A partir del dijous, els catalans serem més cultes.

El govern popular del PP a l'Aragó, en la seva fòbia anticatalana, està decidit a aprovar una nova llei de llengües per aconseguir que el català que es parla a la franja fronterera  d'aquesta comunitat autònoma amb Catalunya, passi a anomenar-se "Lapao" (Lengua Aragonesa Propia del Àrea Oriental). Segons estudis estadístics, hi ha al voltant de 30.000 catalanoparlants en territori aragonès.

Bé doncs, si finalment triomfa l'incultura, el fanatisme i l'anticatalanisme, resultarà que els catalans, com qui no vol la cosa, ens convertirem en un dels pobles amb un domini més ampli d'idiomes. A la pròpia llengua catalana li haurem de sumar el coneixement de la nova llengua aragonesa, el "Lapao", la valenciana, la castellana, l'argentina, la paraguaia, l'andalusa, etc. Així doncs, els catalans ens convertirem de cara a l'exterior en un dels països més cultes i més poliglotes del món. I tot gràcies als imbècils del PP...

Per cert, ja posats a inventar noms, no podrien haver buscat alguna cosa més simpàtica? No sé, però això de Lapao sona massa a "lapo" o "cagao"... Potser hauria estat millor dir-li directament "mierda idioma ese", "puto catalán" o "polaco", no?

Humor contra el fanatisme i la manipulació informativa de Telemadrid.

Els del Polònia han trobat un nou filó en la caricaturització de la periodista de la casa, i matadeperenca en tots els sentits, Bibiana Ballbè, (TV3, Bestiari Il·lustrat i altres fricades), i estan creant gags autènticament hilarants i d'un friquisme insuperable. Si l'estrambòtica entrevista de fa un parell o tres de setmanes amb el líder dels socialistes catalans, Pere Navarro, ja em feia pixar de riure al sofà de casa, la que ha mantingut aquesta setmana amb Hitler, no li va al darrera. Ara que a Madrid està tan de moda relacionar independentisme (i qualsevol altre moviment políticosocial que no els agradi) amb nazisme (Telemadrid dixit), una bona dosi d'humor per apaivagar una mica la ràbia i l'odi que ens genera.

La culpa no és sempre dels pares!!

Juan Pablo Wert, germà bo del ministre.

Sovint, les persones (i molta gent també) tendeixen a culpabilitzar als pares (pare i mare) de la mala educació dels seus fills, quan en realitat hi ha molts factors i agents educatius que influeixen tant o més que els pares en l'educació de les criatures: els mestres, els monitors varis, els companys de classe, els mitjans de comunicació, els videojocs, els jocs, els entrenadors de les extraescolars, els espectadors d'un esdeveniment públic, el xicot o la xicota, els avis i demés familiars, i etc., etc.

Sense anar més lluny, només cal veure l'exemple dels germans, qualsevols. Fills d'un mateix pare i una mateixa mare, educats amb idèntics o similars mètodes, i tan diferents els uns i els altres com un ou i una gallina. Un exemple clar de germans amb grans diferències evolutives, l'hem trobat en els germans Wert (Jose Ignacio, ministre d'Educació, i Juan Pablo, professor d'Història de l'Art a la Universitat de Castella la Manxa).

Mentres el primer s'ajunta amb els més fatxes i retrògrads del país, i intenta carregar-se l'educació pública, el segon es dedica a cultivar el gust per l'art dels joves estudiants i es manifesta contra les retallades en educació. Podeu llegir la notícia completa aquí, i entendre els motius del germà del ministre per decidir-se a donar classes al carrer com a alternativa a les retallades que promou el seu germà.

Arriba la "ditocràcia" a l'educació pública de la mà de CIU.

