Carta a El Periódico d'un mestre interí.

(carta de Jordi Tomàs, mestre interí, publicada a la secció "cartes dels lectors" del diari El Periódico).

Sóc un esclau del segle XXI, és a dir, un professor interí substitut del Departament d'Ensenyament. Encara que no treballem per a aquest departament, els interins i substituts estem obligats a dedicar dos dies a la setmana, de forma gratuïta, a les adjudicacions de llocs de treball, amb l'amenaça real de treure'ns de les llistes d'Ensenyament si no estem atents a les adjudicacions. Després de no haver treballat en tot el curs, el 30 de maig m'adjudiquen una plaça del 40% de la jornada. El centre em demana una incorporació ràpida ja que el professor que he de substituir fa 15 dies que està de baixa. Deixo una feina que tenia per complir amb Ensenyament i la meva sorpresa va ser majúscula quan vaig arribar al centre: el professor ja havia demanat l'alta mèdica. No cal ser doctor en economia per saber que el que cobraré no cobrirà les meves despeses de transport, dietes, gestions i pèrdua de l'antiga feina. I això no és nou: vaig patir la mateixa experiència el curs 2010-2011, quan governaven altres. Una vegada denunciada aquesta esclavitud postmoderna, m'agradaria demanar que aquells que enfonsen les nostres vides amb polítiques immorals, se les apliquin a ells mateixos, així podran demostrar que estimen com nosaltres la feina que fan. L'escola catalana hauria de ser una de les estructures d'Estat més importants, perquè el valor més gran que tenim són les persones que viuen i treballen per una Catalunya pròspera, culta, justa i lliure. Encara que sigui amb condicions inhumanes, els esclaus del segle XXI continuarem lluitant per un ensenyament català, públic i de qualitat.

El "temazo" del dimecres. Obrint Pas i Shamán d'Área 23 - "Somnis de lluna"

Un altre gran cançó de la millor banda dels Països Catalans dels darrers vint anys, Obrint Pas. Videoclip enregistrat entre València i Veneçuela, amb la col·laboració del raper veneçolà Shamán. Boniques paraules i boniques imatges per obrir ments i despertant consciències.

40 anys de la recuperació de la Muixeranga al País Valencià.

Torretes de la Nova Muixeranga i la Muixeranga d'Algemesí.

(notícia extreta del portal digital "Llibertat.cat")

Dissabte passat es va celebrar a Algemesí la XIV Trobada de Muixerangues que enguany commemora la recuperació de la Muixeranga al poble de la Ribera Alta. Centenars de persones es van acostar a la plaça Major per gaudir d'aquest espectacle que aquest any comptava amb la participació de La Muixeranga i La Nova Muixeranga d'Algemesí, La Moixiganga de Tarragona i els xicots de Vilafranca, segons informa La Veu del País Valencià.

En aquest ambient festiu, on es podia respirar tradició i cultura a cada racó, els assistents han pogut gaudir de la grandesa d'un espectacle que reclama els seu espai al Paìs Valencià. Amb una plaça plena de gom a gom, castellers i muixeranguers s'han agermanat per mostrar part del seu immens repertori. En paraules dels mestres de la Nova Muixeranga i La Muixeranga, Mariano Frein i Juan Beltran, "ha de servir per acostar els dos territoris i gaudir de la unió mitjançant la nostra festa".

L’evolució definitiva del ball de valencians cap als castellers.

La trobada va permetre veure en directe un ball de valencians en estat inicial, les muixerangues d’Algemesí, la transformació del ball de valencians en representació religiosa en sentit estricte, la moixiganga catalana de Tarragona. Mentre les muixerangues s’alcen en honor a la Mare de Deú, les moxigangues fan referència a la mort de Crist i amb les seues característiques figures que escenifiquen els misteris de la Passió de Crist.

I l’evolució definitiva del ball de valencians cap als castellers ja desprovistos de simbologia cristiana –els Xicots de Vilafranca-. La Moixiganga de Tarragona té la consideració d’element pertanyent a les Festes de Santa Tecla, d’interès turístic estatal i alhora patrimonials d’interès nacional. Els Xicots de Vilafranca participen de la Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès, també festa patrimonial d’interès nacional, puntualitza RiberaExpress.es.

