Hem trepitjat merda o hem trepitjat merda?

Intent de 2d9fm ahir a Girona.

Ahir, els Minyons de Terrassa vam tornar a actuar a la plaça del Vi de Girona amb motiu de les Fires de Sant Narcís, acompanyats com ja ve sent habitual els darrers anys pels amfitrions, Marrecs de Salt, i els Capgrossos de Mataró. Les expectatives per a aquesta actuació eren màximes. La intenció era començar amb el 2d9fm que ja havíem carregat per Sant Fèlix, continuar amb el 5d9f, el 3d9f, i molt probablement, el pd8fm. Però novament, la malastrugança que ens acompanya en els darrers temps va tornar a ser protagonista.

El primer repte del dia, el 2d9fm va tirar amunt a la primera amb bones mides i bon treball de soca, folre i manilles. Semblava que el portàvem ben controlat i que tindria corda suficient per descarregar-lo. Però l'entrada de l'acotxadora no va sortir com de costum (com les desenes, centenars, de vegades que s'ha assajat o s'ha fet a plaça), i va acabar fent saltar la resta del tronc del castell. Com a conseqüència de la caiguda, les dues dosos de la torre van acabar tocades (física i/o anímicament), i aquest fet va condicionar la resta de l'actuació. Vam acabar descartant una desitjadíssima (el crit d'eufòria col·lectiva quan es va anunciar erròniament que hi tornàvem va ser prou eloqüent) repetició del 2d9fm, i de la resta de "papinus" que havien de venir al darrera. Amb els ànims pel terra vam poder descarregar un 3d9f i un 5d8, però no vam arribar ni a carregar el 4d9f (hauríem de plantejar-nos que coi passa amb aquest castell), després d'un nou despenjament, en aquest cas de l'enxaneta.

Té collons que hàgim estat tot l'any patint pels troncs dels castells, i quan sembla que la cosa funciona i li veiem la cara als grans castells, ens falla per dalt, per on no havia fallat en tot el curs. És probable que les excessives llenyes que hem patit enguany hagin acabat passant factura als més menuts, i que ara que toca encarar els reptes més difícils, pugin un xic condicionats per aquesta causa. O potser és simplement qüestió de mala sort, i només cal esperar que algun dia la moneda caigui del costat bo...

Per últim, felicitar a la colla Joves Xiquets de Valls per l'enorme actuació de Santa Úrsula (5d9f, 4d9, pd8fm c); a la Colla Vella per la seva titànica, tot i que infructuosa, lluita amb el 3d10fm; als Castellers de la Vila de Gràcia per estrenar-se en els castells de 9 pisos (3d9f c); als Gausacs de Sant Cugat per la millor actuació de la seva història (3d8, 2d8f, 4d8); als Marrecs de Salt per tres quarts del mateix (4d8, 2d8f, 3d8, pd6); als Xicots de Vilafranca pel seu primer 5d8 carregat; als de Reus per repetir la seva millor actuació de tota la seva història; i als de Sabadell per estrenar el 7d8. I segur que m'oblido de felicitar a moltes altres colles que han fet passes endavant aquest profitós cap de setmana. Excepte pels Minyons... A veure si per diada...

Déu els crea i ells s'ajunten...

Enllaç dels fills de les famílies Lara i Brufau. A aquests la crisi no els passa factura.

Als que com jo encara teniu un xic de consciència de classe, segurament us deu bullir la sang veient les imatges de la boda d'aquest parell, amb la desfilada de polítics, banquers i empresaris, d'aquests que mouen els fils del poder. No podrien haver anat a celebrar-ho a l'Iraq, o a Siria, o a algun lloc d'aquests on Repsol té tants interessos econòmics i on moren tants innocents en atemptats o en guerres planificades a occident... 

(Notícia apareguda al diari Ara d'avui diumenge).

El casament entre Pablo Lara i Anna Brufau ha reunit aquest dissabte a la tarda a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona destacats polítics, empresaris, escriptors i periodistes, entre ells el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.

Unes 700 persones han estat convidades al casament del fill del president del Grupo Planeta, José Manuel Lara Bosch, i la filla del director general d'Indra, Manuel Brufau, i neboda del president de Repsol, Antoni Brufau, que celebren el convit al Pavelló Italià del recinte firal de Montjuïc.

