L'Alba Jurado, l'"enxaneta bala".

 

La temporada 2022 serà recordada com la primera temporada completa post-pandèmia, i tot i l'escepticisme inicial d'alguns, s'han tornat a veure castells dels més grossos a moltes places. Fins i tot un castell inèdit que no s'havia vist mai, el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals, que van carregar els Castellers de Vilafranca per Tot Sants. És a dir, que no només s'han recuperat la majoria dels castells fets en el passat, sinó que s'ha pogut fer una nova passa endavant amb l'estrena d'una estructura inèdita. Qui ho havia de dir!

En aquest procés de recuperació, els Minyons hem anat força més lents que la resta de colles "grans", exceptuant la Jove de TGN que també ha estat lluny dels seus millors registres. Verds, Vella i Joves han sovintejat la gamma extra, especialment els primers, mentre els Minyons hem hagut d'esperar a la darrera actuació de l'any, la Diada d'ahir diumenge a la Plaça Vella de Terrassa, per estrenar el primer gamma extra, el 2d9fm. 

Si bé la temporada es pot qualificar de força decebedora i molt allunyada del potencial real de la colla, hi ha alguns aspectes positius a destacar, com l'estrena d'alguns castellers en posicions clau del tronc dels castells com ara els segons tapats, o la qualitat de l'enxaneta, l'Alba Jurado. Quina velocitat d'execució al 2d9fm! Brutal!

El "temasu" del dimecres. Dexys Midnight Runners - "Come on Eileen".

 

L'any 1982 aquesta banda anglesa publicava el seu segon àlbum d'estudi sota el nom de "Too-Rye-Ay" on incloïen una de les cançons més populars de la dècada, el "Come on Eileen", que es va convertir en número 1 de les llistes al Regne Unit i als EEUU. En una recent enquesta al Regne Unit, els votants la van triar com la 6a millor cançó dels anys 80's.

Un Mundial tacat de sang.

 

El proper diumenge 20 d'aquest mes comença el Mundial de Futbol al Qatar, un mundial tacat per la sang de milers (vora 7.000 diuen) de treballadors immigrants que han perdut la vida en la construcció dels estadis on jugaran les 32 seleccions nacionals fins al diumenge 18 de desembre quan està previst que es disputi la final a l'estadi Lusail.

Si la mort de milers de treballadors immigrants no fos un argument prou important com per detestar aquest torneig entre futbolistes milionaris (la gran majoria), cal recordar que a banda dels milers de morts hi ha hagut desenes de milers de treballadors explotats, i que el règim islamista qatarí no es caracteritza precisament pel respecte a col·lectius com LGTBI, les dones, o els immigrants pobres.

Ja tenia poques ganes de seguir un mundial on no hi participa la meva nació, però si a aquest fet hi sumem l'escàndol que implica que un país amb un règim dictatorial islamista radical organitzi un mundial gràcies a les ingents quantitats de diners que hi pot abocar (quants suborns?) gràcies al negoci del petroli, i amb l'agreujant dels milers de treballadors morts, ja se'l poden ben confitar.

Indecències del capitalisme.

 

Ahir vaig anar a fer un frankfurt al Gavatxons amb la meva neboda i comentant el tema de la poca roba que em compro, li vaig mostrar el pantaló de xandall que duia posat, adquirit a Cambodja aquest estiu durant les vacances per poc més de 6 euros. Em va respondre que imitava una marca anomenada Gucci (que no conec més enllà de la Moto Gucci), i que els pantalons de xandall d'aquesta marca podien arribar als 1.000 euros.

No m'ho creia, fins que em va mostrar alguns anuncis per internet i, efectivament, hi havia diversos models des dels 500 euros a més de 1.500. Vaig quedar garratibat. Un puto xandall 1.000 euros? Una peça de roba que a mi em va costar 6 euros la poden arribar a comprar per més de 1.000 euros? La gent és boja, o què? 

És ben cert que el capitalisme fa perdre la xaveta a més d'un i d'una...

La classe de l'Espai.

 

Des de fa unes setmanes, els meus alumnes del grup de 3r treballen el Projecte de l'Espai, i aquesta setmana els vaig proposar que construïssin un coet a casa. La veritat és que la canalla, quan s'hi posa, poden crear autèntiques obres d'art. Llàstima que cada cop estiguin (no tots) més enganxats a les pantalles, perquè estan en una edat on la imaginació i la creativitat és desbordant. Però cal estimular-la i practicar-la.

Pel que fa al projecte, hem après un munt de coses relacionades amb l'espai: el sistema solar; els planetes i les seves característiques; els eclipsis; les fases de la Lluna; les estacions espacials; els astronautes; la gravetat; els asteroides i els cometes... El cert és que és un tema força apassionant i dóna molt de joc per portar a terme diferents activitats i dinàmiques, i és fàcil trobar informació ja sigui a través de llibres com per la xarxa.

El "temasu" del dimecres. The Baboon Show - "Radio Rebelde".

 

Al festival Pintor Rock, de fa dos caps de setmana, vaig descobrir aquest grup de punk-rock suec, del que havia sentit a parlar però que mai m'havia interessat. El cert és que el directe d'aquests quatre músics és molt potent, i l'actitud frenètica i desbordant d'energia de la cantant transmet molta canya. Un tema del disc homònim de l'any 2018, d'un grup que s'ha acostumat a trepitjar terres catalanes de tant en tant.

Un matí a la Fira del Bolet de Sant Pere.

 

Cap de setmana sense concert, però amb bona teca. Dissabte celebraven la Fira del Bolet al barri de Sant Pere de Terrassa i vaig viure una jornada sociogastronòmica de primer ordre. Vermutet amb cava i algun tastet de les paradetes de la fira, i en acabat un bon dinar a base de navalles i musclos a la llauna, i pintxos de pollastre i verdures. I com no, castanyes i ratafia per rematar-ho! Ah! i amb immillorable companyia!

Dàcars, el pastisset terrassenc per excel·lència.

Molta animació a la porta del Mercat del Triomf.