Manifestació per l'estabilització dels treballadors interins de la Generalitat.

 

Aquest migdia s'ha celebrat a Barcelona la manifestació amb motiu de la jornada de Vaga del sector públic contra el decret Iceta i per l'estabilització dels treballadors interins. Sota el lema "Les que hi som, ens quedem", milers de treballadors públics (majoritàriament interins i alguns funcionaris fixes solidaris) hem recorregut el trajecte que separa la Plaça Urquinaona de Plaça Sant Jaume, baixant la Via Laietana amb una imatge força espectacular, malgrat que els sindicats majoritaris no secundaven la convocatòria.

Personalment, tant UGT com CCOO no em mereixen cap respecte (per espanyolistes i per ser sindicats verticals al servei del règim), però veure com la Intersindical no s'ha sumat a la lluita i a les mobilitzacions m'ha portat a prendre la decisió de donar-me de baixa del sindicat i cercar altres sindicats nacionals que defensin millor, o de manera més decidida, la causa dels treballadors interins públics.

Temps de bolets, castanyes, moniatos, mandarines...

 

Possiblement em repeteixo més que l'all, però és que ha arribat la tardor i per a mi la tardor va estretament relacionada als fruits de temporada, que són probablement els meus preferits de tot l'any. Especialment la castanya, cuita i acompanyada de moscatell, i la mandarina. Però també els moniatos, els bolets, les peres, la carabassa o les carxofes. 

A la tardor també recupero els àpats amb vi negre, que ja no s'escalfa a temperatura ambient i te'l veus a la temperatura adequada. Comencen a venir de gust els plats calents de cullera (sopes i caldos, cremes, escudelles, estofats, etc.), i encendre llenya per fer brases.

Convius amb el fred (del matí, el vespre i la matinada) i la calor (dels migdies i tardes), i aprofites les darreres jornades de llum fins més enllà de les 19:00.

Sí, la tardor mola!

Els límits de l'humor de nou.

 

Ahir va saltar la polèmica a les xarxes arrel d'un tweet de l'humorista osonenc Peyu, que denunciava públicament que TV3 havia censurat un gag del darrer capítol de la sèrie "Bricoheroes" que s'emet per internet (Youtube) amb gran èxit, sobretot entre els sectors més joves de la societat catalana. El seu humor irreverent, destraler i sense pèls a la llengua enganxa el jovent, un públic cada cop més allunyat dels canals de televisió convencionals i, per tant, de continguts audiovisuals en llengua catalana.

El motiu de la censura va ser un comentari del Peyu on expressava el seu desig, inconfessable i inabastable, que la reina Letizia li fes una fel·lació. Segons la versió oficial de la cadena, el comentari podia ofendre per masclista i pel contingut sexual, i per aquest motiu van decidir tallar aquest fragment.

Personalment, sempre he estat partidari de no posar límits a l'humor. Repeteixo, a l'humor. Es comença censurant acudits masclistes i s'acaba censurant acudits de qualsevol altre col·lectiu que es pugui sentir ofès (futbolistes, forners, capellans, mestres, metges, bombers, policies...).

"I am a catalan".

 

Avui que se celebren 50 anys del discurs de Pau Casals a la seu de la ONU, convé recordar-lo per retre-li homenatge. Un gran músic, un gran català i una gran persona que va patir l'exili i que no va tornar a trepitjar la Catalunya ocupada fins a la seva mort, l'octubre del 73, a Puerto Rico.

Espectacles naturals efímers.

 

Sovint em maleeixo per no portar sempre una bona càmera de fotos al damunt. Ahir es va donar una d'aquestes situacions quan anava amb la moto cap a l'assaig de castells. Circulant pels carrers del centre de la ciutat em vaig topar amb una d'aquelles escenes que de tant en tant s'esdevenen i et captiven, amb una gran lluna (gairebé plena) apareixent immensa al final d'un llarg i estret carrer. No vaig dubtar a aturar la moto al mig del carrer per immortalitzar l'escena, tot i que com podeu comprovar el resultat no té res a veure amb el que veien els meus ulls. Per això lo de la càmera bona...

Un conte per anar a dormir.

Un conte per anar a dormir - 2021 - Fina Veciana

- Vet aquí un club de futbol d'una ciutat anomenada Barcelona, que es passejava triomfal pels camps de futbol d'arreu d'Espanya i d'Europa. Els aficionats dels equips rivals, i fins i tot els propis rivals, l'admiraven i reconeixien la seva superioritat i l'espectacularitat del seu joc. Tothom coneixia de memòria els jugadors d'aquell gran equip que meravellava a uns i altres: Messi, Ronaldinho, Etoo, Xavi, Iniesta, Puyol, Piqué... 

- Pare, ja me'l sé aquest conte. Me l'has explicat ja cinc o sis vegades aquest mes.

- Fill meu, però és que tu no pots arribar a entendre com ha canviat el conte, i com era el Barça de fa només una dècada.

- Sí pare, ja m'ho has explicat centenars, milers, de vegades. Les Champions, les lligues, les pallisses al Madrid, les pilotes d'or, els sextets...

- I mira ara. Mira on hem arribat! Un equip sense ànima, incapaç de guanyar el Granada a casa...

- Sí, això també t'ho he escoltat uns quants cops, i comença a cansar el conte.

- Ho sé fill meu. Però és que és tan gros tot plegat... que no me'n se avenir. Necessito desfogar-me amb algú.

 - Ja, però és que jo demà treballo i són les 0:00 tocades, i preferiria poder adormir-me sense sentir els teus planys.

- Bé fill meu, potser sí que tens raó i en faig un gra massa de tot plegat. Però és que vam ser els "putos amos", eh?! Gràcies a aquell Barça van guanyar un mundial aquells malparits!!

- D'acord, el que tu diguis, però ara em podries deixar dormir una miqueta?

- No pateixis que ja no et molesto més. Vaig a mirar Barça TV a veure si fan la repetició d'algun partit d'aquells d'escàndol.

- Au vés. I que gaudeixis! Bonat nit.

- Bona nit fill.

Aquesta és la meva humil aportació als Relats Conjunts del mes d'octubre.

"Un dia de partit, al Camp Nou vaig anar..."

 

Ahir vaig aconseguir carnet per anar al Camp Nou a veure el tercer partit de la fase de grups de la Champions entre el Barça i el Dinamo de Kiev (1-0). Un partit estrany començant per l'horari d'inici (18:45), la pírrica assistència (no vam arribar als 47.000 espectadors), i l'ajustat marcador (normalment els rivals més fluixos del grup sortien del Camp Nou amb un grapadet de gols en contra). Tanmateix, vaig gaudir una vegada més de l'experiència de ser a les grades d'aquest temple futbolístic i de jugadors amb un futur molt prometedor com Ansu Fati, Gavi, Frank De Jong, o Dest.