M'estic fent gran a sobre.

Avui faig anys, i el cotó no enganya. 38. Ni més ni menys, tot i que molts de vosaltres me'n poseu 37, o algun menys fins i tot. El meu secret per mantenir-me jove i vigorós: treballar el mínim possible; no tenir fills ni dona; viatjar; menjar bé i beure millor; practicar esport de manera saludable, és a dir, no castigant-me a fer esport...; i cultivant les bones amistats com ahir a Vilafranca. I avui també ho penso celebrar amb un grapat d'amics menjant, bevent, i el que calgui. Com no diria Manuel de Pedrolo, però parafrasejant-lo: "cal celebrar, encara que no serveixi de res"!!

Bon dia dels morts a tothom!!

El 4d10fm haurà d'esperar.

1r intent de 4d10fm de la història avui a Vilafranca del Penedès.

Avui he tornat a assistir, després de tres o quatre anys sense fer-ho, a la tradicional diada castellera de Tots Sants a Vilafranca del Penedès. L'ocasió s'ho valia ja que la colla local havia anunciat que portaria a plaça la "súper tripleta", és a dir, el 3d10fm, el 4d10fm i el 5d9f. Quasi res! El principal al·licient, sens dubte, veure l'intent de l'inèdit 4d10fm, un monstre que fins a dia d'avui solament els verds s'havien atrevit a portar a plaça, amb escassa fortuna, l'any 1996. En aquella ocasió, la rauxa va poder més que el seny, i l'intent, o la prova més ben dit, no va passar del pis de quints.

Avui, tot i que els verds han arribat una mica més amunt que en l'intent de l'any 96, el castell ha caigut entrant el pis de setens, i ha tornat a quedar lluny de ser coronat. Tanmateix, la colla penedesenca ha sortit de plaça descarregant un quiet 5d9f, un colossal 3d10fm, un fàcil 4d9f, i un pd8fm. Vaja, una actuació similar a la de la diada dels Minyons de l'any 1998, amb la diferència del pilar, que en els cas dels verds ha estat d'un pis més i descarregat.

Potser caldrà esperar a que els Minyons tornin al seu màxim nivell per poder veure assolir un castell com el 4d10fm. Segurament això esperonaria molt més a la colla vilafranquina, i als vilafranquins en general, que no pas el repte sense competència directa. De fet, avui a la plaça de la Vila, no es respirava ni de bon tros l'ambient que es va viure fa quinze anys i dues setmanes, quan els verds carregaven el primer castell de deu de la història avançant-se als Minyons d'una setmana. Tant de bo, més aviat que tard, els Minyons puguem tornar a esperonar les ambicions vilafranquines. Pel bé dels Minyons, i dels castells en general.

Avui, dia de la Castanyada...

Mossos d'Esquadra apallissant fins la mort a J.A. Benítez al barri del Raval.

... dia del Mossos d'Esquadra i dels cossos policials en general. Segurament avui se celebrarà per tot el país amb pallisses brutals, cops de porra, i càrregues generalitzades. I tot això sense que cap ni un dels energumens responsables hagi de justificar-se pels seus actes inhumans i salvatges. Total, són polis, no? Sort que alguns d'aquests no es dediquen a la docència o a l'atenció sanitària, perquè podríem patir una involució de l'espècie humana de diversos segles, per no dir mil·lennis.

Em pregunto quin tipus de proves d'accés devien passar els animals aquests que es van dedicar a apallissar fins a la mort a J.A. Benitez, a un carrer del barri del Raval de Barcelona. Sort que tot ha quedat enregistrat gràcies a les noves tecnologies i a l'atreviment d'alguns veïns, perquè d'altra manera res més s'hagués dit o sabut, com quan la policia local de Terrassa va matar al jove Jonathan Carrillo al barri del Bonaire l'any 2009. Llàstima que aquell dia no hi hagués veïns gravant els fets.

Fins quan haurem d'aguantar la brutalitat policial i  la impunitat? Qui concedeix els diplomes a aquests energumens amb llicència per matxucar, apallissar, i fins i tot, matar en nom de la llei i l'ordre? Voleu dir que no caldria avaluar als avaluadors que van decidir que aquests animals podien servir a la comunitat? Amb servidors com aquests, un se sent, fins i tot, més insegur.

