"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 11 d’agost del 2019

Un mite del bàsquet mundial que se'n va abans d'hora. "Chicho" Sibilio.

El dominicà "Chicho" Sibilio.























Ahir va morir als 60 anys l'exjugador del FC Barcelona de bàsquet a la dècada dels 80's, "Chicho" Sibilio. Jo em vaig enganxar a l'esport a la dècada dels 80 gràcies, en part, a atletes com ell, que em feien somniar amb jugades espectaculars amb una pilota a les mans. Recordo els duels d'aquell Barça dels Chichos, Solozabal, Epi, Norris, Jiménez... contra el Real Madrid dels Iturriaga, Corbalán, Fernando Martín, Romay, Viriukov... o contra la Penya dels Margall, Montero, Jofresas, Villacampa... Quins espectacles més excitants i elèctrics! Potser el millor equip del Barça de bàsquet de tota la història de la secció (?).

Vaig viatjar a la República Dominicana fa un parell d'anys i vaig tenir l'oportunitat de parlar amb alguns exjugadors professionals de l'illa en un petit pavelló de la capital, Santo Domingo, i em comentaven de les gestes del seu més gran representant del bàsquet, i de la seva categoria com a persona. Un gran en tots els sentits. El Julius Erving del Barça. DEP.

dissabte, 10 d’agost del 2019

50 anys dels assassinats de la "família" Manson.



Fa 50 anys que Charles Milles Manson, va liderar un grup de joves hippies (una secta en tota regla) per cometre diversos assassinats a Los Angeles (9 i 10 d'agost del 1969), entre els quals la dona del director de cinema Roman Polansky, Sharon Tate, que es trobava a la mansió familiar. La mateixa nit ja havien assassinat a diversos familiars i amics del productor musical Terry Melcher a la seva residència. No en van tenir prou amb aquesta ràtzia de crims i l'endemà encara van assassinar el propietari d'un supermercat, Leno Labianca i la seva dona.

Els assassinats van donar la volta al món, no només per tractar-se de víctimes amb un cert grau de popularitat, sinó per l'acarnissament amb que van actuar els botxins, que van donar desenes de punyalades a les víctimes i van deixar missatges amb la sang de les víctimes a les parets o als electrodomèstics.

El 16 d'agost del mateix any van ser detinguts els integrants de l'escamot assassí. Manson va morir a la presó el novembre del 2017 a l'edat de 83.

divendres, 9 d’agost del 2019

Com de costum, l'estat espanyol, tard i malament.

Presoners republicans-























Avui el govern espanyol ha fet public al BOE el llistat de republicans de l'estat espanyol que van morir als camps de concentració-extermini nazis. D'aquesta manera, molts familiars podran registrar oficialment al registre de morts al familiar difunt. Han hagut de passar prop de 45 anys després de la mort del dictador Franco perquè l'estat espanyol es dignés a fer aquest gest de memòria i reparació. Merda de país... 

Entre els milers de víctimes (4.427), hi apareix un familiar per part d'àvia materna originari de Monistrol de Calders, el Rafael Catot Sallas. La història d'aquest home i de tota la seva família és ben trista i cruel (l'exili, el camp de refugiats, la mort de germans, l'empresonament d'un altre germà, el camp de concentració i la mort...), i donaria per escriure un llibre. A veure si la tieta de França s'anima i ho deixa escrit.

dijous, 8 d’agost del 2019

Uns dies per la Cerdanya.

Bellver de Cerdanya des del costat de La Seu d'Urgell.

Ahir vaig tornar a Terrassa després de quatre dies rodant i relaxant-me també per la Cerdanya. En concret al càmping Solana del Segre a Bellver de la Cerdanya. He pogut fer un parell de rutes en bici de carretera, concretament fins a l'estació d'esquí de La Molina i fins a l'entrada de la pista que porta al refugi de Malniu, més amunt de Meranges, des d'on surten un bon grapat d'excursions a l'estany de Malniu, al Roc de la Llosa o al cim del Puigpedrós.

Aquesta segona ruta em va oferir una sorpresa de cicloturista novell per la zona, ja que el tram d'Éller fins a Meranges es gairebé completament per pista de terra (uns 4km) i l'única alternativa era tornar a baixar fins la carretera principal de La Seu a Puigcerdà per agafar el trencall de més endavant cap a Gréixer. Així que no em va quedar més remei que fer la pista, baixar fins al riu Duran i travessar la vall cap a Meranges, i a partir d'aquí carretera única fins a Malniu. Per cert, una carretera amb trams amb l'asfalt en males condicions o, fins i tot, sense asfalt.

