Uns dies per la Cerdanya.

Bellver de Cerdanya des del costat de La Seu d'Urgell.

Ahir vaig tornar a Terrassa després de quatre dies rodant i relaxant-me també per la Cerdanya. En concret al càmping Solana del Segre a Bellver de la Cerdanya. He pogut fer un parell de rutes en bici de carretera, concretament fins a l'estació d'esquí de La Molina i fins a l'entrada de la pista que porta al refugi de Malniu, més amunt de Meranges, des d'on surten un bon grapat d'excursions a l'estany de Malniu, al Roc de la Llosa o al cim del Puigpedrós.

Aquesta segona ruta em va oferir una sorpresa de cicloturista novell per la zona, ja que el tram d'Éller fins a Meranges es gairebé completament per pista de terra (uns 4km) i l'única alternativa era tornar a baixar fins la carretera principal de La Seu a Puigcerdà per agafar el trencall de més endavant cap a Gréixer. Així que no em va quedar més remei que fer la pista, baixar fins al riu Duran i travessar la vall cap a Meranges, i a partir d'aquí carretera única fins a Malniu. Per cert, una carretera amb trams amb l'asfalt en males condicions o, fins i tot, sense asfalt.

A banda de la bici també he tingut temps de conèixer una mica Bellver o Martinet, pobles amb molt d'encant i on sembla com si la vida s'hagués aturat fa quaranta anys, si no fos pels restaurants per a turistes.

Martinet.

A l'estació de La Molina també es recorden dels presos polítics.

Paisatge típic de La Cerdanya prop d'Alp.

Carretera de Bellver a Cortàs i Éller.

Pista de Meranges al Malniu.

Vista de La Cerdanya des de la carretera Meranges-Malniu.

El "temazo" del dimecres: Partidaris - "Si jo fos pescador".

Avui es compleixen 90 anys de la mort del poeta Joan Salvat-Papasseit. Aquest poema el va musicar amb força èxit Joan Manel Serrat a l'àlbum "Res no és mesquí" de l'any 1977, tot i que una dècada abans, Rafael Subirachs ja l'havia musicat en un doble single. També l'Ovidi Montllor es va atrevir amb una cançó recitada del poema.

La versió del vídeo és del grup Partidaris, en directe a la sala Clap de Mataró l'any 2009.

Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:

els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals
per a prendre'n de nous.

Roser Batlle: "Deures, drets i estiu".

Interessant article al Diari de l'Educació sobre les possibilitats que dóna el període de vacances d'estiu per treballar competències importants a la canalla, a mode de "deures". Molt a favor.

"No veig clar això de que les criatures hagin de fer deures a l’estiu”, m’explicava una amiga. “Jo era un pare convençut i militant antideures i resulta que aquest agost les meves filles em van demanar quaderns de vacances i s’ho van passar molt bé omplint-los”, m’explicava una altra.

Doncs jo sí que ho tinc claríssim. Algunes tasques haurien de ser gairebé d’obligat compliment: es tracta sobretot de les experiències que són oportunitats educatives vitals fora del temps escolar, agradables i desitjades, però freqüentment demandants d’esforç.

Cal submergir-se en elles sense excuses, sense concessions a la mandra, sense por de caure, a tacar-se, a despentinar-se. L’estiu és molt llarg, amb temps per a tot.

Per exemple, aquí van a manera de check-list, 20 deures de vacances amb les seves petites coartades pedagògiques, per si les necessitem:

