La defenestració.

 

Václav BROŽÍK, 1890, La Defénestration, 1618

- Però què foteu, fills de puta!!

- Cabrons, esteu bojos o què? Sou uns animals! No estaven fent res `dolent aquesta gent. Què passa amb el dret a la manifestació? Esteu tarats o què?

- Desgraciats, li heu obert el cap a aquest paio! Sou una colla de tarats fills de la gran puta. Sou una vergonya.

- Ei, algú que ens ajudi amb aquest noi? Està perdent molta sang. Li han fotut un tret a l'ull aquests fills de la gran puta.

- Ni un pas enrere càgum tot. Ja n'hi ha prou de deixar-nos trepitjar i atonyinar per aquesta colla d'animals. Anem a sac! Va! Tots a una.

- Sí, va! A mort! A veure si enganxem algun d'aquests fills de puta. Ull per ull!!

- Però algú ha trucat als sanitaris o què? Aquí necessitem assistència!

- Va, agafem-lo entre uns quants i el portem al furgó dels sanitaris. Aquí encara pot tornar a rebre.

- Vinga va, som-hi!

- Ja tornen a carregar per allà. I tornen a disparar els fills de puta!

- Ei, hem de fotre barricades. Tallar-los el pas abans que tornin. Alguns aneu a cercar contenidors.

- I cerqueu rocs una mica grans pel terra. I mireu si hi ha algun contenidor de vidre amb ampolles. Va, de pressa!

- Ara se n'assabentaran aquests fills de puta!

- A la lluita!! 

- Guerra, guerra, guerra social!

I aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes de febrer.

Crema Catalunya.

 

Foto: Regió 7.

La detenció el passat dilluns del raper Pablo Hasél al rectorat de la universitat de Lleida ha tingut l'efecte desitjat pel propi Pablo, amb mobilitzacions diàries a les principals capitals de Catalunya i arreu de l'estat espanyol. La resposta ha estat contundent i plena de ràbia. Una ràbia acumulada durant uns quants anys, que en combinació amb les mesures restrictives (i repressives) de la pandèmia, han creat un còctel explosiu com s'està veient cada dia arreu. 

I com si la ràbia no fos poca, els mossos a casa nostra, i la policia nacional a altres indrets, com sempre, s'han dedicat a escalfar una mica més, si cap, els ànims dels joves manifestants, amb les seves provocacions, i les seves actuacions desproporcionades i allunyades dels protocols d'intervenció. Vaja, res que no coneguéssim, però com que feia temps que no hi havia tanta contestació als carrers, feia temps que no veiem tants policies calents actuant com autèntics energúmens, atonyinant (apallissant) més enllà de l'imprescindible, insultant, amenaçant, i saltant ulls amb trets de bales de foam per damunt de la cintura.

Tanmateix, sembla que el jovent no recula. Potser s'han adonat que tenen poc a perdre, amb la merda de societat que els estan deixant els polítics. Atur, sous de misèria, lloguers caríssims, prohibicions i empresonaments d'aquells que alcen la veu... Ni un pas enrere nanos!! La lluita ens dóna el què el poder ens pren!!

Apa doncs, vaccinat.

 

Avui he anat a posar-me la primera dosi del vaccí d'AstraZeneca contra la Covid a indicacions del Servei Català de Salut. Des d'ahir estan convocant els docents de menys de 55 anys per fer vaccinacions massives. Tinc entès que ja ho han fet amb sanitaris, bombers, i em penso que policies... A veure si són realment efectives i comencem a veure la llum al final del túnel. Jo no és que sigui gaire amic dels vaccins, però ho he fet per responsabilitat social i per protecció dels meus éssers estimats més grans.

El "temazo" del dimecres. Diversos artistes - "Llibertat Pablo Hasél"

 

Diversos artistes compromesos i solidaris han col·laborat en aquest vídeo de suport al raper Pablo Hasél, empresonat ahir després que els mossos d'esquadra entressin per la força al rectorat de la universitat de Lleida on es refugiava el Pablo juntament amb altres companys solidaris.

