La meva primera...

Ahir vaig estrenar-me en això de la campanya d'insubmissió ciutadana a la sagnia dels peatges a Catalunya. Va ser concretament en un viatge fins a Perpinyà per veure un partit de rugbi de l'Usap. Els 160 km. aprox. que separen la meva ciutat, Terrassa, de la frontera amb l'estat francès, em costen 12 "eurazos" anada i 12 més de tornada. Quasi res... Mentres que els espanyols poden fer quilòmetres i quilòmetres sense pagar ni un duro, a mi em roben una pasta cada vegada que agafo el cotxe i em moc pel meu país. No pago prou impostos com perquè a sobre em facin pagar per l'us d'una infraestructura que fa molts anys que ja s'ha amortitzat?

És com si camí de Perpinyà ens haguessin parat una colla de bandolers i ens haguessin exigit un impost per poder continuar. Aquest cop però vam decidir rebel·lar-nos i no pagar als lladres, malgrat que aquests tenen l'inestimable suport dels que governen i encara ens podran reclamar el  que no els hem volgut pagar. Val a dir que els bandolers van ser molt educats i ens van deixar passar sense sang ni ferides. Van prendre nota de la matricula del cotxe, i en menys de dos minuts ja ens aixecaven la barrera i ens posaven el semàfor en verd. Són uns lladres no violents, i això, malgrat no deixin de ser lladres, s'agraeix.

Sonen campanes que alguns grups de bandolers volen anar a robar a terres d'Espanya també. Seria d'agrair que marxessin tots un bon temps (com a mínim trenta o quaranta anys) cap allà, més enllà de l'Ebre, a saquejar les butxaques dels espanyols, ja que les catalanes les han deixat ben buides. Ja que no podem evitar que els bandolers deixin de robar, a veure si aconseguim que ho facin ben lluny de casa. Ara, és curiós comprovar que en l'actualitat, tot i conèixer els noms i domicilis de tots aquests bandolers, les autoritats continuïn permetent les seves accions saquejadores. Als bandolers de fa tres segles ja els haguessin detingut i penjat de la forca. Bé, potser finalment es farà justícia...

#Novullpagar, però voto Convergència?

Espero que després de les darreres declaracions de destacats dirigents del partit que regna el destí dels catalans, al voltant de la campanya anti-peatges que va iniciar un ciutadà anònim amb la gravació i publicació d'aquest vídeo on es negava a pagar a un peatge al so d'"Els Segadors", a la gent li quedi clar de part de qui estan els nostres governants i com, com de costum, Conveniència utilitza el doble discurs tan típic criticant, en part, una cosa injusta (com la sagnia flagrant dels peatges), però defensant-la a capa i espasa en nom de la legalitat. O sigui, que molt bona la iniciativa i jo també ho faria, però que multarem a tot aquell que ho faci per no molestar als nostres amics d'Abertis.

Hòstia, estic fart de sentir xorrades de tertulians botiflers, de polítics botiflers i de polítics enemics que es fan passar per amics. No cal ser un setciències per saber que si Catalunya fos un estat i no una colònia espanyola, ens aniria mil vegades millor. Que continuaria havent-hi xoriços, corruptes, ganduls i defraudadors? Segurament, però està per demostrar. Com a mínim tindríem més possibilitats de "pillar catxu", ja que hi hauria molt més caler, fins i tot per tots aquests aprofitats... Sí, sí, però també n'hi hauria més pels estudiants catalans, pels jubilats catalans, pels depenents catalans, pels malalts catalans, pels indigents catalans, etc., etc. I un cop resolts tots aquests problemes, nosaltres decidiríem si volem ser solidaris amb els espanyols, amb els francesos, amb els grecs o amb els congolenys.

Que quedi clar que jo no vull ser ni la locomotora, ni el motor, ni qui tira del "carro" de l'estat espanyol, ni res per l'estil. Crec que la història ens ha mostrat abastament al llarg dels anys d'ocupació espanyola, l'apreci que ens tenen els governants espanyols, i el futur que ens desitgen. És a dir, ser els burros que treballen i treballen, paguen i paguen, i a sobre cauen malament. No hi donem més voltes i independitzem-nos. No tinguem por. Fa cinquanta anys no es divorciava ni Déu, i avui en dia hi ha més divorcis que casoris gairebé. Sabem que serà difícil i que els espanyols no ho posaran pas fàcil, però no per això hem de llençar la tovallola. Ara, qui es pensi que CIU ens portarà a la independència, és que hi veu menys que Steve Wonder (amb perdó de l'Steve).