1. Pujar a un arbre: millora la motricitat i la concentració. Els garrofers i les figueres són molt agraïts de pujar. Tampoc cal pujar a dalt de la copa!
2. Fer una cabana amb sostre (no serveix un corralet) usant cordes, pedres, branques, potser teles…: millora l’orientació espacial, la força muscular, la coordinació de moviments.
3. Dormir a l’aire lliure o almenys dins de la cabana, ben aïllats de la humitat del sòl i protegits amb mantes o sacs de dormir: s’educa la capacitat de preveure, superar pors, organitzar-se.
4. Recollir herbes aromàtiques i fer colònia, vinagretes o infusions: millora els sentits, s’aprenen els noms de les plantes i s’exercita la paciència.
5. Parar la taula amb estil i harmonia i després desparar-la: millora l’orientació espacial, el sentit de l’estètica i la responsabilitat.
6. Lluitar amb pinyes: un joc prou agressiu i divertit, que millora la punteria i exigeix ​​bastant autocontrol.
7. Pescar capgrossos o granotes en una bassa, amb l’ajuda d’un caçapapallones o similar: millora l’observació, els reflexos i la motricitat fina. Bé, tampoc cal torturar els animalets: s’observen una estona i després es deixen en llibertat.
8. Trepitjar l’herba descalços: millora la circulació, el sentit del tacte i l’atenció, perquè cal anar amb compte de no clavar-se una branqueta punxeguda o una pedreta.
9. Fer-se el llit: millora moltes coses, però sobretot les cares de felicitat que posen la mare i el pare, cosa que també és important i necessària a l’estiu.
10. Banyar-se en un llac o en un riu amb pedretes, bestioletes, algues, aigua gelada, la possibilitat d’una serp… Res a veure amb la piscina: tot un exercici de superació personal!.
11. Llegir un llibre perquè sí, perquè agrada, estirat sota un pi, escarxofat en un sofà, assegut en un gronxador: millora la imaginació, el llenguatge i l’atenció.
12. Curar-se un mateix després de pelar-se els genolls: netejar la ferida, posar-se un desinfectant, una tireta i seguir corrent: millora l’autonomia i l’optimisme.
13. Sortir a la nit amb una llanterna a caçar sorpreses: els ulls brillants d’un gat, una cuca de llum, un gripau… millora la vista i ajuda a superar la por a la foscor.
14. Aprendre un joc de cartes en què es perd, es guanya, se sumen o resten punts, hi ha estratègia o hi ha pura sort… Madura les relacions personals, la tolerància a la frustració, la memòria.
15. Dedicar un temps a omplir un quadern de vacances: ¿per què no? Són bonics, donen idees, estimulen la memòria, enforteixen la concentració.
16. Fer la compra almenys algun dia, en lloc del pare o la mare. Estimula el càlcul, la responsabilitat, les bones maneres…
17. Escriure una carta com les antigues d’abans: amb paper i bolígraf, bona lletra, sense faltes ni guixades (caldrà fer un esborrany abans), amb dibuixos, ficant-la en un sobre, enganxant un segell, buscant una bústia per enviar-la, pensant en la persona que la rebrà. Estimula l’empatia, la bona lletra, l’ortografia, la paciència, l’amabilitat.
18. Modelar objectes amb fang del camp -Res de plastilina! – recollint la terra argilosa, filtrant, barrejant-la amb aigua, pastant-la al punt. Millora l’observació, la motricitat, l’expressió artística.
19. Aixecar-se molt aviat per veure la sortida del sol, gravar un vídeo del moment màgic… Millora la connexió amb la natura, l’observació.
20. Observar en silenci -això és molt important! – el cel estrellat, les fases de la lluna, identificar constel·lacions, veure caure les Perseides a l’agost. Millora l’observació la paciència i l’autocontrol.

L’article 31 de la Convenció dels Drets dels Infants reconeix el dret de la infantesa al descans, l’esbarjo, al joc, les activitats recreatives i a la plena i lliure participació en la vida cultural i de les arts.

L’estiu és un moment privilegiat per a exercir aquest dret, per tant, cal poder oferir als nens i nenes experiències com aquestes, intenses, positives, de les que deixen petjada i es recorden tota la vida.

No obstant això, molts nens i nenes no les poden gaudir: aquestes experiències, complementàries al temps lectiu a l’escola, requereixen que la família tingui vacances o un mínim de temps i recursos a l’estiu per poder proporcionar-les.

Els nostres deures com a famílies, educadors, ciutadans, consisteixen a eliminar en el possible aquesta desigualtat d’accés, perquè tota la infància tingui dret a poder gaudir dels deures d’estiu.

Records d'infantesa i joventut.

Instal·lacions del Casal Familiar de Viladecavalls.

Serà cert, com deia el poeta, que "cualquier tiempo pasado fue mejor"?

Ahir vaig tornar, després de molts dies (setmanes, mesos, anys (?)), a trepitjar les instal·lacions del Casal Familiar de Viladecavalls, el poble dels meus avis, ja morts, i de la meva mare, on vaig passar tants bons estius i tants bons caps de setmana al llarg de la meva infantesa i joventut. Un dels punts principals de trobada amb els amics era el Casal Familiar, on m'hi passava les hores entre la piscina, la pista de fronton, la de tenis, o el ping-pong. No paràvem. I quan marxàvem encara hi havia les bicis, o els jocs de taula, el rol... aquells van ser temps molt feliços, de descoberta, de grans i intenses amistats, de sortir de l'ou...