Tot i que la consellera Rigau hagi assegurat aquest migdia, després de la trobada amb els representats sindicals a la a la reunió de la Mesa Sectorial de negociació del personal docent no universitari en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, que "els directors no nomenaran professors a dit amb el decret de plantilles", en l'esborrany que el Departament ha fet arribar als sindicats del ram queda ben clara la intenció del Departament. Si arribem fins al capítol 4 (Intervenció de les direccions en el nomenament de personal interí docent), en l'article 25 (Propostes dels directors de nomenaments d'interins en vacant de plantilla), al punt 2 (es prioritzaran les propostes de les direccions en el procediment de nomenaments d’interins per davant del criteri d’ordenació de la borsa). És a dir, que si això no significa una elecció a dit del personal, que baixi Déu i m'ho expliqui.

A banda d'incentivar la "ditocràcia", i els consegüents amiguismes, endollisme, xuclapollisme... en l'àmbit de l'educació pública, el Departament vol convertir als directors dels centres escolars en directors de Recursos Humans, i donar-los poders per triar, contractar i acomiadar al seu antull. Fins a dia d'avui, els centres públics han mantingut unes dinàmiques (en la majoria dels casos) positives en les relacions entre les direccions i la resta del professorat, gràcies, bàsicament, a les relacions no jerarquitzades entre els uns i els altres. Sembla però que el govern de CIU vol acabar amb aquest model tan democràtic de gestió dels centres, i apropar-lo a un model més proper al dels centres privats.

Per si de cas la cosa es posa seriosa, començaré a fer-me el simpàtic amb el director de la meva escola actual. De fet, ja hi ha bon rotllo, però crec que em convindria (mai se sap si algun dia puc requerir del seu favor) ser encara més amable i servicial amb ell, perquè vegi que bon mestre que puc arribar a ser. I a partir d'ara, quan em trobi amb algun/a director/a d'alguna altra escola on he treballat, aniré a saludar-los peti qui peti. Fins i tot amb aquell/a amb qui no m'hi feia gaire i que segurament ja no es deu enrecordar de mi... I potser he d'anar pensant en comprar-me algunes robes noves, de cara a les possibles entrevistes que hagi de fer amb algun/a director/a en el futur. Vaja, segur que no em veuran amb aquell xandall amb un foradet a la zona genital, i tampoc aquell que fa vint anys que em poso.

El "temazo" del dimecres. Inadaptats - "Orgull de classe"

Avui, dia del treballador (quin deu ser el dia de l'aturat?), val la pena encendre's una mica amb els missatges conscienciadors dels Inadaptats. Per allò de que no deixem de tenir clar qui som i on estem. I que siguem conscients que la classe obrera som la majoria i no ens podem deixar esclafar per quatre aprofitats depredadors. Potser va sent hora d'esmolar l'eina... (avui especialment dedicada als 377 treballadors bangladís morts mentre treballaven en condicions infrahumanes. Si Espartac aixequés el cap...) 

Soc fill/a d'un barri obrer
on es lluita per viure
per pagar unes lletres
a uns bancs que et roben el futur
i sols per tenir un sostre!
I penso
que anem malament
si els nostres nens/es als carrers adopten
actitud de vençuts/des

I una ma m'acaricia
amb les durícies que es fa a l'obra
i un cop de porra enmig del nas
em torna al lloc quan estic fora
Em torna al lloc, al meu maleït lloc

A aquests nens/es els hi canvien l'amor
per l'odi d'un pare frustrat
que colpeja amb crits
que neguen el diàleg!
I un/a jove incomprès/a
mira cap al demà i no veu res
sols l'herència letal dels seus vells
que l'eduquen amb cops
estúpids i racistes

El veí treballa d'encarregat
en el supermercat del barri
i em mira arrogant
per sobre l'espatlla!
Ell vol ser com els rics
que viuen en els seus barris tan bonics
i eduquen contents els seus fills/es
per ser els nostres patrons
i jo els odio a tots

I EM TATUO EL PIT
AMB L'ODI ENTRE CLASSES QUE TINC
UNA FALÇ; I UN MARTELL AL MEU BRAÇ;
I EL MEU CAP PER LLUITAR
ORGULL DE LA CLASSE OBRERA

Boicotegem a qui ens menystingui.