Quan no es re(talla) allà on cal...

Aquests dies, prop de 8.000 agents dels cossos de repressió de l'estat (Mossos d'Esquadra inclosos), estan protegint a alguns dels autèntics culpables de l'actual situació de crisi que estem patint molts ciutadans a tota Europa, els responsables del Banc Central Europeu (BCE). Ja es ben trist haver de treballar protegint els dolents dels bons...

Mentres que en educació i sanitat ens assabentem cada dia de noves retallades, als governants no els importa augmentar la despesa en cossos de "seguretat" (la seva, esclar). Si un nen es queda deu dies seguits sense el mestre de música perquè està de baixa i no el substitueixen, no passa res; si un malalt s'ha de passar cinc dies esperant un llit assegut a una cadira d'urgències, no passa res; però si cal enviar a vuit mil policies a protegir a uns fills de la gran puta que venen aquí a decidir com ens poden continuar donant pel cul, doncs s'envien i tan amples. Que això genera ocupació, tu!! I hem de protegir als caps.

Potser si comencéssim a re(tallar) colls, extremitats vàries, o òrgans sexuals d'aquests cretins que regeixen els nostres destins amb l'única preocupació d'omplir el màxim possible les seves butxaques, s'acabarien molts dels problemes que patim en l'actualitat. Potser ens podríem estalviar les retallades de sous, d'inversió en educació i recerca, de despesa sanitària i en serveis socials, etc., etc.

I que encara hi hagi quatre afins al règim que es queixen i critiquen públicament quan es cremen contenidors o es llença pintura a les manifestacions... Collons, i com es pensen que es fan les revolucions? Llençant flors i cantant? Per què s'ha de protegir tant a aquests del BCE? Que potser han fet res dolent? Que potser tenen càrrecs de consciència? Si ja no ens volen ni deixar revoltar-nos a l'estil Ghandi (volen prohibir la resistència passiva), només ens deixen una alternativa, revoltar-nos com s'ha fet tota la vida, no?

El "temazo" del dimecres. Fabulosos Cadillacs - "V centenario"

Tot i que encara no sabem del cert si el "conqueridor" (que no descobridor, ja que Amèrica feia anys que existia) es deia Colom, Colón, Columbus, o Colombo, sigui com sigui, pel poble llatinoamericà haguera estat més tranquil si aquest paio i els seus súbdits haguessin decidit quedar-se a casa. Cinc-cents i pico anys després, Amèrica del Sud continua patint les conseqüències de l'espoli internacional, i l'espanyol en gran part. Sembla però que alguns països de l'Amèrica del Sud estan començant a rebel·lar-se contra l'invasor-espoliador, i s'ha iniciat un procés de renacionalització d'algunes indústries de gran importància estratègica i econòmica. Començant per Repsol-YPF a l'Argentina, i continuant amb Red Eléctrica a Bolívia. Qui serà el següent?

Tota la solidaritat amb el poble llatinoamericà i la seva lluita contra l'invasor. La vostra lluita és la nostra!!!

Jornada de portes obertes al CIE de Zona Franca.

Ahir després de més de sis anys d'obscurantisme oficial i d'opacitat informativa, diversos mitjans de comunicació van poder visitar i prendre imatges del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca. Aquests centres tenen més de presó que d'alberg, i ho vam poder comprovar amb les imatges que ahir es van difondre per televisió i a través de diversos mitjans gràfics. Els encarregats del centre van preparar la jornada d'una manera molt eficient, i van agrupar a tots els interns (presos?) al pati rodejats de policies perquè cap d'ells no tingués la temptació d'apropar-se a un periodista per relatar les seves experiències dins d'aquell antre misteriós.