Ahir vaig tornar a rememorar aquells anys ja que vaig tornar al Casal amb el meu germà i els nebots, per fer un banyet i una partida de pàdel. M'estrenava en aquest esport que ha esdevingut molt popular els darrers anys i que, curiosament, jo que he practicat pràcticament tots els esports de raqueta, encara no havia tastat. I ahir, vaig matar dos ocells d'un tret. Em vaig treure l'espineta del pàdel, que vaig trobar força divertit i no massa exigent, i també vaig retrobar-me amb un lloc que ha marcat tant, en positiu, la meva vida.

El "temazo" del dimecres. Grupo de Trova de La Marquesina - "Hasta siempre comandante".

Versió d'aquest grup de trova cubana que acostuma a actuar al bar La Marquesina de la ciutat de Santa Clara, on van entrar triomfals les tropes comandades pel Che l'any 1959. El tema original va ser composat per l'artista cubà Carlos Puebla l'any 1965. Si escolteu fins al final podreu sentir la dedicatòria als de Barcelona.

Cuba (10 i darrer) - La Habana.

Gent pescant al malecón de La Habana.

Darrera entrada del viatge que he fet a Cuba del 3 al 28 de juliol.

Els darrers dies a L'Havana hem havanejat una mica més. Hem visitat un dels nombrosos museus que hi ha a La Habana Vieja, el de la Revolución. Ocupa un antic palau d'arquitectura colonial i hi conté informació dels processos revolucionaris de mitjans del segle 19 i segle 20. Els primers independentistes (Cespedes, Macedo, Martí) i els darrers (Fidel, Raúl, el Che, Camilo Cienfuegos...). Hi ha també informació de la guerra d'independència contra els espanyols, de la derrota del revoltats contra les casernes policials de Santiago i Bayamo l'any 1953, i de la victòria de la revolució contra el dictador Batista l'any 1959. Dels intents de la CIA per recuperar el control de l'illa i dels anys de la guerra freda. Dels projectes de desenvolupament socialista de l'illa (educació, sanitat, agricultura...).

També hem sortit algunes nits a descobrir la festa havanera. Hem estat en diversos locals i en festes al carrer. Hem comprovat que el jovent ja no està tan interessat en les músiques populars de l'illa, com la salsa, el merengue, el son... i en canvi el reggaetón s'imposa amb força. També hi ha interessants projectes musicals de fusió del rock, l'electrònica, els sons tradicionals... Vam estar a un parell de llocs interessants: La Fábrica de Arte, un espai enorme on es programen activitats de diferents expressions artístiques, i el Submarino Amarillo, un petit club on programen música en directe cada nit. Pel que fa a la música al carrer, ens vam trobar amb alguns escenaris amb motiu dels actes de commemoració del 66è aniversari dels assalts a les casernes Moncada i Céspedes, i en el principal d'aquests, a la zona coneguda com La Piragua s'hi van congregar diversos milers de persones per veure bandes de salsa en directe, especialment els populars Mickael Blanco.

Aquests dies parlant amb el propietari d'un petit bar on paràvem a menjar, el Luís, hem conegut noves maneres de (sobre)viure dels cubans que no coneixíem. Ens ha explicat que a Cuba (gairebé) tothom té algun "negoci" a banda de la seva feina per poder incrementar els seus ingressos. I que existeix un cert nivell de corrupció/frau per incrementar els minsos 30 o 40 dòlars de salari mig. També ens ha explicat que a Cuba es poden arribar a pagar 10.000 dòlars per un casament de conveniència amb un estranger que et garanteixi poder sortir de l'illa. I la manera que tenen per entrar productes des de l'estranger per poder fer negoci a l'illa. Aquest pot ser un negoci molt rodó, ja que un mòbil que a Europa o els EEUU els surt per 100 o 200 euros, a l'illa el poden vendre pel doble o més...

El dia abans de la tornada, vaig estar a punt de patir un accident greu a l'escala de l'edifici on estàvem allotjats. Baixant pels malmesos graons de l'antic edifici vaig patir una relliscada fatal i vaig caure de cul tres o quatre graons, picant amb el cul i els colzes als graons. Em vaig fer un cop fort i un tallet profund al colze esquerra, que vaig netejar, desinfectar i embenar, tot i que segurament hauria anat bé algun punt de sutura. Em podria haver fet molt mal, però per sort va quedar en l'ensurt i una ferida lleu.

