Concert de Nadal.

 

Aquesta tarda hem fet el concert de Nadal de la meva escola a l'auditori de la Factoria Cultural. Un marc incomparable per posar en escena un espectacle, "Mil raons per cantar", on han aparegut en escena tots els alumnes del centre (amb especial protagonisme dels alumnes de 6è), els mestres, i un grup de famílies de l'AFA. La sala de butaques (733 en total) era gairebé plena entre alumnes (que anaven i venien) i familiars, que han aguantat les gairebé dues hores de concert.

Moments únics i extraordinaris que les famílies gaudeixen especialment i que a ben segur els alumnes no oblidaran. I amb una gran feina al darrera, d'assaigs (cant, música, coreografia...), atrezzo, etc.

Un pont molt skatal·lític i cerveser a Anglaterra.

 

Inoblidable viatge llampec a Anglaterra amb la Carol i el Miqui per veure dos clàssics de l'ska britànic, els Madness (Londres, 1979) i els Bad Manners (Londres, 1978). Per tal motiu hem viatjat fins a Manchester on ahir vam veure els Madness al pavelló AO Arena amb prop de 20.000 espectadors. Divendres vam visitar Sheffield on tocaven els Bad Manners a la sala The Leadmill. Entre concert i concert hem pogut recórrer alguns carrers de les dues ciutats i de pas, alguns bars i cerveseries per fer passar la set.

M'ha agradat comprovar que les dues històriques bandes angleses continuen arrossegant un nombrós i fidel públic (sobretot els Madness que fan una gira de grans recintes per les illes). Era emocionant veure veterans skinheads fans de les dues bandes, amb les seves vestimentes tribals que han lluit des de fa més de 40 anys (les sabates Dr Marteens, les camises i polos Ben Sherman o Fred Perry, les sabatilles Adidas, les jaquetes tipus bómber...) M'ha traslladat a l'Anglaterra dels anys 80, tot i que amb una mica menys d'energia. :-)

Concert de Madness a l'AO Arena de Manchester.

Nadales instrumentades a l'estació de trens de Sheffield.

El mític cantant dels Bad Manners, Buster Bloodvessel.

Manchester

El temassu del dimecres. The Pogues - "Fiesta".

 

El passat dijous 30 de novembre moria a Dublin Shane MacGowan, qui va ser fundador i líder del grup punk-folk irlandès The Pogues (1982-1991) fins que va ser expulsat pels altres membres de la banda degut al seu mal comportament a causa de l'addicció a les drogues i l'alcohol. El 1992 va formar un nou grup sota el nom de Shane MacGowan and The Popes, que va durar fins al 2005. Tanmateix, a partir del 2001 el cantant va tornar a col·laborar amb The Pogues en diferents gires, i ja de forma permanent l'any 2005, fent algunes gires fins a finals de la darrera dècada.

El tema Fiesta és un dels més populars de la banda i milers de vegades punxat en mil i un saraus. El tema era inclòs a l'àlbum "If I Should Fall from Grace with God" de l'any 1988, any en què van visitar Barcelona per gravar el vídeoclip, aprofitant una actuació a la sala Zeleste (actual Razzmatazz).

10 anys sense Mandela.

 

Avui fa 10 anys moria a Johannesburg, als 95 anys Nelson Mandela, líder de la revolta antiapartheid a Sud-àfrica, que va arribar a ser President (1994-99) després de guanyar les primeres eleccions no segregades l'any 1994, convertint-se en el primer president negre del país. 

Mandela va passar 27 anys a la presó per la seva lluita contra el sistema d'apartheid dins de l'ANC (Congrés Nacional Africà). Va ser alliberat l'any 1990 gràcies a la pressió internacional, i el fet de convertir-se en un símbol de la lluita antiapartheid. 

Va obtenir el premi Nobel de la pau per la gran tasca per a la reconciliació nacional i l'establiment d'una democràcia no racial al país.

"La bicicleta" (Joana Raspall).

 

Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s'està quieta
i quan vull es mou. 

Avui no vol córrer
i no sé per què;
l'he greixada amb oli
d'un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l'he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M'ha dit: - Estic prima;
no em tractes prou bé.
- Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
- Mira quines rodes
té aquella d'allà!
- Parles d'una moto!
No et pots comparar!

(Avui es compleixen 10 anys de la mort de Joana Raspall).

50 de l'Albert.

 

Doncs sí tu, ens fem grans (afortunadament i malaurada), i el germà del mig, l'Albert, arriba també als 50, com va fer el gran fa tot just 21 mesos i mig. A mi me'n falten 23, i ja començo a fer-me a la idea que aviat seré un cinquenton més. Sembla mentida. Em sembla com si fos ahir que encara jugàvem al carrer de sota de casa, i al poble, a Viladecavalls, o quan l'ajudava a la junta dels Minyons i descarregàvem castells inèdits ben a prop l'un de l'altre... 

No sé què farem els propers 10, 20, 30 o els anys que visquem, però estic convençut que, fem el que fem, estarem a prop l'un de l'altre com sempre. Endavant les atxes.

30 anys de la mort de Pablo Escobar.

 

Tal dia com avui del 1993 era abatut, a mans d'un grup de paramilitars, Pablo Emilio Escobar Gaviria "el patró", cap del càrtel de Medellin, responsable de milers de morts a conseqüència de la guerra que va declarar contra l'estat colombià, càrtels rivals, grups de paramilitars, i tothom que es poses a la seva contra. Tants enemics tenia que es va convertir en l'home més buscat del món, i malgrat el nombrós exèrcit de col·laboradors i sicaris que el defensaven, i una elaborada estratègia per amagar-se i escapolir-se contínuament dels que el perseguien, va acabar sent localitzat gràcies a la tecnologia de seguiment de les (continues) comunicacions telefòniques amb els seus familiars.