Entre els polítics que han assistit a la cerimònia, oficiada pel cardenal Antonio Cañizares, es trobaven els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i José Montilla, els ministres Jorge Fernández Díaz i Ana Pastor, el vicesecretari del PP Javier Arenas, l'ex vicepresidenta del govern espanyol María Teresa Fernández de la Vega i el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha acudit al sopar que ofereixen aquesta nit els nuvis. No ha coincidit amb Mariano Rajoy, que no ha estat present en el banquet nupcial, han indicat a Efe portaveus de la família.

Els que sí que han acudit al convit han estat Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin, que, en canvi, no han estat presents a la cerimònia religiosa.

Al sopar també hi ha l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el president de CaixaBank, Isidre Fainé; el director de Banc Sabadell, Josep Oliu, i l'exministre Eduardo Zaplana.

A la basílica de Santa Maria del Mar també hi havia l'exministre i empresari Josep Piqué, els escriptors Eduardo Mendoza, Ana María Matute i Boris Izaguirre, el torero Curro Romero i el periodista Luis del Olmo, entre moltes altres cares conegudes.

Campanya per a la substitució de l'estàtua de Colom a Barcelona.

Escultura flotant de David Cerny a Praga contra els polítics.

Vull encetar una nova campanya (no vindrà d'una, oi?) a les xarxes, per tal d'aconseguir que es substitueixi la vergonyant i vergonyosa estàtua de Colom de Barcelona, per una mà amb el dit alçat (com la de la imatge superior) de l'escultor txec David Cerny. 

Per una banda ha de servir per acabar d'una vegada per totes amb la desvergonyida i humiliant provocació envers els pobres indis americans que van haver de patir la invasió (extermini, espoli, cristianització...) espanyola fa més de cinc-cents anys, amb les funestes conseqüències que aquella acció els va comportar (només cal veure com els ha anat als americans del nord, "descoberts" pels anglesos, i com als sud-americans "descoberts" pels espanyols...).

I per altra, seria una perfecta al·legoria d'allò que molts catalans sentim, i que voldríem transmetre als governants (i alguns aspirants a governants) espanyols, tan poc demòcrates i tan imperialistes, que s'han quedat estancats en allò de l'"una, grande y libre". És per això que jo encararia la mà cap a la capital del regne, en direcció al congrés dels di-puta-ts.

Estic rumiant si iniciar la campanya fent arribar aquest escrit a les autoritats polítiques barcelonines, o bé directament a l'empresa Nike, gran especialista en campanyes de gran repercussió mediàtica, i amb molta experiència en projectes d'aquest tipus. Estic pensant que a la mà li podria quedar bé una canellera d'aquelles que llueix el Rafa Nadal en les seves partides de tennis amb el logo de la citada companyia...

15 anys del primer 4d9 net descarregat del segle 20 pels Minyons a Girona.

Tal dia com avui fa quinze anys, els Minyons de Terrassa vam anar a Girona a actuar a les festes de Sant Narcís i vam descarregar per primera vegada al segle 20 el mític i fins aleshores inabastable 4d9 net. Aquell dia vam completar l'actuació amb tres monstres més com són el 5d9f, el 3d9f i el pd7f. Una actuació excepcional en un moment dolç i esplendorós per la colla. Els que hi vam ser presents, encara recordem com vam descarregar aquell "papinu" com si es tractés d'un "simple" 4d8, per la bona quadratura i l'excepcional execució. 

Recordo que aquell dia, mig món casteller es concentrava a la plaça del Blat de Valls per viure la jornada de Santa Úrsula, i no pocs van criticar als Minyons per haver gosat portar un castell com aquell a una ciutat sense tradició castellera, i a més, en un dia tan tradicional castellerament parlant com Santa Úrsula. Fins i tot el cap de colla dels verds, el Francesc Moreno "Melilla" va retreure públicament als Minyons a través de la televisió (TV3), la seva falta de respecte a la diada vallenca (suposo que quinze anys després ja no li deu importar tant la tradicional jornada de Santa Úrsula, doncs la seva colla actuarà a Sabadell el mateix dia amb intenció de fer-hi grans castells...). Tampoc va estar gaire lluït l'ajuntament vallenc, que va declarar als Minyons colla "non grata", si no em falla la memòria...

