(Interessant reflexió del director del Diari de l'Educació al voltant dels motius pels quals hi ha tantes noies que abandonen la pràctica d'activitat física en plena adolescència. Estem acostumats a sentir i veure debats als mitjans al voltant de l'abandonament escolar prematur, i del fracàs escolar, però no es posa gaire atenció en aquesta altra xacra que, personalment, considero que és tant o més lamentable que l'abandonament dels estudis. A la llarga pot ser més perniciosa la manca de cura de la salut que la manca d'estudis formals.)
Al Prat del Llobregat han fet un estudi entre el jovent de la ciutat
que conclou que un 3,4% de nois que feien esport regularment durant la
primària deixen de fer-ho a la secundària. Però que en el cas de les
noies aquest percentatge s’eleva al 9,5%. En termes generals, la
pràctica de l’esport és força elevada, ja que ho fan el 86,3% dels
infants de primària (la mitjana a Catalunya és del 74,2%) i el 69% a la
secundària (67,7%) a Catalunya, però entenen que un dels punts febles
que cal treballar (i, de fet, ho estan fent) és aquest canvi de cicle. I
més encara en el cas de les noies.
Un estudi del Consejo Superior de Deportes (CSD) titulat Los hábitos deportivos de la población escolar en España,
encara que de 2011, dóna un resultat similar: el sedentarisme és més
freqüent entre les noies adolescents que entre els nois, amb un
percentatge del 46% les noies (39% a Catalunya) i del 24% els nois (26% a
Catalunya). Segons aquest estudi, als 12 anys el 74% dels nois i el 54%
de les noies fan alguna activitat físico-esportiva (concepte on
entraria també fer esport al pati), mentre que amb 16 anys el
percentatge baixa a 64% dels nois i només el 35% de les noies. En
aquestes edats més d’un terç dels nois i les noies presenten problemes
de sobrepès.
Accedir o no a l’esport que t’agrada
“Aquest informe té ja uns anys, i segurament no reflecteix la
realitat actual, que ha millorat. La bretxa és menor, però encara
existeix i segueix sent preocupant”, diu la doctora Eva Ferrer,
especialista en medecina de l’esport i que des de l’Hospital Sant Joan
de Déu va liderar un estudi, publicat a mitjans de 2018, titulat Salud y deporte en femenino.
Hi ha tres raons principals que expliquen perquè les noies deixen
l’esport abans, diu Ferrer: “Hi ha una edat en la qual elles busquen més
les activitats socials, prioritzen les amistats, mentre que un alt
percentatge dels nois segueixen preferint les activitats físiques. En
segon lloc, la competició; sense dir que les noies no són competitives,
és cert que busquen més la part lúdica de l’activitat física, i no tant
la competitiva. I en tercer lloc hi ha un tema d’accessibilitat: si no
pots accedir a l’esport que t’agrada no el pots practicar, i les noies
no tenen les mateixes facilitats d’accés perquè les entitats es
focalitzen més cap a l’esport de nois”, sintetitza.
Xavier Redon, coordinador de futbol sala femení de la Fundació CET10,
té una visió similar, però en positiu. En el seu cas han notat un
creixement en la participació de noies i han aconseguit estabilitzar
diversos equips femenins. Ara el futsal femení de CET10 compta amb un
centenar de noies distribuïdes en equips que van des de categoria
infantil (13-14 anys) a sènior femení (18-19). Aconseguir crear equips
ha estat fonamental, considera Redon, perquè abans el que passava era
que moltes noies jugaven en equips mixtos fins a una determinada edat i
després ho deixaven. Segons Redon, el principal problema estava en els
esports d’equip, i no tant en els individuals, com dansa o natació; per
això, “que hi hagi equips com en el cas del futsal femení, on cada
vegada hi ha més llicències federatives, no només evita que ho deixin
sinó que atrau l’atenció d’altres noies”.
A la Fundació CET10 han començat a treballar amb el programa smart futsal,
a través del qual dediquen part del temps a sessions per interpretar i
reflexionar sobre el joc. “Això a les noies els agrada especialment, en
aquestes edats és molt important que vegin que participen en la presa de
decisions sobre els diferents aspectes del joc”, diu Redon. La major
part d’estudis coincideixen que la pràctica de l’esport millora el
rendiment acadèmic, però en canvi aquesta és una de les causes de
l’abandonament. “El primer que els ve al cap quan comencen a sentir una
pressió pels estudis és que han de deixar l’esport, de vegades aquesta
pressió els ve de les famílies, nosaltres les intentem convèncer de la
necessitat de fer esport i que si pensen que podran amb tot ho
aconseguiran”, afegeix.
Una altra experta de la Fundació CET10, la psicòloga esportiva Laura
Sànchez, apunta un altre factor per revertir l’abandonament: el paper
que juguen els mitjans de comunicació a l’hora de prestigiar l’esport
femení. “Durant anys les dones esportistes del nostre país han obtingut
grans resultats en l’àmbit esportiu, però el tracta que se’ls ha donat
als mitjans de comunicació difereix de l’esperat”.
Diversió versus competició
Al Prat del Llobregat també han iniciat uns programes específics per
lluitar contra l’abandonament de la pràctica esportiva durant el pas a
la secundària, que també busca incidir especialment en les noies. El
primer d’aquests programes, que es va posar en marxa el 2014, es diu
Club Esport Jove, i consisteix a implementar una tarifa plana
pràcticament gratuïta (20€ anuals) perquè joves de 12 a 18 anys
gaudeixin de dues instal·lacions esportives del municipi en la franja
horària de 15 a 17 hores, durant les quals es fan activitats dirigides.
