Nicaragua - Dia 18 - León.

El Che, Sandino, i Carlos Fonseca, un dels fundadors del FSLN.

Avui he continuat el meu periple lleones passejant amunt i avall, avall i amunt pels carrers del centre de la ciutat. Pertot s'hi veuen murals referents a les diverses revoltes i guerres protagonitzades pels lleonesos, que sempre han estat molt actius a l'hora de defensar les llibertats del seu país. 

Sota del lleó hi ha enterrat el poeta nicaragüenc Rubén Darío.

A banda dels referents revolucionaris, si hi ha algun altre element pel que destaqui aquesta ciutat és per l'enorme quantitat d'esglésies que s'hi troben. Algunes més ben cuidades que d'altres, però cada dos-cents metres més o menys t'acabes trobant alguna joia de caràcter religiós. A la catedral de León, la més gran de sud-amèrica segons diuen, hi ha enterrat el gran referent de les lletres nicaragüenques, el poeta Rubén Darío. 

Parada de refrescs al mercat de León.

Rubén Darío és un altre dels símbols nacionals i hi ha un munt de monuments, museus, exposicions, etc., dedicades al poeta. Es veu que Darío també va estar per Catalunya, concretament a Barcelona, a principis del segle 20, i va conèixer alguns dels principals escriptors espanyols de l' època (Juan Ramon Jiménez, Machado, i d'altres...) 

Mural a l'interior de la universitat. 

Església La recolección.

Església El Calvario.

Nicaragua - Dia 17 - Corn Island - León.

Infants en acció a la Corn Island.

Avui  ha estat un dia de transit entre la Corn Island i León, passant per Managua i d'estació en estació. Així que no hi ha gaire cosa a explicar. He arribat a León a primeres hores de la tarda, he buscat amb celeritat un hostal o pensió i he sortit a fer la primera passejada per aquesta ciutat de passat colonial.

La big Corn Island a vista d'avió.

He tingut temps d'adonar-me que aquí tenen molt present el record de les lluites passades, les revoltes sandinistes (1927-1932), i les posteriors guerres contra el dictador Somoza (1961-1979) i contra la Contra guerrilla nord-americana i centre-americana per derrotar al govern del FSLN (1980-1989).  

Hugo Chávez, també present a Managua.

Al museu de la revolució, o dels antics combatents revolucionaris, un paio que va combatre contra Somoza i contra la Contra nord-americana, m'ha fet un ampli resum dels períodes claus d'entre guerres, i dels personatges històrics que les van protagonitzar. M'ha parlat del paper clau dels estudiants per entendre la creació del FSLN i la resistència als opressors. 

En aquest museu, casualment, m'he trobat penjades a les parets una estelada i una ikurriña...

Mural dels herois i llibertadors de Llatinoamerica al museu de la revolució.

Per cert, que he acabat el dia al cinema, veient "Hércules" en 3D. La primera vegada que veig una peli en aquest sistema, més enllà del documental sobre Darwin que passen als escolars al Cosmocaixa...

Nicaragua - Dia 16 - Corn Island. El "temazo" del dimecres. Enrique Iglesias - "Bailando".

Avui sortint de casa pel matí m'he trobat per primera vegada un avió que marxava de l'illa. M'ha impressionat veure'l tan a prop de la gent, tot i que abans de que aterri o s'enlairi un avió els militars tallen les vies d'accés a la pista, malgrat la gent se les salti sense gaire miraments davant la permissivitats dels soldats. Un dia sortint del camp de beisbol, jo mateix vaig comprovar-ho al creuar la pista per una zona on solament hi havia un filat d'aquell militar amb punxes que ho impedia, però que se superava fàcil. El que no vaig superar tant bé, per despiste més que res, va ser el de l'altre costat de la pista, on em vaig entrebancar al quedar-me el peu enganxat i per poc que no m'atropellen al carrer on vaig sortir disparat davant de les rialles dels testimonis.

Avui he estat a una platja estupenda. Potser la més turística de l'illa. La Picnic Center on hi ha un parell o tres d'hotels més cars. Pel preu d'una coca-cola (1 euro i escaig) m'he pogut agenciar una gandula i restar a l'ombra tota l'estona que he estat. De l'hombra a l'aigua i de l'aigua a l'ombra. Ideal. Aquí es veia una mica més de personal, turistes bàsicament, però no devíem arribar a la quarantena...

Pescadors locals portant gènere.