La darrera anècdota del viatge va ser abandonat la Habana cap a l'aeroport. Vam decidir anar com fan els cubans per estalviar-nos els 25 euros d'un taxi privat, i com ens havia explicat el Luís, vam anar a l'estació central de tren des d'on sortien unes furgonetes per 15 pesos cubans. Quan vam arribar al lloc i vaig preguntar, la dona que semblava al càrrec ens va dir que no sortien gaires furgos ja (?). Li vaig dir que aleshores alguna sortiria, i em va dir que ja no (?). Vaig anar a preguntar a un altre paio i em va dir que havíem de preguntar qui eren els darrers de la cua per la furgo número 5, que era la que passava per l'aeroport. I així vam fer, i ens vam col·locar a la cua del 5. Quan va arribar una furgo groga de transport públic vam pujar tranquil·lament pensant que la dona del principi ens havia intentat enganyar per pura mania als turistes. Però per la nostra sorpresa, quan portàvem uns pocs metres de recorregut, la furgo va fer una nova parada per recollir més gent i va venir el conductor exigint-nos que baixéssim perquè aquell transport era exclusiu per a nacionals. (?!!) Així que vam haver de baixar, no sense remugar una mica, i vam anar a agafar el bus P12 que en la seva ruta parava a prop de l'aeroport. Des de la terminal 2 encara vam haver d'agafar un taxi per 5 CUCs per anar fins la terminal 3 d'on sortien els vols internacionals.

Aquest any, al novembre, se celebren els 500 anys de la fundació de La Habana.

Façana del museu de la Revolución.

Nens jugant a bales a un parc de La Habana Vieja.

Interior de l'àntic Teatro José Martí.

A les escales de l'accident.

Cuba (9) - L'Havana (2).

No sé si ho he explicat, però a Cuba a l'estiu fa molta calor. A les hores de més sol (14-17) intentem no sortir de l'apartament. Descansem, mirem algun capítol d'una sèrie (Fargo i Stranger Things) i dormim plàcidament amb l'aire condicionat. Normalment aquí no es baixa dels 34 graus i per la nit està sobre els 30 i amb un grau d'humitat elevat. Agafar una "guagua" (bus) ben atapeïda de gent i que no entri l'aire és una experiència força desagradable...

Aquests dies hem anat recorrent l'Havana de diferents formes. Hem anat fins a les playas del este, a uns 15 quilòmetres de La Habana Vieja en direcció est. Hem agafat la guagua A40, després de prop d'una hora de cua, i hem trigat prop d'una hora per arribar-hi. Després vam saber que hi havia platges més maques més a prop. Aquesta del este no estava pas malament, però l'ambient era una mica brut. I no hi havia bones ombres on resguardar-se del sol, per la qual cosa no hi hem estat més d'una hora. Afortunadament el dia era rúful i hem aguantat una mica millor.

També hem anat a voltar L'Havana en bici. El municipi té un servei de lloguer de bicis i per 80 CUP hem pogut estar dues hores (i vint minuts de regal) fent tombs per la ciutat. Passejar pel malecon és una gran experiència. Després quan et poses per l'interior et pots trobar algun desnivell no gaire pronunciat, però amb el sol que cau es fa una mica més dur. Hem arribat fins a la Plaza de la Revolución, famosa per les imatges del Che i de Camilo Cienfuegos en relleu als edificis que l'envolten. També hi ha el memorial a José Martí a l'altre costat. Ens hem lliurat d'una multa per desconeixement, però hem entrat a la plaça en bici més contents que un jinjol, i un policia ha començat a fer sonar el xiulet com si no hi hagués demà. Jo no pensava que anés amb mi i he continuat pedalant i gravant un vídeo amb la càmera, fins que el Mai m'ha començat a cridar perquè em baixés quan ha parlat amb el policia.

Aquests dies també a L'Havana s'estan celebrant els actes commemoratius del 66è aniversari del 26 de julio, el dia en que uns quants revolucionaris van voler assaltar els quartells Montcada (a Santiago de CUba) i Cespedes (a Bayamo), que van fracassar i van suposar la mort d'un bon grapat de revoltats, i la presó per a uns quants més, entre ells Fidel Castro i el seu germà Raúl. Més tard serien alliberats i marxarien a l'exili, abans de tornar tres anys més tard per tornar al combat amb les forces del dictador Batista. Amb motiu d'aquesta commemoració es veuen força banderes de Cuba i del moviment 26 de julio (vermella i negra), a banda de cartells fent referència, als negocis, CDRs, escoles, organismes oficials...

També hem estat al casal català de L'Havana i he pogut parlar amb la presidenta, la Dolores, que tenia pares de Vilanova i La Geltrú. Parlava el català amb dificultats, però s'hi esforçava, i m'ha explicat que la Generalitat els dóna ajudes per poder tirar endavant i organitzar cursos i activitats relacionades amb la llengua i la cultura catalana, així com per poder veure els partits del Barça.

Comunitat islàmica a La Habana.

Casal català de La Habana.

Un camió va perdre el remolc just al costat nostre.

Cementiri de Cristóbal Colón.