El "temazo" del dimecres. Bordon 4 - "Muñecos de trapo"

Aquest quartet nascut a Barcelona l'any 1978, va tenir la seva època daurada als anys 80 amb cançons com "Que cara más bonita", "Corazón de piedra", "Al Torete", o "Palacio de cristal". A l'estil de bandes de la mateixa època com Los Chunguitos, Los Chichos o Los Calis, una rumba "callejera" i "canalla" molt identificada amb les bandes de quinquis de l'època. Tot i així, Bordon 4 van composar unes quantes grans cançons amb lletres més "normals i corrents" que perduraran pels temps dels temps.

No es troben gaires bones gravacions d'aquesta banda a internet, però he trobat aquesta peça d'un programa de TVE, amb un tema força destacat.

Navarro proposa la formació d'un govern d'unitat nacional.

Ostres, no sé qui collons li dicta al senyor Navarro les bestieses que de tant en tant deixa anar. Suposo que deuen venir dels seus amos de Madrid que cada dia deuen estar més espantats amb la possibilitat de perdre Catalunya. Per sort, sembla ser que ni el president Mas, ni el líder de l'oposició (sí sí, ha de recordar el senyor Navarro que ja no és líder de l'oposició i que amb una mica de sort en les properes ja el superaran C's i ICV), Oriol Junqueras, no el tenen gaire en compte (per no dir gens) en les seves negociacions i pactes per dur Catalunya a l'alliberament nacional i a la supervivència.

 

I qui creu el senyor Navarro que seria el candidat ideal per tirar endavant el projecte d'un govern d'unitat nacional? Ell mateix potser? Josep Borrell? Justo Molinero? Hòstia, quines ganes tinc que aquests socialistes acabin desapareixent d'una vegada per totes. Suposo que la gran majoria acabarà engreixant de vots als Ciudadanos, però encara n'hi haurà uns quants que realment pensin més en Catalunya que no pas en Espanya i acabin adonant-se que amb aquests líders, el país no pot anar millor de cap de les maneres.

 

M'ha agradat el comentari que li dirigeix un internauta al senyor Navarro a través del diari Ara, i tot seguit us el copio:

 

"Un govern "d'unitat nacional" per administrar l'escanyament i aturar el sobiranisme?
Tractes a més de 2.000.000 de catalans com a imbècils.
Som imbècils?
NO
Un govern d'unitat nacional és per a fer una Proclamació Unilateral de Independència, no per a fer el pallasso."

Horaris d'assaig...

He fet un petit recull dels horaris d'assaig d'unes quantes colles, ubicades en entorns molt semblants al nostre (Tarragona, Reus, Sabadell) i d'entorns ben diferents (Valls, Barcelona, Guissona), i salta a la vista que els Minyons som els castellers més noctàmbuls del món casteller entre setmana. Els nostres assaigs entre setmana, els dimarts de 22:00 a 23:30 o 0:00, no tenen cap justificació raonable més enllà de la mandra d'alguns minyons a l'hora d'agafar la faixa i dels (mals) costums que s'han anat adquirint al llarg dels anys.

Com es canvia una dinàmica com aquesta tan enquistada entre la gran majoria dels minyons? Doncs crec que solament es pot aconseguir amb una actitud ferma i decidida del proper cap de colla, amb molta pedagogia, i sense donar cap pas enrere. És a dir, si es decideix que els dimarts s'assagi de 21:00 a 22:30, s'ha d'exigir el màxim compromís a tots els castellers per complir amb els horaris (els de tronc més que ningú), i a l'hora convinguda s'ha d'acabar l'assaig amb el que s'hagi pogut fer. I si no s'ha fet més, no s'hauria d'allargar l'assaig i fer-ho pagar als que han estat puntuals i complidors, ni molt menys a la canalla que l'endemà ha d'anar a escola. 