A banda de la bici també he tingut temps de conèixer una mica Bellver o Martinet, pobles amb molt d'encant i on sembla com si la vida s'hagués aturat fa quaranta anys, si no fos pels restaurants per a turistes.

Martinet.

A l'estació de La Molina també es recorden dels presos polítics.

Paisatge típic de La Cerdanya prop d'Alp.

Carretera de Bellver a Cortàs i Éller.

Pista de Meranges al Malniu.

Vista de La Cerdanya des de la carretera Meranges-Malniu.

dimecres, 7 d’agost del 2019

El "temazo" del dimecres: Partidaris - "Si jo fos pescador".



Avui es compleixen 90 anys de la mort del poeta Joan Salvat-Papasseit. Aquest poema el va musicar amb força èxit Joan Manel Serrat a l'àlbum "Res no és mesquí" de l'any 1977, tot i que una dècada abans, Rafael Subirachs ja l'havia musicat en un doble single. També l'Ovidi Montllor es va atrevir amb una cançó recitada del poema.

La versió del vídeo és del grup Partidaris, en directe a la sala Clap de Mataró l'any 2009.

Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:

els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals
per a prendre'n de nous.

dissabte, 3 d’agost del 2019

Roser Batlle: "Deures, drets i estiu".



Interessant article al Diari de l'Educació sobre les possibilitats que dóna el període de vacances d'estiu per treballar competències importants a la canalla, a mode de "deures". Molt a favor.