De tornada a casa, abans de dinar, m'he passat per l'embarcador on arriben els pesquers a deixar el producte. M'ha deixat passar un segurata molt enrotllat, ja que en principi no deixaven passar a espectadors. M'ha estranyat tanta seguretat per un simple lloc del peix, però després un altre segurata amb qui he tingut una bona conversa, i que també anava acompanyat d'una escopeta, m'ha explicat que s'havien produït robatoris i tal... En tot cas, he pogut veure descarregar algunes peces de marisc, i uns quants exemplars de llagosta que m'han fet entrar gana.

Llagostes i alguna cosa més...

Avui per la tarda, he tingut la gran sort de poder-me acomiadar de l'illa tal i com vaig fer a l'arribar. Veient un partit de beisbol dels bons. Costa Caribe contra el Matagalpa, que encara es pot classificar per les semifinals de la lliga nacional si guanya almenys dos dels quatre partits que els enfrontaran als locals. M'està agradant això dels beisbol, i sobretot, gaudir de l'espectacle global que es produeix a les grades.

El segurata que m'ha colat a l'embarcador del peix.

La canalla fent les seves primeres passes al món del beisbol...

Nicaragua - Dia 15 - Corn Island.

Aquesta nena preciosa ha pujat al meu taxi de camí a l'escola.

Com que avui no hi ha gaire cosa interessant per contar, us explicaré algunes particularitats de l'illa. Avui, per cert, he pujat al turó més alt de l'illa, el Mount Pleasant per veure les vistes de l'illa, però tot i que hi ha una torre de vigilància on pots pujar de més de sis metres d'alçada, encara hi ha arbres més alts que et tapen bona part de la vista de l'illa, i un parell d'antenes telefòniques just al davant per tocar els dallonses i no poder fer bones fotos...

Pel vespre, a banda de la platgeta de rigor i les passejades amunt i avall (ja sigui en taxi o a peu), he tornat al camp de beisbol on es celebrava un partit de costellada entre veterans. Ha estat bastant divertit, tot i que no m'he quedat fins al final. No hi havia molt públic, però deunidó tractant-se de gent gran. Havíeu de veure els crits i les riallotes que feia el públic davant de les accions, a voltes desencertades i fins còmiques, dels jugadors veterans... Ara, els venedors de begudes, pizza, crispetes i demés, tampoc han faltat a la cita.

Venda ambulant al davant d'una escola.

Com heu vist a la primera foto, moltes criatures fan servir els nombrosos taxis que circulen per la carretera que circunvala l'illa per anar o tornar de l'escola. Si el preu habitual per un adult és de 18 cordobas els viatge, als menors els cobren solament 5. Sovint pots veure un taxi atapeït de criatures excedint les places reglamentàries. I poden pujar hi hagi o no clients al cotxe, ja que els taxis aquí, com a molts llocs de Nicaragua són compartits.

Un dels tants molls que hi ha escampats per l'illa.

Plantes i més plantes per tot arreu.

Com diria el meu pare: "ningún perro lamiendo engorda". Vaja si és veritat.

Nicaragua - Dia 14 - Corn Island.

L'herba arriba fins al límit de la platja.

Bé, us passo un nou recull fotogràfic de la jornada d'avui. Avui m'he dirigit cap a les platges del nord i he fet a peu tota la costa nord, de l'oest fins a l'est. Crec que la volta sencera a l'illa són uns 16 quilòmetres, però no em voldria equivocar... En tot cas, l'espectacle de les platgetes està complementat per l'espectacle costumista del dia a dia dels locals. Com treballen, com van a escola, com juguen, com descansen, com xerren, com fan negocis, com s'increpen...

Platja de la zona nord.

Aprofitant l'hora d'esbarjo del cole per anar a comprar alguna cosa.

Nens i nenes a l'escola amb els seus característics uniformes.

Autèntic ràstaman local.

La pulperia a primera línia de la costa.

Nicaragua - Dia 13 - Corn Island.

Un carrer qualsevol de la big Corn Island.

Aquest mati he sortit a conèixer una mica millor l´illa i a fer un banyet abans de tornar a l´estadi de beisbol per veure el doble joc (dos partits seguits a 7 entrades cada un) entre els mateixos dos equips d´ahir. Els locals, Costa Caribe, que representen a tots els pobles de la costa del carib, acabaran la fase regular com a primers classificats de la lliga nacional, i jugaran les semifinals al millor de 12 jocs. Els altres classificats crec que eren el Boer de Managua, el León i el Ribas. Avui la primera partida l´han guanyat els militars del Dalon, i la segona els del Costa. En un dels espectaculars llançaments de la bola per part del pitcher, aquesta ha rebotat al bat del batedor sense que el catcher hagi estat capaç d´agafar-la, anant a parar a la zona on no sona de l´arbitre.