Personalment, crec que el nostre horari d'assaig dels dimarts va en contra de l'assistència general, i de les possibilitats de rebre nova canalla. Quants pares estan disposats a tenir als seus fills fent activitats més enllà de les 22:00 d'un dia entre setmana? Quants acceptarien dur als seus fills a la colla si l'activitat es portés a terme entre les 19:00 i les 20:00 en comptes d'entre les 20:30 i les 22:00?

Segur que aquest no és l'únic problema que ha de solucionar la colla per millorar les coses, ni la solució a tots els nostres mals, però segurament és un dels aspectes on s'hi pot posar remei més clarament. Tant sols cal que el proper cap de colla ho tingui clar i no cedeixi, i que la resta de Minyons canviem els nostres (mals) hàbits...

Assaigs generals entre setmana d'algunes colles castelleres (l'assaig de canalla acostuma a ser previ).

Castellers de Barcelona: dimarts 19:30 - 21:15

Jove de Tarragona: dimarts 20:30 - 22:00

Xics de Granollers: dimarts 21:00 - 22:30

Castellers de la Vila de Gràcia: dimarts 20:30 - 22:30

Borinots: dimarts 20:00 - 22:00

Castellers de Vilafranca: dilluns torre i pilar 20:30, dimarts canalla i tronc 20:00

Colla Vella: dimecres 20:00 - 22:00

Colla Joves: dimecres 20:00 - 21:00

Saballuts: dimarts 20:00 - 22:00, dimecres aprenentatge 20:30 - 21:30

Gausacs: dimarts 20:00

Xiquets de Reus: dimarts 21:00, dimecres tecnificació 20:00

Xiquets de Tarragona: dimarts 20:30

Margeners de Guissona: dilluns 20:30, dimecres 21:00

A la merda la Constitución, el Tribunal Constitucional, i tots els que consideren a Catalunya una colònia més.

Aquest migdia, una "multitud" de 2.500 constitucionalistes (vaja, més fatxes espanyolistes que res) s'han reunit a Barcelona per reivindicar l'espanyolitat de Catalunya, en el dia de la "Constitución". Vaja, que el senyor Rajoy i la senyora Sánchez Camacho haurien d'estar preocupats pels més de 7 milions de catalans (la majoria silenciosa) que no han sortit avui al carrer a manifestar-se i a proclamar la seva espanyolitat. Segons les seves teories, doncs, es pot concloure que la major part dels catalans som independentistes i anticonstitucionalistes, oi?

Jo pensava que el dia de la "Constitución" la gent aniria a la mani a cantar coses com "porompompom que viva la Constitución", "Constitución sí, estatuto no", o "la Constitución mola mogollón"... però en canvi, pels carrers de Barcelona se sentien coses com "Catalunya es España", o "todos somos España". Vaja, que això de la "Constitución" acaba servint d'excusa perfecta perquè els espanyolistes més recalcitrants ens diguin als catalans el que podem i el que no podem ser. Segurament, la majoria dels que avui es manifestaven voldrien també una revisió de la carta magna, però un canvi per tornar a enrere, i per assegurar-se que Ejpañia no es podrà "trencar" mai. Com si no s'hagués "trencat" ja prou...

Sincerament, a mi aquesta "Constitución" me la porta bastant fluixa, i no tinc cap interès en reformar-la, revisar-la o modificar-la. Simplement la vull oblidar ben aviat. Jo vull una Constitució catalana d'un país lliure i sobirà, sense imposicions espanyoles i d'acord amb els temps que vivim, en una societat del segle 21, i no pas del 19 com la que avui celebra 34 anys.

El "temazo" del dimecres. Pantera - "Walk"

Brutal tema de la ja dissolta banda texana Pantera, que va aconseguir vendre milions de còpies dels seus discs a la dècada dels 90. El consum descontrolat de drogues per part del seu cantant, Phil Anselmo va ser un dels detonants de la seva divisió l'any 2003. Jo els vaig veure un parell de cops en directe, i he de reconèixer que és de les coses més contundents que he escoltat en la meva vida.