"No veig clar això de que les criatures hagin de fer deures a l’estiu”, m’explicava una amiga. “Jo era un pare convençut i militant antideures i resulta que aquest agost les meves filles em van demanar quaderns de vacances i s’ho van passar molt bé omplint-los”, m’explicava una altra.
Doncs jo sí que ho tinc claríssim. Algunes tasques haurien de ser gairebé d’obligat compliment: es tracta sobretot de les experiències que són oportunitats educatives vitals fora del temps escolar, agradables i desitjades, però freqüentment demandants d’esforç.
Cal submergir-se en elles sense excuses, sense concessions a la mandra, sense por de caure, a tacar-se, a despentinar-se. L’estiu és molt llarg, amb temps per a tot.
Per exemple, aquí van a manera de check-list, 20 deures de vacances amb les seves petites coartades pedagògiques, per si les necessitem:
  1. Pujar a un arbre: millora la motricitat i la concentració. Els garrofers i les figueres són molt agraïts de pujar. Tampoc cal pujar a dalt de la copa!
  2. Fer una cabana amb sostre (no serveix un corralet) usant cordes, pedres, branques, potser teles…: millora l’orientació espacial, la força muscular, la coordinació de moviments.
  3. Dormir a l’aire lliure o almenys dins de la cabana, ben aïllats de la humitat del sòl i protegits amb mantes o sacs de dormir: s’educa la capacitat de preveure, superar pors, organitzar-se.
  4. Recollir herbes aromàtiques i fer colònia, vinagretes o infusions: millora els sentits, s’aprenen els noms de les plantes i s’exercita la paciència.
  5. Parar la taula amb estil i harmonia i després desparar-la: millora l’orientació espacial, el sentit de l’estètica i la responsabilitat.
  6. Lluitar amb pinyes: un joc prou agressiu i divertit, que millora la punteria i exigeix ​​bastant autocontrol.
  7. Pescar capgrossos o granotes en una bassa, amb l’ajuda d’un caçapapallones o similar: millora l’observació, els reflexos i la motricitat fina. Bé, tampoc cal torturar els animalets: s’observen una estona i després es deixen en llibertat.
  8. Trepitjar l’herba descalços: millora la circulació, el sentit del tacte i l’atenció, perquè cal anar amb compte de no clavar-se una branqueta punxeguda o una pedreta.
  9. Fer-se el llit: millora moltes coses, però sobretot les cares de felicitat que posen la mare i el pare, cosa que també és important i necessària a l’estiu.
  10. Banyar-se en un llac o en un riu amb pedretes, bestioletes, algues, aigua gelada, la possibilitat d’una serp… Res a veure amb la piscina: tot un exercici de superació personal!.
  11. Llegir un llibre perquè sí, perquè agrada, estirat sota un pi, escarxofat en un sofà, assegut en un gronxador: millora la imaginació, el llenguatge i l’atenció.
  12. Curar-se un mateix després de pelar-se els genolls: netejar la ferida, posar-se un desinfectant, una tireta i seguir corrent: millora l’autonomia i l’optimisme.
  13. Sortir a la nit amb una llanterna a caçar sorpreses: els ulls brillants d’un gat, una cuca de llum, un gripau… millora la vista i ajuda a superar la por a la foscor.
  14. Aprendre un joc de cartes en què es perd, es guanya, se sumen o resten punts, hi ha estratègia o hi ha pura sort… Madura les relacions personals, la tolerància a la frustració, la memòria.
  15. Dedicar un temps a omplir un quadern de vacances: ¿per què no? Són bonics, donen idees, estimulen la memòria, enforteixen la concentració.
  16. Fer la compra almenys algun dia, en lloc del pare o la mare. Estimula el càlcul, la responsabilitat, les bones maneres…
  17. Escriure una carta com les antigues d’abans: amb paper i bolígraf, bona lletra, sense faltes ni guixades (caldrà fer un esborrany abans), amb dibuixos, ficant-la en un sobre, enganxant un segell, buscant una bústia per enviar-la, pensant en la persona que la rebrà. Estimula l’empatia, la bona lletra, l’ortografia, la paciència, l’amabilitat.
  18. Modelar objectes amb fang del camp -Res de plastilina! – recollint la terra argilosa, filtrant, barrejant-la amb aigua, pastant-la al punt. Millora l’observació, la motricitat, l’expressió artística.
  19. Aixecar-se molt aviat per veure la sortida del sol, gravar un vídeo del moment màgic… Millora la connexió amb la natura, l’observació.
  20. Observar en silenci -això és molt important! – el cel estrellat, les fases de la lluna, identificar constel·lacions, veure caure les Perseides a l’agost. Millora l’observació la paciència i l’autocontrol.
L’article 31 de la Convenció dels Drets dels Infants reconeix el dret de la infantesa al descans, l’esbarjo, al joc, les activitats recreatives i a la plena i lliure participació en la vida cultural i de les arts.
L’estiu és un moment privilegiat per a exercir aquest dret, per tant, cal poder oferir als nens i nenes experiències com aquestes, intenses, positives, de les que deixen petjada i es recorden tota la vida.
No obstant això, molts nens i nenes no les poden gaudir: aquestes experiències, complementàries al temps lectiu a l’escola, requereixen que la família tingui vacances o un mínim de temps i recursos a l’estiu per poder proporcionar-les.
Els nostres deures com a famílies, educadors, ciutadans, consisteixen a eliminar en el possible aquesta desigualtat d’accés, perquè tota la infància tingui dret a poder gaudir dels deures d’estiu.

divendres, 2 d’agost del 2019

Records d'infantesa i joventut.

Instal·lacions del Casal Familiar de Viladecavalls.





























Serà cert, com deia el poeta, que "cualquier tiempo pasado fue mejor"?

Ahir vaig tornar, després de molts dies (setmanes, mesos, anys (?)), a trepitjar les instal·lacions del Casal Familiar de Viladecavalls, el poble dels meus avis, ja morts, i de la meva mare, on vaig passar tants bons estius i tants bons caps de setmana al llarg de la meva infantesa i joventut. Un dels punts principals de trobada amb els amics era el Casal Familiar, on m'hi passava les hores entre la piscina, la pista de fronton, la de tenis, o el ping-pong. No paràvem. I quan marxàvem encara hi havia les bicis, o els jocs de taula, el rol... aquells van ser temps molt feliços, de descoberta, de grans i intenses amistats, de sortir de l'ou...

Ahir vaig tornar a rememorar aquells anys ja que vaig tornar al Casal amb el meu germà i els nebots, per fer un banyet i una partida de pàdel. M'estrenava en aquest esport que ha esdevingut molt popular els darrers anys i que, curiosament, jo que he practicat pràcticament tots els esports de raqueta, encara no havia tastat. I ahir, vaig matar dos ocells d'un tret. Em vaig treure l'espineta del pàdel, que vaig trobar força divertit i no massa exigent, i també vaig retrobar-me amb un lloc que ha marcat tant, en positiu, la meva vida.