Y eso dueleeee...

Després del beisbol i de descansar una estona a l´hotel on m'allotjo molt dignament per 15 dòlars la nit, he tornat a sortir a fer una banyet i a reconèixer el territori. M´he trobat excel·lents platges, tot i que desertes. Aquí hi ha molt poc local que es deixi veure per la platja, a banda d´alguns nens, i tampoc no m´he trobat a gaires turistes. Els podria comptar amb el palmell d'una mà.

Les platges tampoc estan condicionades pel turista. Són així com les veieu en el seu estat natural. Ni "xiringuitos" ni "tumbones", ni hamaques pels voltants. Ara, palmeres, cocoters i d'altres plantes i arbres, un munt. I sorres blanques i fines que permeten veure un aigua transparent i cristal·lina.

La comunitat local és una barreja de negres autòctons de l'època dels esclaus que parlen una barreja d'anglès i crioll que es fa ininteligible, i nicaragüencs establerts molt temps enrere amb la pell ben fosca o alguns nouvinguts de pell no tan fosca. Alguns dels autòctons són de la ètnia Rama, que habita la zona caribenya d'aquest país. En l'aspecte religiós també es viu la diferència entre els practicants de la religió catòlica i els protestants, adventistes, i testimonis de jehovà. 

Entrant a l'església.

Pel vespre, mentre em passejava a prop del port amb intencions de menjar alguna cosa o, com a mínim fer una birreta, he entrat en un antre a preguntar i un parell de nois que resultaven ser catalans, de Viladecans, m'han recomanat que no mengés allà. Es deien Pedro i Adrià i m'han explicat les seves peripècies per Corn Island i la resta del país. Anaven bastant de tirats, dormint amb l'hamaca sempre que podien, i gastant el mínim. Ha estat la primera ocasió que he pogut parlar en català amb algú, i a fi de bé que l'he aprofitada. Hem estat una bona estona xerrant esperant que marxés el vaixell que els havia de tornar cap a Bluefiels. Es veu que tenien intenció d'estar una sola nit a l'illa i per problemes logístics de transport, s'havien hagut de quedar 4 o 5 dies...

Amb l'Adrià i el Pedro.

Nicaragua - Dia 12 - San Juan - Corn Island.

Aquest mati he sortit de San Juan via Managua per agafar un vol a les 14 del migdia que m´havia de dur cap a les Corn Island. Un bus exprés m´ha dut directe de San Juan a Managua sense parar ni a Granada ni a Masaya, tot i que de camí a Ribas si que ha anat parant pel camí i pujant a gent. Be, i després algun mes ha pujat, però ja no hem entrat a dins de les ciutats. Des de l´estació on m´ha deixat el bus solament he hagut de canviar d´anadana per agafar un altre bus urbà, que per 2´5 cordobas (0´08 euros) m´ha portat fins a l´aeroport. 

Pensava que l´avioneta fins a les Corn Island seria més atrotinada fins i tot del que finalment ha estat. Diguem que era més que decent. Amb una degustació de rom a sprite inclosa. Molt atents. El viatge també ha estat més curt del que preveia, ja que en poc més d´una hora ja aterràvem a la pista de la big Corn Island (més tard travessava aquesta mateixa pista a peu per anar a veure un partit de beisbol...).

Dinant, o sopant, no sé ben bé que era, m´han dit que es jugava un partit de beisbol important a l´estadi municipal, i cap allà que me n´he anat. Començava a les 18 de la tarda però he entrat una mica més tard quan ja es devien portar tres o quatre entrades del joc. S´enfrontaven els locals Costa Caribe, contra els visitants Dolas de Managua, de l´exercit nicaragüenc.

El cert, és que a banda de l´espectacle que hi ha hagut a l´herba, que s´ha allargat prop de tres hores i que ha acabat tancant un jugador local amb un "home run" davant del deliri del públic local, he de reconeixer que hi havia un altre espectacle a les grades. L´animació, les diverses races, els venedors de tot tipus, l´speaker, el bruixot de l´equip visitant amb les seves artimanyes per donar mala sort al rival, les famílies senceres gaudint de l´espectacle... En fi, tot aixo junt feien que l´espectacle fos encara més interessant si cap.