Ca-Wert-nícoles!!!

Foto dedicada al ministre Wert, gran amant del futbol. Del Madrid, per descomptat.

El misnistre d'Educació de l'estat que ens oprimeix i maltracta, el cavernícola, reaccionari, ultraconservador i ultrafatxa Jose Ignacio Wert, s'ha tret una nova llei d'educació de la màniga, la Lomce (Ley Organica de Mejora de la Calidad Educativa), que degrada a la llengua catalana a uns nivells similars a etapes predemocràtiques. Sembla que amb aquesta llei, l'estat comença a donar forma a l'avís del propi ministre, que en una sessió parlamentària va deixar anar que la seva intenció era la d'"espanyolitzar" els alumnes catalans. 

I això ho vol fer per la via ràpida, carregant-se l'immersió lingüística que es ve portant a terme amb èxit notable al nostre país en els darrers trenta anys, imposant més hores de castellà, i relegant al català al nivell d'una quarta llengua, per darrera de l'anglès i d'una tercera llengua. Amb la nova llei, ja no serà obligatori que els alumnes catalans demostrin els seu grau de coneixement, i de competència, de la llengua catalana per obtenir la titulació. I a més, la nova llei vol garantir que tots els colonialistes espanyols que ho desitgin puguin portar als seus fills a escoles privades en la llengua de l'imperi, amb despeses pagades. Amb els impostos de tots els catalans, evidentment. Com que saben que a la pública no els donaran aquest plaer, confien que hi haurà privades que estaran encantades de rebre a tota aquesta espanyolada (per ideologia o per interès econòmic).

La veritat és que al ritme que anem d'atacs contra Catalunya, la independència arribarà més aviat del que ens pensàvem. Entre atacs a la llengua, a les finances, a la política catalana, a l'esport, a la cultura, als símbols, etc., etc., els catalans ens anem carregant de raons per desitjar cada dia més marxar d'aquesta pobra, trista, i bruta Espanya.

Fins ara!!!

Vila d'Abadal en una roda de premsa d'Unió.

Ha costat, però ja tenim la primera cara visible d'Unió que ha dit prou. Que ja n'està fart de la línia Duranista, és a dir, la més espanyolista i conservadora de la formació, i majoritària tenint en compte els resultats del darrer Congrés del partit. Però ja sabem que sovint els suports a un o altre candidat estan més relacionats amb les quotes de poder que amb les línies polítiques (oi Ortega, oi Pelegrí, oi Espadaler?).

 

No entenc com CIU no s'ha dissolt ja d'una vegada per totes. És curiós escoltar discursos totalment contradictoris dels líders respectius, i no crec que les bases convergents que han apostat decididament per l'únic camí possible, és a dir, el del sobiranisme, estiguin gaire satisfetes amb les declaracions un dia sí i un dia també de l'unionista del Duran, que sembla encara més interessat en ser ministre espanyol, que no pas en l'emancipació dels catalans.

 

A veure si amb una mica de sort, el gest solitari i digne d'en Vila d'Abadal serveix per remoure els fonaments d'aquest partit liderat per Duran amb mà de ferro i sense que ningú el pugui tossir, i es produeix un autèntic canvi de rumb dels demòcrata-cristians. No s'entén que en plena cursa per l'Estat propi, encara s'hagin d'aguantar les "rajades" d'en Duran.

 

Però el que trobo més greu, és que els de CDC no li hagin donat una puntada al cul al Duran i l'hagin enviat al PP. I amb ell a tots els unionistes d'UDC que ja els està bé continuar a la colònia (suposo que a aquests ja els va bé la cosa tal i com està). Que siguin valents que segur que els que més hi tenen a perdre són els d'UDC. I si aquests no són capaços de treure's de sobre al fatxa d'en Duran, algú ho haurà de fer...