La Muixeranga d’Algemesí compleix quaranta anys

Enguany la colla històrica de la Muixeranga d’Algemesí compleix quaranta anys de la seva recuperació. De fet, l’any 1973 només va deixar de sortir la vespra de la seva festa que se celebra a principis de setembre. La ràpida reacció de la població va fer que en 24 hores es constituís una nova agrupació que ha perpetuat la tradició fins als nostres dies

La dictadura de les notes.

Aquests dies més de 30.000 estudiants catalans de batxillerat realitzen les proves de selectivitat, on es definiran en gran mesura les seves possibilitats professionals pel futur. Depenent de les qualificacions que obtinguin en aquestes proves i juntament amb les qualificacions obtingudes al llarg de l'etapa a l'institut (4 cursos de l'ESO i 2 de Batxillerat), podran accedir als estudis que volen cursar, o hauran d'optar per estudiar qualsevol altra cosa, encara que no els interessi (fins i tot si no els interessa un rave).

Abomino aquest sistema de selecció basat en el rendiment acadèmic, en l'assimilació de coneixements, i en el talent memorístic. Abomino les notes. Abomino el maltracte escolatr continuat (les qualificacions arbitràries, les humiliacions als inadaptats acadèmics, els càstigs als que no s'interessen per allò que nosaltres considerem interessant...) que pateixen els nostres estudiants al llarg de la seva escolaritat obligatòria (i obligada).

Aquests dies d'avaluacions escolars, ho estic portant amb resignada indiferència, tot i que intento evitar que se'm noti massa. Tinc la gran sort de ser el mestre d'una assignatura que no té gran "valor" acadèmic, tot i que jo la considero tant o més important que les altres. I afortunadament, jo no he d'avaluar seguint els criteris d'avaluació de la gran majoria de les matèries: ho sap/no ho sap; ho ha après/no ho ha après; ha treballat/no li ha donat la gana treballar; assoleix els objectius curriculars/no assoleix els objectius curriculars; ha aprovat els controls/no ha aprovat els controls; ha fet els deures/no ha fet els deures; sap fer la "o" amb un "canut"/no sap fer-la...

És curiós com els mestres podem arribar a classificar a un alumne segons els seus resultats acadèmics: mandrós, justet, desinteressat, passota, incapaç, TDHA, no autònom, difícil, etc. Molts d'aquests adjectius que es fan servir per definir a alguns alumnes a nivell acadèmic, no són de cap manera aplicables en altres àmbits. Jo tinc alumnes a les sessions d'Educació Física que s'esforcen, s'impliquen, estan motivats, són autònoms i responsables, etc., però que per a altres mestres són tot el contrari. Com és això possible? Hi ha molts mestres que confonen el desinterès amb la manca d'autonomia, la manca d'autoexigència, o la manca d'esforç. 

Per altra banda, em sembla antipedagògic que avaluem amb el mateix raser als alumnes segons l'edat. És a dir, que si un alumne té un ritme més lent en els aprenentatges, tindrà aquest estigma al llarg de la seva escolaritat. O sigui, que d'allò de respectar els ritmes d'aprenentatge dels alumnes i tal, queda molt bé als llibres, però a l'hora de la veritat, "el que sabe sabe" i qui no que repeteixi. O que s'esforci! I que es vagi conscienciant de la seva incapacitat davant de tothom cada cop que rebi les notes dels controls o de les diverses avaluacions.

Pot un "mal" alumne ser un futur bon professional? Evidentment. Potser molt millor que el "bon" alumne. El problema radica en si el mal alumne tindrà la possibilitat futura d'accedir als estudis que desitgi. Les seves qualificacions al llarg de l'educació obligatòria són decisives en aquest sentit, i "mals" alumnes molt intel·ligents (creatius, talentosos, originals, responsables, curiosos...) es poden quedar pel camí. En canvi, molts "bons" alumnes amb bons expedients acadèmics poden arribar a ser uns professionals mediocres. Aquesta és una de les perversions del sistema. O t'hi adaptes o estàs mig perdut (per sort hi ha casos de gent que se n'ha sortir tot i el sistema: Einstein, Edison, Graham Bell...). A les universitats no sempre arriben els més intel·ligents, sinó els que millor s'adapten al sistema educatiu vigent. I si a més a més van a la concertada, millor.