El "temazo" del dimecres. Manolo Escobar - "Mi carro"

Dijous de la setmana passada moria als 82 anys, a Benidorm, un dels referents musicals espanyols del segle passat, Manolo Escobar. Aquest almerienc d'origen, va residir a Catalunya (a Badalona més concretament) la major part de la seva vida, tot i que mai es va mostrar gaire sensible envers la nostra cultura i la nostra llengua, més enllà de fer-se seguidor del Barça, i de cantar una cançó en català per la Marató de TV3 del 2008.

Tot i no tractar-se d'un artista sant de la meva devoció, he de reconèixer que Manolo Escobar estarà sempre present a la meva memòria per diverses raons. En primer lloc, per ser un dels principals responsables de que avui en dia jo pugui picar i repicar les palmes amb un bon domini, gràcies a les hores d'entrenament al ritme del "Porompompero". I en segon, per la versió de "Mi carro" que em cantava el meu avi cordovès, el iaio Pedro, i que també ha cantat el meu pare, i que probablement continuïn cantant les futures generacions familiars. La versió feia així:

Mi Xavi me lo robaron

anoche cuando dormía

pensando que era de oro

el "pituelo" que tenía

donde estará mi Xavi

donde estará mi Xavi

donde quiera que esté

mi Xavi es mio

porque yo le encontré

cagaito en el rio

si lo llego a saber

yo no lo cojo

porque estaba cagaito

hasta los ojos

Hem trepitjat merda o hem trepitjat merda?

Intent de 2d9fm ahir a Girona.

Ahir, els Minyons de Terrassa vam tornar a actuar a la plaça del Vi de Girona amb motiu de les Fires de Sant Narcís, acompanyats com ja ve sent habitual els darrers anys pels amfitrions, Marrecs de Salt, i els Capgrossos de Mataró. Les expectatives per a aquesta actuació eren màximes. La intenció era començar amb el 2d9fm que ja havíem carregat per Sant Fèlix, continuar amb el 5d9f, el 3d9f, i molt probablement, el pd8fm. Però novament, la malastrugança que ens acompanya en els darrers temps va tornar a ser protagonista.

El primer repte del dia, el 2d9fm va tirar amunt a la primera amb bones mides i bon treball de soca, folre i manilles. Semblava que el portàvem ben controlat i que tindria corda suficient per descarregar-lo. Però l'entrada de l'acotxadora no va sortir com de costum (com les desenes, centenars, de vegades que s'ha assajat o s'ha fet a plaça), i va acabar fent saltar la resta del tronc del castell. Com a conseqüència de la caiguda, les dues dosos de la torre van acabar tocades (física i/o anímicament), i aquest fet va condicionar la resta de l'actuació. Vam acabar descartant una desitjadíssima (el crit d'eufòria col·lectiva quan es va anunciar erròniament que hi tornàvem va ser prou eloqüent) repetició del 2d9fm, i de la resta de "papinus" que havien de venir al darrera. Amb els ànims pel terra vam poder descarregar un 3d9f i un 5d8, però no vam arribar ni a carregar el 4d9f (hauríem de plantejar-nos que coi passa amb aquest castell), després d'un nou despenjament, en aquest cas de l'enxaneta.

Té collons que hàgim estat tot l'any patint pels troncs dels castells, i quan sembla que la cosa funciona i li veiem la cara als grans castells, ens falla per dalt, per on no havia fallat en tot el curs. És probable que les excessives llenyes que hem patit enguany hagin acabat passant factura als més menuts, i que ara que toca encarar els reptes més difícils, pugin un xic condicionats per aquesta causa. O potser és simplement qüestió de mala sort, i només cal esperar que algun dia la moneda caigui del costat bo...

Per últim, felicitar a la colla Joves Xiquets de Valls per l'enorme actuació de Santa Úrsula (5d9f, 4d9, pd8fm c); a la Colla Vella per la seva titànica, tot i que infructuosa, lluita amb el 3d10fm; als Castellers de la Vila de Gràcia per estrenar-se en els castells de 9 pisos (3d9f c); als Gausacs de Sant Cugat per la millor actuació de la seva història (3d8, 2d8f, 4d8); als Marrecs de Salt per tres quarts del mateix (4d8, 2d8f, 3d8, pd6); als Xicots de Vilafranca pel seu primer 5d8 carregat; als de Reus per repetir la seva millor actuació de tota la seva història; i als de Sabadell per estrenar el 7d8. I segur que m'oblido de felicitar a moltes altres colles que han fet passes endavant aquest profitós cap de setmana. Excepte pels Minyons... A veure si per diada...