El sindic de greuges, Rafael Ribó, va denunciar públicament la pantomima organitzada i va recordar que no s'ha complert amb la normativa europea que indica que s'han de poder fer visites no programades (sorpresa) als centres, per evitar el que segurament devien organitzar les autoritats del centre, és a dir, fer una bona neteja general, preparar un bon dinar perquè es vegi que ben alimentats que els tenen, i allunyar el màxim possible a tots els interns perquè no poguessin dir res que els pogués avergonyir. Aquest fet tan lamentable, va ser considerat pel secretari d'Estat de seguretat, Ignacio Ulloa, com una ingerència del sindic en les competències del Defensor del Pueblo, que pel que es veu, només defensa el que li convé. 

Diuen que vivim en un estat democràtic on es respecten les llibertats individuals i tal, però llocs com aquests CIEs ens mostren que això no és una gran fal·làcia.. Aquests centres funcionen al marge de les lleis amb una opacitat total d'informació, i no vull ni imaginar-me el tracte que deuen dispensar alguns policies als interns, que no tenen cap mena de suport legal ni empara, i que estan allà abandonats i maltractats pel simple fet de ser estrangers sense papers. Us imagineu viure en carn pròpia un infern similar si aneu a buscar-vos la vida fora?

Ben mirat, els espanyols no són tan diferents dels nord-americans. Allò que criticaven de presons com Guantànamo, s'ho podrien aplicar a aquests CIEs, tot i que els presos d'aquí no portin uniforme taronja.

Jo confesso...

... que he necessitat prop de tres mesos per llegir-me la nova novel·la de Jaume Cabré.

... que m'he perdut sovint en els continus canvis en el temps i de personatges sense previ avís.

... que mai arribaré al nivell intel·lectual ni al bagatge cultural d'en Jaume Cabré, però que li costa traduir les expressions llatines o en altres llengües que apareixen a la novel·la?

... que em treu de polleguera haver de llegir vuit-cents fulls per començar a lligar caps.

... que necessitaria dues memòries com la meva per arribar a retenir tots els personatges que van apareixent al llarg de l'obra.

... que m'han agradat més altres obres d'en Jaume, més modestes intel·lectualment i literalment parlant potser, però més entenedores i àgils.

... que aquesta novel·la té molt d'assaig filosòfic, ètic i psicològic, de repàs històric, i d'anàlisi de relacions humanes, però són tantes coses en un mateix llibre que sovint embafa.

... que no sempre es pot escriure un llibre com "Les veus del Pamano", tot i que t'hi puguis passar set anys per fer-ho.

... que friso per llegir una nova novel·la d'en Jaume Cabré, perquè m'encanta el seu estil. Tanmateix, no cal que la propera passi dels mil fulls per poder ser considerat una gran obra. En té un bon grapat de més curtes excel·lents.

Ramos que nos vamos!

He de reconèixer que el passat dimecres, després de veure llençar el darrer penal de la tanda madridista per part de l'impagable Sergio Ramos, vaig fer un bot del sofà, acompanyat d'una ratxa de botifarres continuades en direcció a l'aparell televisiu. Tot això amb un somriure als llavis que encara avui després de tants dies, no ha marxat del tot. Si dimarts vaig anar a dormir bastant fotut per la injusta derrota blaugrana davant del Chelsea, l'endemà no em va costar gens dormir-me. Com pot canviar l'estat d'ànim d'un en vint-i-quatre hores...

L'acció del penal fallat per Ramos el dimecres serà d'aquelles que es recordaran i comentaran tota la vida, i de fet, ja han aparegut desenes de bromes i acudits al respecte. Per exemple: "en què s'assembla un passe de Xavi a un xut de penal de Ramos? Que tots dos van a Cuenca", o "Missatge dels extraterrestres al planeta terra: hem rebut el vostre missatge però no l'entenem. Què voler dir Addidas Football Champions League", o "Ramos va llençar la pilota a fora perquè els gols fora valen el doble", o que Ramos va llençar on li demanava el públic "A Cibeles oe, a Cibeles oe", o que Ramos va dir que "vi a Mou en el suelo y la tiré fuera para que le atendieran", ...

Jajaja, i després diuen que el futbol no és divertit... He rigut més aquesta setmana gràcies al Ramos que en un monòleg de mitja hora de l'Andreu Buenafuente.