PerVARtir la competició.

Veient els darrers partits del Barça per la tele, i els errors clamorosos (veieu vídeos adjunts dels dos darrers partits dels blaugrana) en l'arbitratge, i el què és més greu, en el vídeo arbitratge, no puc deixar de sospitar que algú dels de dalt no vol que el Barça guanyi títols aquest any. D'una altra manera no s'entenen errors tan palmaris, que podrien passar com a error d'apreciació (o de visió fins i tot) pel que fa a l'àrbitre principal del partit, però que quan l'arbitre del VAR se'n desentén, et fa venir sospites molt fosques al cap. 

En fi, per sort ahir aquest error arbitral no ens va costar els tres punts al camp del Betis, però sí que ens va fer perdre l'eliminatòria de la copa del rei el passat dijous a San Mamés. A veure quantes errades més acumulem al marcador de greuges d'aquí a final de temporada...

L'Evolució segons Ferreres.

Catalunya, un país per beure'l.

Em sembla que he comentat en més d'una ocasió que una de les meves aficions preferides és menjar i beure. Ja sigui a casa, a casa dels pares, on tinc la sort de tenir una mare que cuina molt bé, en un bar o un restaurant, o en un àpat amb amics, gaudeixo menjant i bevent. És un dels plaers que la vida ens ha regalat, i intento gaudir-lo al màxim, tot i que amb moderació i intentat equilibrar la dieta al màxim, que si no ja sabem que passa... Tanmateix, no em puc estar de fer, de tant en tant, alguns d'aquells àpats que acabes ben tip i no pots engolir res més, ja sigui una calçotada, una barbacoa, o una celebració especial. I en tot bon menjar, no pot faltar un bon beure.

A Catalunya tenim la sort de comptar amb una gran varietat de begudes amb DO catalana com ara el vi, el cava, la cervesa, la ratafia, el vermut, el licor d'arròs, etc., i amb una relació qualitat-preu força competitiva. Jo ja fa temps que intento consumir exclusivament begudes de la terra, que no tenen res a envejar a les d'altres contrades. Tampoc vull dir que em negui a tastar begudes de fora, però com a norma, intento ajudar els productors d'aquí.

De vins en tenim de molt bons i de diferents zones. Jo estic bastant acostumat als vins de la DO Montsant, tot i que també m'agraden molt els Priorats, els Costers del Segre, o de la Conca de Barberà. Bé, de fet, diria que m'agraden els vins de tot arreu, però tinc el paladar més acostumat a algunes varietats.

Xalant amb el Barça de Mirotic.

A mi m'agrada l'esport, així en general. Practicar-lo i veure'l per televisió. Especialment quan juga el Barça en alguna de les seves múltiples disciplines, en les què, afortunadament, acostuma a destacar i a guanyar títols i partits. L'Equip de bàsquet del Barça l'he seguit des que tinc us de raó. Des dels 80's amb els De la Cruz, Seara, Epi, Howards o Davis, passant pels gloriosos 90's amb Solozabal, Epi, Jiménez, Norris... fins avui. Els darrers cinc anys el Barça ha travessat una espècie de període fosc amb pocs títols i moltes decepcions. Fins aquest any, que sembla que han fet un equip de nivell que competeix de tu a tu amb qualsevol, i que sap treure els partits a base de sacrifici, tècnica, i qualitat individual. I per sobre de tots, sorgeix amb autoritat la figura de Nicola Mirotic, un montenegrí provinent de l'NBA, i que als seus 28 (29 d'aquí cinc dies) anys, ha decidit abandonar la millor lliga del món per tornar a ser un jugador decisiu a Europa, amb el Barça.

Ahir, va tornar a mostra la seva qualitat individual i la seva ascendència dins l'equip, agafant la responsabilitat de jugar-se la darrera pilota del partit en un mà a mà amb el defensa rival, a qui va deixar amb un pam de nas amb un parell de fintes antològiques. Brutal. 2 més 1, que va acabar sent solament 2 per evitar la jugada de pissarra del València (76-77). Grans.

El "temazo" del dimecres. The Animals - "House of the rising sun".

Aquesta cançó dels anglesos The Animals (Newcastle, 1962), és d'aquelles que mai em canso d'escoltar, i que sempre que la sento a la ràdio m'emociona. Una balada rock amb l'inconfusible so del teclat, i una veu súper reconeixible i única. Un clàssic immortal.

La llei Aragonès ATURADA!!!

El projecte de llei per a la privatització de serveis públics promoguda pel líder del grup parlamentari d'ERC al Parlament, el neoliberal Pere Aragonès, no ha pogut tirar endavant gràcies al vot contrari de tots els grups de l'oposició. Suposo que els motius de cada un d'aquests partits per votar en contra deuen ser variats. A mi em representa el NO de la CUP, que sempre ha argumentat que aquesta llei promovia l'externalització dels serveis públics, i l'empitjorament d'aquests per compensar el marge de benefici que esperen treure les empreses amb aquests serveis externalitzats.

Cada dia em costa més trobar les diferències entre les polítiques d'ERC i les de CIU...

Ja en van dos.

Els jugadors de la pedrera convocats a l'entrenament d'aquest matí del Barça per preparar el partit de copa del dijous.

Fa uns mesos comentava en aquest bloc, que un exalumne que vaig tenir a l'escola Floresta de Sabadell, l'Àlex Collado, havia debutat amb el primer equip del Barça. Avui, un excompany mestre d'una escola de Terrassa, l'Abat Marcet, m'ha fet arribar la notícia que un altre exalumne, el Mika Mármol, que actualment té 17 anys, havia estat convocat avui també a l'entrenament del primer equip.

El més probable és que la meva intervenció educativa-formativa no hagi influït el més mínim a que tots dos hagin arribat al primer equip del Barça, però he de dir, que sóc dels mestres d'Educació Física que sempre intenta deixar un espai de temps per a què els alumnes puguin jugar a allò que més els agradi, lliurement, autoorganitzant-se, i en aquestes ocasions, recordo que aquest parell sempre triaven futbol.