Amb el pas del temps, he valorat molt més la gesta aconseguida pels Minyons aquell 25 d'octubre del 1998. En primer lloc, per l'excepcionalitat de la trajectòria de la nostra colla, que en tant sols dinou anys d'història va aconseguir batre els principals reptes del món casteller. En segon lloc, cal saber valorar les dificultats tècniques que comportava assajar castells com aquest en aquells anys, quan no es disposava de xarxes ni terres atenuants. I en tercer lloc, els Minyons van obrir la porta dels castells nets (o sense folre) que semblava inabastable fins aleshores. 

Nova vaga del sector educatiu.

Rigau no intentis enganyar a l'opinió pública. La LOMCE és una merda. La LEC tres quarts del mateix. Prou retallades.

Contra la LOMCE... Independència, contra la LEC... Socialisme, contra les retallades... Independència i Socialisme!!!

Avui he tornat a participar en una nova jornada de vaga del món educatiu, i ja en van... aquest cop he dubtat fins a darrera hora si seguir la vaga o no, però en vistes del seguiment que hi ha hagut a la meva actual escola, he decidit que no podia ser un esquirol més.

Dubtava si participar d'una vaga contra una llei espanyola que ja s'ha aprovat al congrés dels diputats amb el suport únic del partit del govern, és a dir, el PP. Crec que seria molt més útil prémer l'accelerador del procés independentista i no haver de patir més per les lleis espanyoles, que no pas perdre el temps amb mobilitzacions estèrils.

Dubtava també si aquesta vaga serviria per continuar lluitant contra la llei educativa catalana (LEC), la que realment haurem de patir els i les docents catalans, i que continua desenvolupant el govern de CYU amb el consentiment i la complicitat dels dos principals partits de l'oposició (ERC i PSC). I sembla ser que la senyora consellera, Irene Rigau, no s'ha donat per al·ludida... (I que satisfeta semblava de que els seus estimats amics de la privada-concertada s'haguessin mobilitzat aquest cop per defensar-la. Quina colla de piloters-xupopters-clientelistes-elitistes-classistes...).

Dubtava també, com molts companys de professió, si una nova vaga (i ja en van set o vuit en els darrers quatre o cinc anys), serviria per fer que els polítics governants es replantegessin alguna cosa o si bé passaria com a la resta de vagues que han servit de ben poc, més enllà de mostrar el malestar del col·lectiu dels docents i d'algunes famílies molt compromeses amb l'escola pública i l'educació dels seus fills, i potser, per evitar mals majors. Vaja, i no crec que en breu surtin el ministre Wert i/o la consellera Rigau a declarar públicament que faran cas als milers de manifestants, i a reconèixer la perniciositat de les lleis que volen tirar endavant.

Malgrat tot, continuo fent cas al bo d'en Manuel de Pedrolo, que deia allò de "cal protestar encara que no serveixi de res".

El "temazo" del dimecres. Pau Casals - "El cant dels ocells".

Ahir es van complir 40 anys de la mort de Pau Casals, gran violoncelista català i catalanista. Demà farà 42 anys del seu memorable discurs davant de les Nacions Unides. Aquell dia, Pau Casals, als seus 95 anys, va interpretar aquesta peça davant d'una audiència impresionada.

Entrevista d'Antoni Bassas a David Fernàndez.

Interessants reflexions i respostes del dirigent i cap de llista de la CUP al parlament de Catalunya, David Fernàndez, a les preguntes del periodista Antoni Bassas. Com de costum, sense pels a la llengua, i amb un discurs convincent i creïble. Ni demagògies, ni populismes. Política amb majúscules, del poble i pel poble. I fotent-les a tort i a dret, ja sigui al president de La Caixa, a Messi, als jugadors de la Roja, a Jordi Pujol o a la resta dels polítics corruptes. Llàstima que en David no rebi l'atenció que reben altres polítics (o aspirants a polítics) als mitjans.