Graninis: que us donin pel sUc!!!

Arran del cas de l'empresa alemanya de sucs Granini, que es nega a etiquetar els seus productes en llengua catalana tot i la gran quantitat de vendes que tenen al territori de parla catalana, la Plataforma per la llengua ha denunciat que el 94% dels productes que es venen a Catalunya no respecten la llei d'etiquetatge catalana.

Resulta que empreses com Granini, que venen a Catalunya molt més que no pas a altres Països com Portugal, Eslovènia o Eslovàquia, etiqueten en un munt de llengües com el portuguès, l'eslovè, l'eslovac, el búlgar, el bielorús, el macedoni, etc., etc., però no pas en català, tot i que els catalanoparlants són uns dels seus principals clients. Doncs, senyors de Granini, ja els poden anar donant molt pel sac a partir d'avui mateix.

I el mateix hauríem de fer tots els catalans amb una mica d'estima per la nostra llengua. Si deixéssim de consumir aquells productes que no mostren cap sensibilitat envers la nostra llengua, potser més d'una empresa canviaria la seva estratègia comercial. Potser mentres no siguem independents, no podem imposar per la força de les lleis a que etiquetin en la nostra llengua, però com a consumidors si que tenim la força per forçar-los a replantejar-se aquest menysteniment continuat.

Així que us animo a fixar-vos bé en les etiquetes dels productes que trobeu al súper o allà on compreu, i si no està en català busqueu un altre que sí ho estigui. I si no n'hi ha cap del que voleu-necessiteu en la nostra llengua, penseu que abans bé que vivíem sense tants productes envasats... Aquí teniu un enllaç a un catàleg d'empreses que sí que etiqueten en català.

376 morts a Bangla Desh. En podem dir "terrorisme econòmic"?

El passat dissabte s'ensorrava un edifici a Dacca, capital de Bangla Desh, i morien 376 humans (sí, sí, encara que fossin bangladís també eren persones igual que nosaltres) esclafats i atrapats entre les runes.

Aquest edifici tenia greus deficiències d'estructura que havien estat detectades pels propis treballadors de les diverses empreses que l'ocupaven. Tanmateix, els seus caps van obligar-los a anar a la feina, tot i els perills evidents que comportava, com tràgicament ha acabat ocorrent. 

Casualment, un dels socis d'una de les empreses establertes en l'edifici afectat, és un empresari català (de Reus per més referències), de nom David Mayor. Això ens dóna bona mostra que entre els catalans també hi ha sangoneres, fills de puta, i desgraciats (amb la d'aturats que hi ha a casa nostra i han d'anar a buscar treballadors a Bangla Desh...). Una bona mostra d'aquests que acabo de descriure, la trobem cada any al torneig "Compte de Godó-Banc de Sabadell" de tennis. Per exemple, la delegada del govern a Catalunya, Llanos de Luna, que en la seva línia habitual va fer unes declaracions a un mitjà televisiu on defensava als "pijos" i als "rics" per la seva capacitat adquisitiva i per la funció social que comporta el seu nivell de consum... caga-t'hi "lorito"!

Aquests dies hem viscut el rebombori mediàtic de les explosions a la línia d'arribada de la marató de Boston, on van morir tres persones i un centenar van resultar ferides. Per poc que els EUA no envaeixen Txetxènia, després que es sabés que els dos germans responsables tenien origen en aquesta regió russa. Esperem que els bangladís no s'enfadin gaire amb nosaltres pel fet que un dels empresaris responsables de la matança a Dacca fos de Reus... 

Per cert, apostem quan temps passarà abans no ens oblidem d'aquest acte de terrorisme econòmic? Potser menys fins i tot que el que vam trigar a oblidar-nos de l'accident del metro de València, tal i com va denunciar ahir el programa Salvados del Jordi Évole.