Barça de bàsquet: això promet.

Mirotic, Higgins, Delaney, Abrines i Davies, les cinc noves incorporacions d'aquesta temporada.

Ahir el Barça de bàsquet va necessitar d'una pròrroga per doblegar el Baskònia, un dels principals candidats al títol de l'ACB, que ahir li va posar les coses molt difícils als blaugrana. Enguany el Barça ha construït una plantilla de luxe amb la incorporació de cinc nous jugadors, entre els que destaquen l'ala-pivot montenegrí, Nicola Mirotic (ex Reail Madrid i ex NBA), l'escolta Higgins (provinent del totpoderós equip rus del CSKA de Moscou), el pivot Davies (provinent del Zalguiris Kaunas), o l'exjugador blaugrana Àlex Abrines que ha tornat a casa després del seu fugaç i accidentat pas per l'NBA.

De moment no els he vist jugar gaires partits, així que em baso en sensacions primàries per afirmar que el conjunt està molt més equilibrat, és més solidari i combatiu que en temporades passades, i que hi ha nous jugadors que poden agafar la responsabilitat d'anotar en els moments clau del partit, quan la pilota crema...

Ahir vaig xalar amb la intensitat de l'equip i amb l'emoció del marcador ajustat fins al final del matx. Em sembla que enguany tornarem a vibrar amb el bàsquet...

Toc d'atenció.

Intent de 3d9fa a la diada de La Mercè del passat diumenge.

Ha passat ja una setmana de la diada castellera de les festes de La Mercè, i em sembla que s'han calmat prou els ànims com per reflexionar-hi una mica, que cal i caldrà. M'imagino que l'equip tècnic també ha fet/farà les reflexions oportunes i en tindrem notícia quan tornem als assaigs. Els hauran anat bé aquests dies de descans i reflexió...

La caiguda del 3d9fa va ser força lletja i podríem haver-nos fet força mal. Afortunadament, la cosa va quedar en una cama trencada i poca cosa més, però veient les imatges (que han corregut com la pólvora i que la realització televisiva en directe es va encarregar d'emetre repetidament) queda clar que podria haver estat molt pitjor: gent pel terra, pinya oberta...

No formo part de l'equip tècnic però sé com de difícil és dirigir a la colla, mantenir la motivació dels castellers i aconseguir fer passes endavant per mantenir la motivació i aconseguir tenir més camises a plaça i als assaigs. El 3d9fa era una aposta (molt arriscada com s'ha vist) per encarar el segon tram de la temporada carregats d'energia positiva i amb ganes d'encarar nous i més grans reptes. Tanmateix, no es donaven les condicions necessàries per tirar un castell d'aquest nivell: per nombre de camises a plaça, per proves a l'assaig, per baixes de castellers importants...

Però més enllà de tots aquests condicionants, per sobre de tot cal tenir en compte la seguretat dels castellers i de la gent que s'apropa a la pinya. I el passat diumenge, qualsevol casteller amb una mica d'experiència hagués vist que la pinya de l'intent del 3d9fa era força justa. I mai passa res fins que passa. I diumenge es van ajuntar diversos factors per provocar una caiguda més lletja del normal, saltant bona part del castell cap a un mateix costat i fent obrir la pinya d'aquella banda, i sortint disparats fora del nucli del castell alguns castellers del tronc o canalla degut a les forces excèntriques d'uns i altres en la caiguda. 

Tanmateix, no podem excusar-nos com a resultat d'una caiguda "desgraciada". Hem d'intentar assegurar sempre una base prou ampla com per minimitzar el risc que ningú vagi a terra ni que la pinya es pugui obrir. I potser hem d'aprendre a baixar un castell abans d'intentar-lo si es comprova que la base és insuficient. 

Un altre tema per reflexionar és el perquè cada vegada menys castellers van a fer pinya a les altres colles. Al 3d9fa teníem a una desena de castellers dels amfitrions a la nostra pinya a tot estirar, quan antigament es posaven en massa. En temps de vaques magres sobta comprovar que els castellers ens fem cada cop menys pinya. Fins quan? Evidentment, cap colla està obligada a fer pinya a les altres, però em sembla que tots ens necessitem.

200 aniversari del naixement de Narcís Monturiol.

Avui es compleixen 200 anys del naixement de l'enginyer, polític, editor, pintor, etc., Narcís Monturiol, celebre per haver inventat el primer submarí tripulat, i propulsat autònomament. Va ser l'any 1859, quan l'inventor ja comptava 40 anys, que es va realitzar el primer viatge del submarí Ictíneo creat per Monturiol.

A banda del submarí, Monturiol va inventar un grapat d'objectes i de sistemes innovadors (refrigeració, transvassament d'aigua de riu...) més al llarg de la seva vida.

