El "temazo" del dimecres. Ska-P - "Rayo Vallekano"

Ahir vaig tornar a veure un partit del Barça en directe al Camp Nou, amb el Timi i el Franc, convidats pel primer, amb els carnets d'un tercer, a qui aprofito per agrair-li el detall, tot i que no ens coneguem personalment.

El d'ahir va ser un partit sense història, on el Barça va demostrar la seva superioritat i es va imposar per un resultat clar de 4 a 0. Tot i així, cal destacar la valentia de l'equip rival, l'històric Rayo Vallecano, que va venir a Barcelona a intentar guanyar, i amb un estil de joc valent i atrevit. No com la majoria d'equips que arriben al Camp Nou que es tanquen a la seva àrea i que el seu úni objectiu és evitar que el Barça els faci un estrip.

A més, m'ha agradat recuperar un tema dels mítics Ska-P de Vallecas, dedicat al seu equip, i a la seva afició. Una afició radicalment anti-feixista i d'esquerres.

Efectivament, Fem Castells, Som Festa!

Avui m'ha costat una mica més del normal decidir el títol de l'entrada. Les emocions que corren pel meu cos a hores d'ara van de la frustració a l'orgull, de la decepció a l'esperança, de la ràbia a l'optimisme, de la tristor a la felicitat. Tots aquests sentiments flueixen pel meu cos després de la jornada viscuda ahir. Jornada que va començar molt bé, va continuar molt malament, i va acabar molt bé novament. M'explico:

Diumenge, 9:45 h. del matí. Arriben les matinades a casa meva i esmorzem tots plegats amb un molt bon ambient. Enlairem el primer pilar de 4 de la jornada al xamfrà de sota casa, amb el Xavi Jurado de terç i la Júlia Gardenyes d'enxaneta. Bon escalfament per encarar els més grans castells que ens esperen. Continuem les matinades, i acabem a casa de la Laura Cegri, el Xavi Lleberia, i l'Adrià Mas, que ens ofereixen un esmorzar espectacular a base de pa amb tomàquet i embotits mallorquins gentilesa de l'amic Krilin dels Castellers de Mallorca (volem un fill teu!).

Diumenge, 12:00 h. del migdia. Surto del pati de l'Ajuntament cap a plaça, ple de confiança i la mar de tranquil, a enfrontar-me a un gran colós dels castells, el 3d10fm. Me'l crec de dalt a baix, perquè l'hem assajat molt bé, perquè és el millor tronc que tenim (tot i la baixa d'última hora d'un puntal a sisens), i perquè estic convençut que la canalla se'l creu (no tota però, malauradament). Primera ensopegada! El castell puja amb bellugueig però controlat. El folre i les manilles treballem amb comoditat, i de sobte, el castell peta per l'alçada de sisens-setens quan l'enxaneta anava a remuntar els dosos. Quina ràbia! I ara què? S'ha acabat aquí la Diada?

Diumenge, 12: 50 h. del migdia. Hi tornem! Alegria i mala llet, tot alhora. No en soc conscient, però aquest tres va del tot canviat. Han passat un dos d'enxaneta, un setè a dosos, i un nou setè. A sobre, sembla que aquest cop no hem lligat tan bé soca-folre-manilles i la cosa remena més del compte. I la cosa encara es queda més lluny. Decepció profunda i incredulitat als rostres. A més sembla que hi ha un parell o tres que han rebut, així que aquí s'acaba el que es donava. Fins i tot a mi em donen per accidentat, tot i que l'únic cop que he rebut ha estat a l'ànima.

Diumenge 15:00 h. de la tarda. Encara capficat amb l'actuació, no tinc gaire temps per pensar-hi, ja que he quedat a la Placeta de la Font Trobada per començar el xou de la Diada. Allà hi trobo a tots els manilleros ja disfressats d’indis, amb algunes rialles als rostres, i amb els nervis evidents de la posada en escena. Començo a oblidar-me dels castells que hem fet quan entro al Raval cridant com un posseït en el meu paper d'indi.

Diumenge 17:00 h. de la tarda. Estic al pavelló de La Cogullada, disfressat de Xèrif, amb el Mayolas al meu costat, recorrent els passadissos amb un moble-bar portàtil amb rodetes, convidant a "totquisqui" a fer un xumet de moscatell. Bé, de fet diem que és un "bourbon" per homes de debò, com els de l'oest, però no hi havia pressupost per tant. I hagués estat realment nociu pel fetge del Lluis. ;-) La Minyonada ja comença a passar-ho bé (hi ha dies en que la ingesta d'alcohol hauria de ser obligatòria) i pocs pensen ara en els castells que acabem de fer o d'intentar fa unes hores.

Diumenge 18:00 h. de la tarda. Parlen el President i el Cap de Colla. Se'ls escolta, més aviat poc al primer, i amb respecte al segon. Aplaudiments sincers i càntics de "lo lo lo" amb dedicatòria.

