El circ de la política.

Sáncehez i Iglesias abraçant-se per escenificar l'acord de pacte de govern.

Vivim en l'era de la imatge, i els polítics saben molt bé que mitjançant imatges poden generar estats d'opinió entre la ciutadania alienada i acrítica. Tanmateix, si hom s'informa una mica i segueix l'actualitat a través de diferents mitjans d'informació, pot arribar a la conclusió que la política és un puto circ on els pallassos, més que riure, fan plorar.

El "temazo" del dimecres. DVBBS & Borgeous - "TSUNAMI".

Continuem amb la temàtica de la música de ball electrònica, i amb un tema de rabiosa actualitat, "Tsunami", obra dels artistes DVBBS i Borgeous l'any 2013. No sé si es tornarà a posar de moda a les pistes de ball catalanes, però segur que continuarà present als carrers, places, aeroports i autopistes.

S'extén el Tsunami Democràtic.

Gendarmes traient gent del terra al tall de l'AP7 a la Jonquera.

Ahir el Tsunami Democràtic va iniciar tres jornades de lluita post eleccions espanyoles per enviar un clar missatge a Europa que calen solucions i que no defallirem fins aconseguir el dret a l'autodeterminació i l'alliberament de tots els presos polítics.

Milers de persones es van aplegar a la Jonquera, a la banda nord-catalana de l'AP7 per tallar la via, i van fer nit fins aquest matí quan els gendarmes francesos han fet carregues per reobrir la via al transit. Tanmateix, el tsunami no s'ha aturat i han continuat els talls a diferents punts de l'AP7 i altres vies.

Per si no tingués prou embolic l'estat espanyol amb les accions del Tsunami a Catalunya, avui s'hi ha sumat el poble basc amb una marxa lenta i aturades al pas fronterer entre Irun i Hendaia. Sempre la solidaritat del poble basc.

Cotxes en marxa lenta o aturats a Behobia, País Basc.

Eleccions espanyoles 10N.

Resultats a Catalunya.

Ahir es van celebrar les 4es eleccions espanyoles en els darrers 4 anys. El President espanyol en funcions, Pedro Sánchez, les havia convocat davant la incapacitat (o la manca d'interès) per formar govern amb els suports d'altres grups parlamentaris. Si es pensava que unes noves eleccions farien créixer al seu partit, PSOE, per governar en solitari, s'haurà adonat que estava ben equivocat. No tan sols no ha pujat, sinó que ha baixat lleugerament tot i mantenir-se com a primera força (de 123 a 120 diputats).

Aquestes eleccions ens deixen també l'auge important de l'extrema dreta espanyolista de VOX que ha guanyat 28 escons (de 24 a 52), i la consegüent patacada de C's, que s'ha enfonsat perdent 47 escons (de 57 a 10), fet que ha forçat el seu líder, Albert Rivera, a presentar aquest matí la dimissió. També ha baixat, tot i que en menor mesura Unidas Podemos (de 43 a 35), en part per l'aparició d'un competidor directe, el Más País d'Errejon (3 diputats).

Pel que fa al vot independentista, ha continuat creixent respecte els darrers comicis al Congreso del 28A. Si aleshores van ser 22 els diputats aconseguits, ahir va ser 1 més. Potser un dels factors de creixement va ser la concurrència per primer cop en unes generals espanyoles de la CUP (2 diputats). En canvi ERC ha baixat dos (de 15 a 13) i JxCat ha pujat un (de 7 a 8). En tot cas, si algú tenia l'esperança que l'independentisme reculés, s'ha endut un bon desengany.

Cal destacar també l'escàs suport que han tingut les forces més reaccionàries (PP, C's, VOX) a casa nostra (6 de 48), i la inexistència de representació que han tingut a Euskadi. Per si no quedava prou clar que som nacions diferents...

He vist Déu.

Messi preparat per un xut de falta (Foto: Mundo Deportivo).

Ahir vaig tornar al Camp Nou convidat per un amic soci. Vaig tornar a viure una d'aquelles nits estel·lars del millor jugador de la història d'aquest esport, Leo Messi, que va marcar un nou "Hat Trik" (tres gols), sense ni despentinar-se. Un, el primer, transformant un penal, i els dos següents en dos llançaments de falta directa, d'execució quasi idèntica. Magnífica.

L'astre argentí ha assolit una efectivitat estratosfèrica en l'art del llançament de faltes, i ahir va tornar a demostrar, un cop més, que és el millor especialista del món, també, en aquest art. 29 gols de falta porta ja Messi. Més que qualsevol dels grans equips europeus, sumant els de tota la plantilla, en els darrers 8 anys. Brutal.

Estic convençut que als porters rivals els deuen tremolar les cames cada vegada que l'arbitre xiula una falta a prop de l'àrea i Leo Messi és al camp.

Estic reflexionant...

... ja he acabat!

10N, Serem ingovernables!!

4 dels candidats de la CUP al congrés dels diputats de Madrid.

Mai he militat a cap partit polític, tot i que el meu pare va militar molts anys al PSC i també al sindicat UGT. Avui dia estic afiliat a l'I-CSC, sóc soci d'Omnium, i dels Minyons, i si algun dia acabo afiliant-me a algun partit, suposo que serà a la CUP. Des de la primera vegada que van presentar llista a Terrassa, a les eleccions municipals del 2003 on van treure 418 vots (0'53%), ja els vaig votar, i ho he continuat fent sempre que he pogut, que no ha estat a totes les comptesses electorals ja que no havien fet mai candidatures a les espanyoles ni a les europees. 

A les eleccions espanyoles d'aquest diumenge 10N serà la primera vegada que la CUP presentarà una candidatura per tenir representació pròpia al congrés dels diputats de Madrid i, evidentment, el meu vot només pot anar per a aquesta llista que aglutina diferents moviments i sensibilitats independentistes d'esquerres (Endavant, Poble Lliure, Maulets, Arran, MDT...). L'únic partit independentista i nítidament d'esquerres que es presenta. Competirà pel vot independentista amb JxCat i ERC, tot i que tant un com l'altre són prou a la dreta de la CUP.

És evident que no hi ha partits perfectes, ni tots els polítics són tan honestos com voldríem, però si hi ha algun partit que es caracteritzi per la seva transparència i el seu funcionament democràtic, aquest és la CUP. A banda de ser un partit que intenta convèncer els votants amb un ideari clar i contundent de justícia social i emancipació nacional, i no a través d'eslògans buits, imatge pública, o màrqueting al cap i a la fi, ni l'aparició estel·lar de líders suprems sense els quals sembla com si els partits no poguessin sobreviure. Les persones passen, els principis cal mantenir-los.