Un dijous de Patum.

Aquest dijous vaig pujar a La Patum com ja és tradició. Hi vaig trobar a uns quants vells amics, coneguts i saludats, com de costum. Enguany m'ho vaig prendre amb calma i no vaig entrar a la plaça de Sant Pere fins la tercera ronda de balls, just quan arrencava l'àliga. La veritat és que no recordava haver estat mai tan tranquil i a gust. Potser és perquè em falla la memòria, però també pot ser que hagi passat una mica la fal·lera post nominació de festa Patrimoni Immaterial de la Humanitat, i la cosa s'ha relaxat una mica. Vaig estar tan genial que em vaig decidir a entrar a dins la plaça amb el segon salt de plens que va anar de meravella, i vaig poder acompanyar a un novell, l'Adrià, sense patiments. Després dels tirabolts vam tornar a Terrassa, i enguany, per primera vegada que jo recordi, els mossos no em van parar per bufar. Vaig parar on tenien el control, vaig saludar amb un bona nit i em va dir que continués. Suposo que no hagués donat, però algunes cerveses m'havia begut al llarg de la nit. No crec que suficients com per donar positiu després d'haver deixat de beure'n un parell d'hores abans de marxar i haver-me menjat un parell de Donuts de xocolata per fer base.

 

 

Unes rises amb "Eugenia" Dolores de Cospedal (Polònia).

Genial esquetx del Polònia el passat dijous per tancar el programa, amb una Maria Dolores de Cospedal en el paper de l'humorista Eugenio explicant uns acudits sobre el PP, la corrupció i altres mandangues. Hilarant.

De Guatepeor a Guatemala.

Avui al congrés dels diputats dels veïns, el cap de l'oposició socialista, Pedro Sánchez, ha guanyat la moció de censura que havia presentat contra el President del govern, el popular Mariano Rajoy, com a reacció a la sentència del cas Gurtel que provava la corrupció institucional continuada del partit del govern. Ho ha fet gràcies als suports del grup de Podemos, el PNB, i els independentistes catalans.

Sé que aquest canvi al govern d'Espanya no suposarà la democratització necessària de les institucions espanyoles, però com a mínim s'avançarà una miqueta. Petitona, eh! I és que, de fet, no hi ha grans diferències entre socialistes i populars. Si més no en la seva concepció nacional i identitària del país. Molt espanyolistes uns i tant o més els altres.

Jo crec que trigarem poc a comprovar les minses diferències entre uns i altres. Al temps.

Bye bye Mariano. Trobarem a faltar el teu humor.

Anem a La Patum!!!

 

Ahir va començar una nova edició de La Patum, a Berga, una de les festes tradicionals més antigues de Catalunya, i del món sencer. Avui i diumenge al vespre se celebren Patums completes amb tots els balls i figures de la festa: Turcs i cavallets, nans vells, nans joves, maces i àngels, guites, gegants, l'àliga, els plens i el tabaler fent sonar el tambor amb el patum-patum. I per acabar la festa, tirabolts, i tota l'orquestra a la plaça en un deliri multitudinari de traca final.

Qui no ho ha viscut, no sap el què es perd. I és que La Patum, com ha de ser, és la millor festa que es fa al carrer. I La Patum, com ha de ser, és la millor festa del món sencer...

 

El "temazo" del dimecres. La Polla Récords - "Txus".

Aquest passat cap de setmana, la guàrdia civil detenia al cantant dels Gatillazo, ex La Polla Récords (1979-2003), Evaristo Páramos, sota l'acusació d'un comentari ofensiu cap a la policia en un concert a Jerez de la Frontera. Bàsicament, per haver cridat "policia, hijos de puta!". Qui li havia de dir al bo de l'Evaristo (Tui, 1960), que prop de quaranta anys després d'haver-se iniciat a dalt dels escenaris, l'anirien a detenir per comentaris llençats des d'un escenari en mig d'un concert.

Un heroi sense papers.

Avui s'ha fet viral aquest vídeo d'un jove malià sense papers escalant esperitat per la façana d'un bloc a França, fins al quart pis, per rescatar a una criatura que havia quedat penjant de les mans, sense que es coneguin els motius. El jove no s'ho va pensar dues vegades, i davant la passivitat, la incredulitat i l'excitació dels presents s'enfila en un tres i no res fins a l'alçada del nen per agafar-lo i posar-lo fora de perill. Un gest que ha donat la volta al món i que ha dut al propi President de la república francesa a rebre a l'heroi desconegut. 

M'agradaria saber què deuen haver dit els xenòfobs del FN francès de Marine Le Pen. Suposo que deuen haver quedat bastant en xoc davant l'heroïcitat d'aquest anònim sense papers, d'origen no francès. Potser els hagués agradat més que un jove blanc francès hagués estat el protagonista de la gesta, però no.

Diada del Patrimoni, estrena dels castells de 9.

Pares i fills/es fent 8 pilars de comiat a la Diada del patrimoni a la Seu d'Ègara (Foto: Minyons).

Ahir els Minyons vam celebrar la 5a Diada del Patrimoni, a la Seu d'Ègara. Prèviament havíem caminat un pilar de 4 pel pont de Sant Pere, que va cedir just abans de creuar el pont. És el tercer pilar caigut dels cinc que s'han caminat fins avui, i curiosament, els tres segons que l'han fet fins avui han patit una caiguda en el primer intent. Pel que fa als castells de l'actuació, vam sortir amb la primera estrena de la temporada, el 5d8, que es va descarregar amb solvència. En segona ronda la gran aposta de la jornada, el primer intent de castell de 9 de la temporada, el 3d9f, que només va donar una mica de problemes a la baixada. Per acabar un nou 2d8f, i van tres. El segon pilar de 6 de l'any, amb canvi al segon, donava pas a 8 pilars de 4, de composició familiar. Pares i fills/es a cada un dels pilars. Una manera diferent i emotiva d'acabar la diada. Una bona decisió dels tècnics. No cal que els pilars de 4 els facin sempre els mateixos i la gent del tronc. Gairebé tothom pot fer un pilar de 4 i a molts els pot fer una il·lusió enorme.

En acabada la diada vam gaudir d'un sopar a base de fideuà a la plaça del Rector Homs i del concert de versions dels Dalton Bang de Terrassa. Un gran dia.