Diumenge 20:00 h. del vespre. Arribo al local de la colla on hi ha el ball de gralles i el concert dels "Kòdul". Hi veig a molta gent. No crec que n'hi hagi gaires que hagin tornat a casa condicionats pels castells d'aquest migdia. La festa és igual o més que qualsevol altre Diada. Gent ballant. Gent caient pel terra i aixecant-se immediatament. Gent per tot arreu: al nou bar, al bar vell, als lavabos, al pati, als passadissos...

Dilluns 1:00 h. de la matinada. Me'n torno a casa, decebut, satisfet, begut, cansat, orgullós, i esperançat. Esperançat amb el futur d'aquesta colla, que crec que ha de ser positiu sí o sí. Enguany no hem tingut la sort de cara. Ens hem quedat a les portes d'alguns grans castells, tot i que també n'hem fet d'altres de molt grans (2d9fm, pd8fm, 4d9f, 3d9f...). Hem progressat pel que fa al relleu generacional de la colla. Hi ha hagut noves incorporacions en càrrecs de responsabilitat. He vist uns assajos de canalla més concorreguts que mai, i uns assajos generals multitudinaris quan ha calgut. I hem fet un pas endavant apostant per un castell inèdit, el 4d10fm que s'ha vist del tot factible als assajos.

Així doncs, l'any vinent més i millor. Segur.

Visca els Minyons de Terrassa!

Visca els Kurtits!

El món casteller és de 10.

Ahir al vespre els Minyons vam fer el darrer assaig de la temporada, per preparar l'actuació de demà diumenge al Raval de Montserrat, davant de l'ajuntament, a les 12 del migdia. Va tornar a ser un assaig multitudinari, amb molts Minyons (els de sempre, els que venen de tant en tant, i els que només venen per Diada), algun terrassenc sensibilitzat amb la causa i amb esperit de col·laboració, i un bon grapat de castellers de moltes colles del món casteller. Molts. M'emociona especialment comprovar que els Minyons encara continuem generant simpaties a una bona part del món casteller, i que hi ha un bon grapat de castellers que ens estimen i ens ajuden a assolir els "nostres" somnis.

Entre dijous i divendres (i algun malalt que també va venir el dimarts) he vist passar pel local de la colla a Capgrossos, Margeners, Xicots, Borinots, Salats, Solsonins, Verds!?, Xics, Xiquets de Tarragona, Joves de Tarragona, Joves de Valls, Vellakos (amb tot el carinyo), Bordegassos, castellers de Mallorca, Joves de Barcelona, Graciencs, Tirallongues, Cargolins, Marrecs, Saballuts, Moixiganguers, Gausacs, castellers de Cornellà, i segur que me'n deixo (agrairia a qui ho sàpiga m'enviï un comentari). IMPRESSIONANT!!

Tot aquest carinyo que aquesta setmana hem rebut, només es pot compensar mostrant l'agraïment i fent el mateix esforç que han fet totes aquestes persones anant a donar un cop de mà lluny de casa per una causa aliena. Jo sempre ho he intentat, tot i que no es pot arribar a tot arreu. M'agradaria que més Minyons fessin també aquest acte voluntari amb la resta del món casteller. S'ho mereixen. Això i més! Un milió de gràcies a tots i totes! Demà 3d10fm i el que calgui! Va per vosaltres també!

Banyes i Baves!

S'apropa la Diada dels Minyons, aquest cap de setmana, la que serà la darrera actuació de la nostra colla aquesta temporada (a no ser que ens sortís alguna actuació per una bona pasta abans de cap d'any...), i tenim la intenció de portar grans castells a plaça com de costum. Però aquest any la tècnica ha estat una mica més agosarada anunciant les proves amb un nou monstre, el 4d10fm. El passat diumenge a l'assaig obert a la plaça del Raval de Montserrat, ja vam col·locar els quints d'aquesta estructura, i ahir a l'assaig especial al nostre local no vam reeixir tant i vam haver de desmuntar el castell quan encara no s'havien col·locat tots els quarts, degut a problemes de coordinació en el muntatge.

Esperem que aquest vespre a l'últim assaig abans de les actuacions de dissabte i diumenge, siguem capaços d'arrossegar algun Minyó-terrassenc-col·lega casteller més a l'assaig i amb una mica més de calma que ahir, col·locar els sisens d'aquest castellàs per poder somniar el diumenge, un cop haguem descarregat l'objectiu prioritari de la diada, el 3d10fm. Així doncs, ens veiem tots i totes a l'assaig d'aquest vespre al local de Minyons.

Mentrestant, i per tal que us entretingueu una estona, us deixo aquest divertit capítol de la sèrie "Banyes i Baves", creada per uns castellers de la colla dels Castellers d'Esplugues, i que podeu seguir a través d'internet. El capítol està dedicat a la rivalitat verds-Minyons, amb molt humor i una mica de mala "bava". 