“Tenim 200 nanos inscrits, i d’aquests els que participen més activament
són les noies”, explica Joan Rius, tècnic d’esports de l’Ajuntament del
Prat i director d’una d’aquestes instal·lacions esportives municipals.
“Els diners no són una barrera per fer esport i a més els joves tenen
una percepció amable dels equipaments”, afegeix. A banda de les
activitats dirigides, el Club Esport Jove organitza activitats puntuals
en altres esports de difícil accés, com hípica, esquí o vela, també per
un preu testimonial (15€ trimestrals).
El segon programa s’anomena Caràcter Jove i s’adreça a l’esport
federat. Va començar l’any passat amb el futbol. Els equips infantils
dels tres clubs del Prat van tenir l’acompanyament d’un psicòleg
esportiu durant tot un trimestre, mentre els entrenadors rebien
igualment formació per incorporar als seus entrenaments aspectes
d’educació emocional o en valors, factors que es considera contribueixen
a pal·liar la taxa d’abandonament. “Entenem que en la mesura que els
nanos percebin l’esport com una activitat divertida i no tan
competitiva, menys abandonament hi haurà, perquè moltes vegades
l’abandonament ve del rebuig a la competició, i això ho veiem
especialment en noies”. També es va fer sensibilització entre les
entitats esportives i les famílies. “Vam començar amb el futbol, i
aquest any estem col·laborant amb sis entitats que fan volei, bàsquet,
atletisme i triatló, esports on hi ha molta més presència de noies, amb
la participació d’un total de 150 joves d’entre 11 i 13 anys”, diu Rius.
L’esport no té gènere
A l’estudi Salud y deporte en femenino es presenta un
decàleg de recomanacions per fomentar que nenes i adolescents actives i
prevenir l’abandonament de l’esport. El primer consell és que, com diu
l’Organització Mundial de la Salut, les nenes i els nens facin una hora
d’activitat física diària, principalment aeròbica, i tres dies a la
setmana una activitat “vigorosa” per enfortir músculs i ossos. Es
recomana també que l’activitat vagi associada a socialització i diversió
i a altres valors com treball en equip, assertivitat, responsabilitat,
equitat o fair play. I que provin diversos tipus d’esport i
puguin triar el que més els agradi, superant estereotips, perquè, com
diu també l’informe, “l’esport no té gènere” encara que hi hagi
disciplines que s’associen més a nois i d’altres més a noies. L’exemple
més clar és el futbol, l’esport rei entre els nois, i en canvi el cinquè
més practicat entre les noies.
“El món de l’esport i de l’activitat física està carregat de
prejudicis negatius cap a les dones i tot allò que, a cada societat, es
considera femení –diu l’informe–. Certament, avui dia, al nostre entorn,
ja no hi ha lleis que prohibeixin determinades pràctiques esportives a
les dones, ni discursos mèdics que desaconsellin la pràctica esportiva,
com en el segle passat. Amb tot, en l’imaginari col·lectiu de la
societat persisteixen les idees del que es considera apropiat per nois i
el que es considera apropiat per noies, o la consideració negativa de
«córrer com una nena» (i el que és considerat femení). Aquestes idees es
transmeten sovint involuntàriament, i s’aprenen de forma inconscient,
per multitud de canals, al llarg del nostre procés de socialització.”
“A les grans ciutats –apunta la doctora Eva Ferrer– no passa res si
una noia adolescent escull practicar arts marcials o boxa, però en
altres àmbits està mal vist que les noies facin segons quin tipus
d’activitat; alguns pares de certes cultures prohibeixen que les seves
filles vagin a nedar, perquè han de portar banyador, i les noies que són
àrbitres de futbol reben encara de forma reiterada insults masclistes”.
La guardiola del cos humà
La davallada esportiva que es viu en l’adolescència és encara més
pronunciada quan es fa el salt a la universitat, i en canvi els estudis
sobre hàbits esportius del CSD observen que un cop superada aquesta
etapa hi ha un repunt, ja que un percentatge significatiu de persones
reprenen la pràctica esportiva.
“Fins als 20 anys les persones som com una guardiola, tota
l’activitat física que fem és una inversió que posem a la guardiola, i
que en el cas de les dones ens pot ajudar a tenir un menor risc de
problemes cardiovascular o patologies associades a debilitat dels ossos
quan ens arriba la menopausa, per això el sedentarisme precoç és tan
negatiu”, sosté Ferrer. Per ella, la clau per revertir la situació està
més en l’àmbit familiar que en l’escolar. “A l’escola hi passen moltes
hores, però la pedra angular en l’adquisició dels hàbits és la família,
perquè al final una nena que vegi que a casa es fa esport ho copiarà i a
la inversa farà el mateix”.
La llista de beneficis que apunten els experts pel que fa a la
pràctica esportiva en aquestes edats, en especial entre les noies, és
molt més llarga, ja que parlen de beneficis físics però sobretot
psicològics: millor tolerància a la frustració, constància, disciplina,
capacitat d’esforç, esperit de superació, autoconfiança, treball en
grup, millora de l’autoestima, superació de moments difícils,
desinhibició, aprendre una millor gestió del temps, socialització, etc.