Déu els crea i ells s'ajunten...

Enllaç dels fills de les famílies Lara i Brufau. A aquests la crisi no els passa factura.

Als que com jo encara teniu un xic de consciència de classe, segurament us deu bullir la sang veient les imatges de la boda d'aquest parell, amb la desfilada de polítics, banquers i empresaris, d'aquests que mouen els fils del poder. No podrien haver anat a celebrar-ho a l'Iraq, o a Siria, o a algun lloc d'aquests on Repsol té tants interessos econòmics i on moren tants innocents en atemptats o en guerres planificades a occident... 

(Notícia apareguda al diari Ara d'avui diumenge).

El casament entre Pablo Lara i Anna Brufau ha reunit aquest dissabte a la tarda a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona destacats polítics, empresaris, escriptors i periodistes, entre ells el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.

Unes 700 persones han estat convidades al casament del fill del president del Grupo Planeta, José Manuel Lara Bosch, i la filla del director general d'Indra, Manuel Brufau, i neboda del president de Repsol, Antoni Brufau, que celebren el convit al Pavelló Italià del recinte firal de Montjuïc.

Entre els polítics que han assistit a la cerimònia, oficiada pel cardenal Antonio Cañizares, es trobaven els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i José Montilla, els ministres Jorge Fernández Díaz i Ana Pastor, el vicesecretari del PP Javier Arenas, l'ex vicepresidenta del govern espanyol María Teresa Fernández de la Vega i el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha acudit al sopar que ofereixen aquesta nit els nuvis. No ha coincidit amb Mariano Rajoy, que no ha estat present en el banquet nupcial, han indicat a Efe portaveus de la família.

Els que sí que han acudit al convit han estat Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin, que, en canvi, no han estat presents a la cerimònia religiosa.

Al sopar també hi ha l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el president de CaixaBank, Isidre Fainé; el director de Banc Sabadell, Josep Oliu, i l'exministre Eduardo Zaplana.

A la basílica de Santa Maria del Mar també hi havia l'exministre i empresari Josep Piqué, els escriptors Eduardo Mendoza, Ana María Matute i Boris Izaguirre, el torero Curro Romero i el periodista Luis del Olmo, entre moltes altres cares conegudes.

Campanya per a la substitució de l'estàtua de Colom a Barcelona.

Escultura flotant de David Cerny a Praga contra els polítics.

Vull encetar una nova campanya (no vindrà d'una, oi?) a les xarxes, per tal d'aconseguir que es substitueixi la vergonyant i vergonyosa estàtua de Colom de Barcelona, per una mà amb el dit alçat (com la de la imatge superior) de l'escultor txec David Cerny. 

Per una banda ha de servir per acabar d'una vegada per totes amb la desvergonyida i humiliant provocació envers els pobres indis americans que van haver de patir la invasió (extermini, espoli, cristianització...) espanyola fa més de cinc-cents anys, amb les funestes conseqüències que aquella acció els va comportar (només cal veure com els ha anat als americans del nord, "descoberts" pels anglesos, i com als sud-americans "descoberts" pels espanyols...).

I per altra, seria una perfecta al·legoria d'allò que molts catalans sentim, i que voldríem transmetre als governants (i alguns aspirants a governants) espanyols, tan poc demòcrates i tan imperialistes, que s'han quedat estancats en allò de l'"una, grande y libre". És per això que jo encararia la mà cap a la capital del regne, en direcció al congrés dels di-puta-ts.

Estic rumiant si iniciar la campanya fent arribar aquest escrit a les autoritats polítiques barcelonines, o bé directament a l'empresa Nike, gran especialista en campanyes de gran repercussió mediàtica, i amb molta experiència en projectes d'aquest tipus. Estic pensant que a la mà li podria quedar bé una canellera d'aquelles que llueix el Rafa Nadal en les seves partides de tennis amb el logo de la citada companyia...