Ahir van bullir els carrers de diverses poblacions catalanes amb alguns aldarulls. Tot el suport als que es manifesten, i manifesten la seva ràbia contra l'estat opressor i repressor. 

Que cremin els carrers fins que el fem lliure!

Apa, ja som més del 50%. Aixequem la DUI?

 

Ahir es van celebrar unes noves eleccions autonòmiques (ja he perdut el compte els darrers anys) que han deixat un panorama força similar al que hi havia, tot i que l'independentisme ha continuat pujant, malgrat els auguris que havia tocat sostre, i ja ha superat la famosa barrera del 50% dels vots totals. Cal destacar la pujada de la CUP en el bloc independentista (de 4 a 9), i el canvi de rols entre ERC i Junts tot i que l'igualtat es manté. 

Pel que fa a les forces espanyolistes, destaca la pujada del PSC a costa de C's que pateix una enfonsada històrica (de 36 a 6), i l'entrada esperada dels feixistes de VOX (11 diputats) que fins ara estaven més dissimuladets entre les files de C's i PP. Els Comuns es queden com estaven, i el PP perd un diputat més malgrat que tothom havia elogiat el seu líder, l'Alberto Fernández, en campanya. 

Ara s'obre un periode de negociacions per arribar a pactes i un acord de govern. El més probable és que es repeteixi l'acord entre ERC i Junts, que al meu entendre venen a representar els mateixos espais polítics però des de diferents famílies. Faltarà veure si la CUP se suma a l'acord per fer un front ampli per la independència, però m'estranyaria. Entenc que la CUP hauria de renunciar a molts dels seus principis, i estaria disposat a que ho fessin si fóra per definir un pla amb cara i ulls per assolir la independència, però no em faig il·lusions.

En definitiva, content per l'ascens de la CUP i del % d'independentistes, però resignat a viure 4 anys més de bla-bla-bla perquè els de sempre continuïn governant sense fer passos efectius cap a l'alliberament nacional del nostre país.

 

Mor el general assassí Galindo.

 

Ahir ens vam assabentar de la feliç notícia que per fi havia mort, per Covid, l'exgeneral de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, qui dirigí la caserna d'Intxaurrondo (Donosti) durant els anys 80 i 90, coincidint amb els anys de major activitat dels GAL. Està relacionat amb la mort dels joves bascos Lasa i Zabala, i fou condemnat a 75 anys de presó, dels que només va complir-ne quatre ja que li fou concedit el tercer grau per poder seguir un tractament mèdic fora de la presó.

Una llàstima que personatges com aquest acabin els seus dies a un llit a casa seva o a un hospital que paguem entre tots. Malauradament, vivim en un país on els feixistes, torturadors i assassins, moren de vells.

Aquest si que va passar! I massa anys.

Si votes aquí, porta els teus fills aquí.

 

Famílies de l'escola Ponent de Terrassa.

Molt oportuna la campanya del col·lectiu d'escoles contra la segregació, aprofitant els comicis de demà diumenge, per sensibilitzar els votants perquè matriculin els seus fills a l'escola on voten, és a dir, la més propera a on resideixen.

Una de les raons perquè es produeixi tanta segregació escolar (Terrassa és capdavantera en l'etapa d'infantil i primària) és el fet que moltes famílies amb prou recursos econòmics porten els seus fills a escoles allunyades del lloc on viuen, normalment de la zona centre de la ciutat, per evitar centres amb elevada concentració d'alumnat desafavorit.

Això agreuja la ja de per sí prou elevada segregació urbanística conformant autèntics guetos. I així, ens trobem amb centres amb una tipologia d'alumnat (famílies) molt homogènia als centres. Tanmateix, les societats no són homogènies i cal treballar i educar en la diversitat des de ben petits.