Sopar a La Mola.

Ahir vaig pujar a sopar a La Mola. No ho feia des del gener del 2015. Aquell dia vam pujar un grup nombrós d'amics dels Minyons i el restaurant estava bastant ple de gent. Ahir en canvi, vam ser nosaltres (4) solament, i tres treballadors. Casualment, quan pujàvem ens vam trobar una col·lega que baixava, la Lídia, que ens va dir que els cambrers ens esperaven tan sols a nosaltres, ja que ella i el seu col·lega també havien reservat però finalment s'havien fet enrere. Suposo que al ser un divendres enmig d'un pont, va fer que molts excursionistes aprofitessin per anar a llocs més remots o llunyans...

La vetllada va ser animada, potser més del normal gràcies al porró de vi, i el menjar fantàstic. Vam demanar canelons, gírgoles, i carxofes a la brasa, per compartir de primers, i de segons xai uns i conill els altres. Per tancar la vetllada, un xarrupet de Chartreuse que vaig treure de la motxilla, i cap avall alegres i contents.

Menjar, beure, cardar i jeure.

Arriba una etapa a la vida en què veus les coses de manera més pragmàtica, i comences a reconèixer les coses importants de la vida, i les què no ho són tant. I què saps apreciar aquelles petites coses que ens donen moments de plaer/felicitat. Entre tanta immundícia, enveja, individualisme i corrupció, també podem trobar espais d'amor, amistat, humor i llibertat, i cal intentar que els segons superin als primers en les nostres vides, tot i que no sempre és fàcil. Ara bé, el què no depengui de nosaltres, si ens fa patir, ho hem d'acceptar i suportar com bonament puguem, i allò que sí depèn de la nostra voluntat, actuar en conseqüència, intentant gaudir el màxim que les circumstàncies ens permetin. Potser demà serà tard...

Déu n'hi do que filosòfic que m'he posat. Hahaha. 

Jornades d'estar per casa.

Avui és un d'aquells dies que em puc quedar a casa mandrejant, avorrit, o entretingut del llit al sofà mirant el mòbil, l'ordinador, la tele, o un llibre. Solament he sortit una estona al matí per anar a la piscina, ben esmorzat (entrepà de pit de pollastre i cafè amb llet), i de tornada a casa m'he posat a veure la diada castellera de Tots Sants per la tele. He dinat un arròs negre i una cuixa d'ànec confitat, i unes castanyes amb moscatell de postres. He fet becaineta, al llit i amb pijama, naturalment, i un cop llevat he fet una estona més el ronso al llit fent una ullada al twitter, una xarxa social on pots quedar-te enganxat mirant piulades i més piulades. Per sopar tinc previst menjar uns cabdells d'enciam amb anxoves, i una mica de pa amb tomàquet amb pernil i formatge. I el que resta de jornada, doncs tinc alguna sèrie pendent (Peaky Blinders), i si puc vull mirar-me el partit de l'Eurolliga del Barça de bàsquet, tot i que no tinc el Movistar Deportes i no sé si el podré veure per algun canal pirata d'internet.

El "temazo" del dimecres. The Pengüins - "Marrameu torra castanyes".

Bona castanyada a tothom. Mori el Halloween!

Una mica de Reggae per Xics amb els santfeliuencs The Pengüins.

A picar ben fort!!!

El Consell per la República.

Aquesta tarda s'ha presentat en societat, en un acte cerimonial al Palau de la Generalitat, el nou Consell per la República. Un organisme creat des de les institucions però que, teòricament, no té funcions executives. 

Segons en Toni Comín, un dels membres del Consell, aquest ha de servir per internacionalitzar el conflicte i per coordinar l'estratègia a seguir cap a la implementació de la República conjuntament amb la societat civil i les institucions catalanes.

Segons la wikipèdia "El Consell per la República és el nom d'una organització privada que pretén ser un govern en l'exili, i que té per objectiu fer efectiva la independència de Catalunya, culminar el procés constituent de la República Catalana i internacionalitzar la causa republicana. També promou la defensa dels drets civils i polítics. El Consell està format per un president i set membres"

Certament, no puc dir que tingui una opinió formada al voltant d'aquest nou ent, però donarem un vot de confiança al nou Consell per la República.

Castanyes.

Castanya sobre castanya,

i sobre castanya una.

Apropa't a la finestra (del forn)

veuras la safata plena.

Pelem, castanyes en pelem,

que els meus dits ja les toquen,

quantes en menjarem? 

S'arefreden, ja m'afanyo,

me les foto amb un "xupito"?

 Aquest Moscatell no està mal,

es nota que no és del xino...

Barça 5 - Madrid 1.

 Piqué ensenya els cinc dits de la mà després del cinquè gol, obra d'Arturo Vidal. (Foto: La Vanguàrdia)

En aquests temps difícils i amargs de repressió de l'estat espanyol contra el poble català, que el Barça li marqui cinc gols a l'etern rival és motiu de profunda alegria i satisfacció. Així, amb la mà oberta i en tota la cara. Una plantofada de les que fa mal, i que deixa al rival a set punts i molt tocat.

M'ha agradat el joc del Barça. La pressió alta i a dalt, el control del joc, la capacitat de córrer al contraatac, la resolució de Suárez, i el bon to de tots els jugadors en general. Tan sols se'ls pot retreure els deu minuts dolents de la segona part després del gol del Madrid, quan ells s'han vingut amunt i el Barça ha perdut el control i l'han tancat una mica al darrera.

Bona notícia que jugadors com Dembelé o Arturo Vidal hagin millorat el seu rendiment, quan han entrat des de la banqueta. I encara més important i destacable, que el Barça hagi estat capaç de golejar al Madrid sense Messi al camp, ja que continua recuperant-se de la lesió del radi.

Visca el Barça i Visca Catalunya!!