Crítica teatral: "Truca un inspector".

Basada en una novel·la de l’escriptor britànic John Boyton Priestley, "Truca un inspector", és una tragicomèdia ambientada a l'Anglaterra de principis del segle 20, on un inspector de policia fa trontollar l’estabilitat emocional d'una família burgesa en plena celebració d'un sopar. Aquest inspector esta interpretat de manera brillant, per tot un mestre de l'escena catalana, en Josep Maria Pou, que a més dirigeix l'obra.

També hi intervenen altres noms rellevants de l'escena catalana com Carles Canut (el senyor Rafeques del "Vostè Jutja"), en el paper del pare de família i empresari destacat, o Victòria Pagès ("Oh Europa", "Oh Espanya") en el paper de la mare de família i senyora de la casa. Tots els actors sense excepció fan una interpretació més que correcte i creïble, sense floritures innecessàries ni sobreactuacions.

La funció transcorre amb agilitat i sense interrupcions, la qual cosa s’agraeix. El misteri i la intriga van augmentant a mesura que avança l’acció i només es ressol al final de tot, quan es comencen a desvetllar tots els misteris i secrets, les febleses i les misèries de la família. El director es reserva un final sorprenent que deixa a l’espectador dubtant de si ha entès o no els perquès de tot plegat.

En definitiva, teatre amb majúscules, per un bon entreteniment d'un diumenge a la tarda.

El "temazo" del dimecres. Celtas Cortos - "Cuentame un cuento"

L'any 1991, el grup vallisoletà Celtas Cortos publicava aquesta cançó del disc homònim. Els següents anys van ser els anys d'esplendor d'aquest grup de Folc-rock modern, que barrejava els sons del violí, la flauta travessera, la guitarra elèctrica, la bateria...

Aquest vespre, a partir de les 22:30, al local dels Minyons, tindrem sessió de "cuentos" amb Juanan Cuentacuentos amb el títol "Tiempo de descuento", i us aconsello que us passeu   a escoltar a un dels millors contacontes del Vallès Occidental, com a mínim.

Un noi de Terrassa que juga al Barça.

Si hi ha alguna cosa que se li pugui reconèixer al jugador terrassenc del Barça, Xavi, és la seva senzillesa i humilitat. Ho vaig poder comprovar aquest dissabte quan em vaig apropar a ell a altes hores de la nit amb la corresponent "taja" d'aquelles hores, per reganyar-lo per la seva escassa sensibilitat amb la colla castellera de la seva ciutat, els Minyons de Terrassa. I no li ho vaig dir perquè ens hagi fet cap mena de lleig a la nostra colla, sinó per les imatges que vaig poder veure per televisió del bo d'en Xavi aplaudint un pilar de 5 dels Castellers de Vilafranca a la inauguració de la nova Masia blaugrana. Ell estava allà a primera línia, juntament amb altres jugadors del primer equip i antics canterans de les files blaugranes, celebrant l'espadat verd que a ben segur va fer les delícies del personal allà reunit, i dels directius col·legues dels verds que els devien haver convidat. Lògic, tot i que segur que el Xavi devia pensar que allò no era res de l'altre món comparat amb alguns castells que havia vist a Terrassa (ens va comentar que ens havia seguit en més d'una ocasió amagat entre el públic).

També és cert que el bo del Xavi em va comentar que també havia pensat com jo, que perquè no hi podien ser els Minyons en aquell acte. La colla de la seva ciutat estimada, i una de les grans colles del món casteller fins que no es demostri el contrari (vaja, fins i tot diuen que és la única colla que ha carregat i descarregat el castell més alt dels que es fan i, de tant en tant, esperem que més d'hora que tard, es desfan-descarreguen).

No només havia pensat en els Minyons el bo de Xavi, sinó que va accedir a les sol·licituds d'un parell de Minyones que el van empaitar fins que es va fer una fotografia amb un cartellet de suport per a la canalla de la colla. Heu de suposar que les susdites, anaven tant o més alegres que jo a aquelles hores. Ho dic perquè us feu una idea del personal que es pot trobar una estrella del futbol qualsevol nit en un local d'oci. Creieu que n'hi ha gaires jugadors culers que s'atreveixin a sortir un dissabte com un ciutadà més? M'estranyaria.

Al bo del Xavi, també se li ha d'agrair els seus actes simbòlics d'amor a Catalunya. Cal recordar que durant la celebració de la copa del món per part del combinat espanyol, ell i Puyol van treure i passejar una senyera per la gespa, i també ho ha fet nombroses ocasions amb el Barça. Llàstima d'aquella celebració amb la roja a Madrid on el van mig obligar a dedicar un "Viva España" als eufòrics seguidors madrilenys.