Gran diada de la Festa Major de Sabadell.

Pd8fm a la Festa Major de Sabadell. Foto: El món casteller.

Avui els Minyons hem tornat a prémer l'accelerador a la Festa Major de Sabadell, després de l'aturada per vacances, i d'un parell o tres d'actuacions per anar engreixant els motors i per treure la pols a les camises. Hi hem fet una de les millors, si no la millor, actuacions de la nostra història a la localitat veïna (3d9f, 2d9fm, 3d8p, pd8fm) deixant clar que els Minyons apostem fort per aquesta plaça i que els anys que no anem a Vilafranca per Sant Fèlix, tenim una bona oportunitat per pujar el nivell a la cocapital vallesana.

Cal destacar, a més a més, que a Sabadell sempre tenim el suport a les pinyes de les altres colles a plaça, els locals i els Castellers de Barcelona enguany, la qual cosa et garanteix tenir un cordó suficient per encarar els reptes de major magnitud. Indiscutiblement, tot sols no ens hauríem plantejat els castellasos que avui hem pogut oferir als presents.

I a partir d'aquí a veure com evoluciona la cosa. Encarem el segon tram de la temporada amb uns registres prou satisfactoris (4 2d9fm, 3 pd8fm, un grapat de 3d9f, un sol 4d9f descarregat i dos carregats, un 4d8p i un 3d8p...), amb la taca del 4d9f, i una preocupant incapacitat per encarar nous reptes més enllà del 2 i del pilar. Veurem com evolucionen els castells que anem assajant (el 5, el 3 amb el pilar, el 2 net, o el 3d10fm). Ara bé, haurem de ser un bon grapat més als assaigs si volem plantejar-nos alguns d'aquests monstres.

La canya de xocolata de Panrico...

Era davant de l'ordinador pensant que podia escriure avui al bloc, i donant-li voltes a l'assumpte, mireu amb què he acabat pensant. No sé, potser que fos gairebé l'hora del berenar ha empès el meu cervell a recordar-se d'aquesta mítica "pasta" (així en dèiem a casa meva) de l'empresa catalana Panrico. Recordo que devia ser cap a mitjans dels 80's que vaig descobrir-la a la tendeta (en dèiem la bodega) del barri, i mireu si n'era fan, que pel matí no podia esmorzar si no era una canya de xocolata. Em bevia el got de llet a casa però de camí a l'escola me'n comprava una. I aquesta tradició la vaig allargar uns quants anys, tot i que en ocasions també em decantava pel "canuto" de xocolata, o els donuts. Mai vaig ser molt fan de les palmeres o ulleres, tot i que també me les menjava. No sóc conscient quan vaig deixar de menjar aquests pastissos deliciosos. Recordo que en època universitària ja no les menjava. Normalment feia un donut de xocolata i un de sucre. Encara se'n troben de canyes de xocolata, però no tenen res a veure amb les originals, que portaven cada mati acabades de fer la nit anterior als comerços. Estic escrivint i se'm fa la boca aigua. Què donaria ara mateix per una canya com les d'abans...

S'ha mort l'Íñigo Muguruza.

L'Íñigo a l'esquerra amb el seu germà Fermín a l'altre extrem i Kaki Arkarazo, els Negu Gorriak.

Quina putada! Mai més tornarem a poder veure en directe als mítics Negu Gorriak, o als Kortatu que mai vaig poder veure... Ha mort als 54 anys l'Íñigo Muguruza, un dels seus fundadors juntament amb el seu germà Fermín, a banda d'altres bandes mítiques com els Joxe Ripiau, Sagarroi, Delírium Tremens... Vaig gaudir especialment l'època dels Negu Gorriak i Joxe Ripiau, dues bandes completament diferents, però igual d'atractives. A la segona, fins i tot, vaig tenir el privilegi de portar en concert l'any 2000 per als Minyons, al pavelló de l'Sferic en un festivalaco juntament amb Skaparàpid i Cheb Balowsky. Va ser brutal. Els concerts d'aquell quartet de baix, acordió, trompeta i bombo eren la polla. 

Recordo com anècdota d'aquella època que me'l vaig trobar unes setmanes abans del concert dels MInyons a la mítica sala Faktoria d'Arts del carrer del Bruc, en un dels súper concerts de Manu Chao. Era amb la seva xicota i el vaig anar a saludar. Em va demanar que li regalés un barret que m'havia portat d'un viatge al Senegal, i li vaig regalar. Li vaig demanar que se'l poses el dia del concert, però em sembla que no ho va fer, haha.

Quin greu que em sap. Ja no podrem emocionar-nos més en viu amb la música de l'Íñigo... DEP geni.

El "temazo" del dimecres. Adala & The Same Song Band - "Mr. Fireman".

Adala és el nom artístic del Guillem Simó, un jove barceloní que combina els ritmes jamaicans (reggae, roots reggae) amb les bases i les rimes hip hoperes, i amb una forta influència de la cançó protesta. Una gran capacitat per recitar i una bona dicció en català i en anglès, a banda d'unes bases instrumentals de luxe a càrrec de la Same Song Band, fan d'aquesta nova proposta musical una novetat molt interessant. A seguir. Segur que ben aviat els veuré en directe. Seguiu informats.

Parelleta de "iuns"... a treballar el dimarts!

LA GINESTA

La ginesta altre vegada,

la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:

la tisora va en renou

desflorant tanta hermosura

fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vimet que creixia

innocent a vora seu

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

Quan l'he tinguda lligada

m'he girat de cara al mar...

M'he girat al mar de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall.

(Joan Maragall)

Terrassa, ciutat de les rotondes.

Rotonda del monument de la dona treballadora.

M'acabo d'assabentar, gràcies a aquest reportatge del programa Manual de Supervivència, que Terrassa és la ciutat catalana amb major nombre de rotondes, i pel que sembla, ens agrada decorar-les amb una bona escultura al mig. Ara mateix em venen al cap unes quantes de la meva ciutat, i amb noms "populars" com la rotonda del cony (per què cony és això), la de la "dona treballadora", la de la biblioteca on hi han col·locat l'homenatge al ciclista, la de l'entrada a Terrassa per la Rambla, la del drac de Roc Alabern a l'entrada per la nacional des de Sabadell, etc., etc.

Rotondes per donar i vendre! Serà que als terrassencs ens agrada fer voltes...

Sant Fèlix "extraordinari"...

Ahir es va celebrar a Vilafranca del Penedès la tradicional diada de Sant Fèlix. Enguany els Minyons no hi erem convidats, així que vaig tenir l'oportunitat de veure la diada còmodament des del sofà, rodejat d'amics castellers tot esmorzant fort i, fins i tot, dinant. La diada es va allargar pràcticament 5 hores, de 12 a 17.

A banda dels grans castells les quatre colles protagonistes van oferir-nos, volia destacar un fet que mai fins ara, personalment, havia vist en una plaça. A la tercera ronda, les quatre colles van realitzar intents desmuntats dels seus respectius castells. Començant per la Jove de Tarragona, que va desmuntar el 3d10fm quan entraven els dosos, seguint per la Colla Vella i el seu intent desmuntat de 5d9f entrant aixecadors, la Joves de Valls i el seu intent desmuntat de 3d9 (l'únic dels castells inèdits intentats en la jornada), i per tancar la inèdita ronda, l'intent desmuntat de 4d9 dels Castellers de Vilafranca. Diria que en tots els casos va ser la canalla la que va tirar avall, però no s'estic del tot segur. També podria ser que en algun dels castells el cap de colla cridés que avall... En tot cas, una nova dada per a la història d'aquesta diada.