Els Minyons hem fet història a Valls.

Primer 3d9f d'una colla no vallenca a Valls.

Ahir a la tarda, els espectadors assistents a la diada castellera del Pati, organitzada per la colla local Joves Xiquets de Valls, van presenciar el primer castell de nou pisos mai fet per una colla forastera al bressol dels castells. I vam ser els Minyons de Terrassa els encarregats d'assolir aquesta històrica gesta al descarregar en segona ronda un renovadíssim 3d9f, que a banda de ser el primer que es veu a Valls d'una colla no vallenca, és el primer castell de nou pisos de la temporada pels Minyons, i va ser la cirereta a una magnífica actuació completada amb l'inicial 4d8p, el 2d8f i el pd6. Una gran actuació en dissabte tarda que s'explica en part per la gran il·lusió de la colla pel fet d'actuar en un lloc tan especial i simbòlic com aquest per a qualsevol casteller o aficionat als castells.

 

Potser hi haurà minyons als qui haver fet el primer castell de nou de la temporada a Valls no els produeix cap sensació especial més enllà de l'èxit de l'estrena i del pas endavant en la temporada. Personalment, valoro moltíssim el simbolisme de la gesta assolida ahir, degut a la meva vinculació de llarga durada amb els castells i amb Valls. Tinc la gran fortuna d'haver fet bones amistats amb castellers vallencs i la meva cunyada és de la Vella. He viscut de prop la rivalitat Joves-Vella, i m'he emocionat escoltant històries castelleres explicades pels seus protagonistes o per familiars directes dels que les van protagonitzar. Ahir vam ser els Minyons els qui vam escriure un bocí més d'aquesta historia a la plaça del Pati de Valls, i segurament, algun dia algú explicarà a algú altre, que un dissabte de juny del 2013, una colla sorgida lluny de la zona tradicional va aconseguir fer el primer castell de nou pisos al lloc on van néixer els castells, més de dos-cents anys després de l'inici d'aquesta activitat.

Enhorabona Minyons!!

Avui "fes-te malva" al Raval de Montserrat.

Els Minyons no ens prodiguem gaire en això de fer assaigs públics. En els anys que porto a la colla solament podria recordar l'assaig de fa un parell d'anys amb motiu dels assaigs de diada, quan vam fer algun tempteig al monstruós 4d10fm. No tinc en compte els assaigs a la plaça del Vapor Ventalló o a Can Anglada amb motiu de pluja.

Mai he acabat d'entendre el perquè hem estat sempre tan tancats a la ciutat. Potser no cal anar organitzant mogudes i assaigs en públic cada dos per tres, però un cop a l'any... no crec que faci mal, ni li trobo gaires inconvenients, més enllà de no tenir les habituals comoditats del nostre local. Crec que és una bona manera d'obrir-nos a la ciutat i que ens vegin molts ciutadans que normalment no s'atrevirien a entrar al nostre local, i que si ens troben al mig del Raval pot ser que s'apropin i s'animin. O potser no, però segur que pel fet de fer un assaig fora del local a l'any, no ens marxarà ningú dels que ja som.

Apa, tots al Raval, a veure si la fem grossa!!

El "temazo" del dimecres. Mali Vanili - "Espanya carinyo, lo nostre no funciona"

He descobert aquest duet de joves "cantactors" a través d'aquest videoclip que ha tingut una gran repercussió a les xarxes socials. Em recorden una mica a La Trinca per la seva peculiar barreja de música, teatre i humor satíric, a banda de barrejar diferents estils musicals a les seves cançons. No crec que arribin als nivells d'èxit del mític grup canetenc, però amb aquest tema ja s'han guanyat la meva felicitació...