Dignitat / Indignitat (sobren les paraules).

 

El "temazo" del dimecres. Sangtraït - "El guerrer".

 

Ahir es van complir 30 anys del mític concert del rock català al Palau Sant Jordi. No recordo per què no hi vaig anar, però un munt de col·legues de la meva lleva van ser-hi. La meva colla, els Minyons, va organitzar un autocar des de Terrassa, tot i que jo aleshores encara no en formava part. Com ja he explicat en més d'una ocasió, la meva banda favorita d'aquella època eren els metal·leros Sangtraït. Canya per un tubo!!!

Tornen a conquerir Europa.

 

El capità Entrerríos aixeca la copa.

Ahir, la secció d'hanbol del Barça va tornar a proclamar-se campió d'Europa, sis anys després del darrer títol. Va ser a la Final a 4 de Colònia, després d'imposar-se al Nantes a la semifinal del divendres, i a l'Alborg danès a la gran final d'ahir. Bé, gran final és un parlar, ja que el Barça va ser clarament superior a partir del minut 10 de la primera part, i va anar sempre pel davant de cinc o més gols, acabant imposant-se per un escandalós 36 a 23.

Es tracta de la 10a copa d'Europa de la secció (tan sols la d'hoquei patins supera aquest registre), i un ple total de títols aquesta temporada (tots els que ha disputat).

He de reconèixer que malgrat l'alegria pel títol, no és comparable aquesta copa amb altres obtingudes als anys 90's per exemple. Per una banda, aquest equip està fet a base de talonari i amb una gran majoria de jugadors estrangers que entren i surten, i costa sentir-se igual de identificat que quan jugaven una majoria de jugadors catalans com Masip, O'Callaghan, Pasqual, Barrufet, Grau, Barbeito...

Coll de la Gallina (Andorra).

 

Aquest cap de setmana he pujat a Andorra per posar la segona bateria a la furgoneta i he aprofitat per fer una mica de turisme, de bicicleta, i comprar alguna ampolla de licor més barat.

Vaig fer nit a Os de Civís que és un poblet català preciós al qual s'arriba per carreteres andorranes, o bé per una pista forestal des del Principat, des de Civís.

El coll de la Gallina és un exigent port d'uns 12 quilòmetres des d'Aixovall amb rampes de més del 15%, i amb una mitjana de 8'3%. Un paisatge espectacular i un munt de revolts d'aquells de 180º. A mig camí es passa pel santuari de la Mare de Déu de Canòlich, i al cim s'hi troba una escultura d'homenatge al ciclista català actualment resident a Andorra, Joaquim "El Purito" Rodríguez. 

Santuari de la Mare de Déu de Canòlich.

Gastronomia de l'Emillia-Romanya.

 

El "temazo" del dimecres. Mano Negra - "Señor Matanza".

 

L'any 1994 la banda parisina Mano Negra (1987) treia el seu cinquè i darrer àlbum d'estudi, Casa Babylon, potser el més aclamat de tots, i una autèntica obra mestra de la música mestissa per molts imitada i font d'inspiració.

El 4rt tema de l'àlbum era aquest "Señor Matanza", que era una crítica ferotge als cacics, sobretot a l'Amèrica llatina (l'àlbum té moltes referències a aquest continent).

Vaig poder escoltar un parell o tres de temes de presentació de l'àlbum en un concert benèfic d'Ajuda en Acció l'any 97, em penso, i temps després el primer concert complet de la banda però ja sense el nom original, sinó amb el de "Radio Bemba", ja que el grup s'havia dividit després d'una gira per terres colombianes a bord d'un vell tren.

Bolonya.

 

Font de Neptú.

Ahir vaig arribar de l'estada que he fet a Bolonya, visitant aquesta capital de la regió d'Emília-Romanya, i les ciutats veïnes de Mòdena i Ferrara. Tot i que havia de tornar el diumenge, vaig tenir un "petit" incident a la porta d'embarcament del vol de Ryanair, i no vaig poder agafar el vol previst, demorant la tornada un dia més. Aquesta demora em va portar a conèixer el Fabian, un noi argentí de 59 anys que viu a Tarragona i que es va trobar en la mateixa situació que jo, i es va aferrar a mi per poder tornar l'endemà sense contratemps.

Bolonya m'ha sorprès agradablement pel seu ambient universitari i la gran quantitat de monuments, palaus i indrets interessants. Un munt de bicicletes i pocs cotxes tot i ser una ciutat de prop de 400.000 habitants. Bona gastronomia, bones comunicacions, i molta activitat cultural tot i que ara estigui tot una mica aturat encara per la Covid.

Un lloc on no m'importaria gens tornar, i no descarto fer-ho.

Piazza Maggiore.

Les dues Torres (Garisenda i Asinelli)

Piazza de San Stephano i Catedral de San Stephano.

Basílica de Madonna di San Luca.

Vista panoràmica de Bolonya des de la Torre Asinelli.

Sala de plens del Comunalle de Bolonya.

Rellotge de la torre del Palau Ducal i actual Comunalle de Bolonya.

Vista de la Piazza Maggiore i Palazzo del Podestá.

Basílica de San Petroni.

Basílica de San Francesco.