Monturiol també va ser un repressaliat per l'estat espanyol, per la publicació de les seves idees comunistes i d'igualtat home-dona, i va haver d'exiliar-se a França l'any 1848.

Rèplica de l'Ictíneo al museu marítim.

Si fabriques Goma-2, portes Raventós!!

Genial paròdia del Polònia de la lamentable entrada de la Guàrdia Civil a la casa d'un dels membres del CDR detingut i, finalment, empresonat. He estat a punt de penjar directament el vídeo original que ja fa bastant riure (si no fos perquè l'assumpte és prou penós i indignant), però he preferit posar la paròdia ja que aquesta sí que està feta per fer riure. Amb l'original venen ganes de plorar i de fer coses molt pitjors. No hi ha paraules per descriure la ràbia, la impotència, l'odi acumulat...

El "temazo" del dimecres. Negu Gorriak - "Radio Rahim".

Una temazo més de la sèrie dedicada al gran Íñigo Muguruza. Avui un clàssic dels Negu Gorriak, de fet el seu primer single, aparegut l'any 1990. Després també va ser inclòs en el primer àlbum de la banda de títol "Negu Gorriak". Aquest tema conté moltes influències del rap nord-americà dels Public Enemy i la lletra gira al voltant d'un dels personatges de la pel·lícula d'Spike Lee "Do the right thing". Bon metal-rap com a carta de presentació d'un dels grups cabdals de la música alternativa i combativa basca.

L'Estat incrementa el nivell de repressió abans que es faci pública la sentència.

Aquest matí els cossos de repressió de l'estat feixista espanyol han detingut per ordre judicial nou membres de CDRs com a presumptes integrants d'un "grup terrorista secessionista català". Algú ha vist els atemptats? Han aparegut explosius? (Bé, això si cal ja s'encarreguen ells mateixos de que apareguin...) Té pinta que se'ls deté igual que van detenir la Tamara Carrasco a qui van tenir gairebé un parell d'anys confinada al seu poble per acabar absolent-la al judici.

La repressió és una de les armes més efectives, tot i que no única, que té l'estat per fer mal al moviment independentista i a més els encanta practicar-la com a bons hereus del franquisme. A més a més tenen entretinguts els seus cossos repressius que necessiten gresca per no avorrir-se, i contra 4 catalanets cumbes és molt fàcil fer-se el dur i el milhomes. Ja me'ls imagino entrant ben uniformats i armats fins les orelles a la casa dels pobres innocents que devien flipar (per no dir un altre verb) amb l'escena.

No sé quanta repressió es capaç d'aguantar el poble català. De fet, és un fet al qual molts no estem acostumats perquè no l'hem viscut de prop, tot i que alguns independentistes catalans la van patir i de manera bastant brutal a finals dels 80's i principis dels 90's. L'estat no s'està de res quan es tracta de defensar la unitat de la pàtria, i ja ens podem anar calçant perquè li pot tocar el rebre a qualsevol independentista que vulgui anar més enllà de les manifestacions de l'11S, o dels cants per la llibertat. Recordeu la Tamara: per una careta i un xiulet...

El capitalisme mata el planeta.

Aquests dies estem sentint a parlar molt de les marxes del "Fridays for future", encapçalades per joves d'arreu del planeta, o de múltiples jornades de conscienciació al voltant de la necessitat de cuidar el medi ambient, o encara més greu, l'emergència climàtica que es propugna en algunes ciutats o estats arreu del món. No fa gaire, ens posàvem les mans al cap pels incendis provocats a la selva amaçònica brasilera, i de tant en tant ens corprèn veure imatges a través dels mitjans d'illes immenses de plàstics i brossa enmig dels oceans.

I sabeu què? Que la terra ja fa temps que ens l'estem carregant. En els darrers 50 anys segurament molt més que en els anteriors 50.000, o més, i hi ha un únic responsable de tot plegat, que s'anomena Capitalisme. Mentre aquest sistema socioeconòmic dicti les regles no hi haurà volta enrere. Per al sistema capitalista l'únic objectiu és incrementar els guanys a tota costa, i això implica explotar el planeta mentre doni fruits. Les conseqüències? Ja les patiran en el futur, de moment no passa res...

No concebo la defensa del medi ambient sense la lluita contra el capitalisme. Haurien d'anar estretament lligats. I igual que en el tema del reciclatge cada petit gest és important, en la defensa del planeta també cal que tothom (o gairebé tothom) prengui consciència i deixi de fer moltes coses (consumir, viatjar, moure's en vehicles...) i de viure al ritme que ho fa actualment. Abans que sigui massa tard.