"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 12 de febrer del 2020

El "temazo" del dimecres. Mr. Freak Ska - "Tal faràs, tal trobaràs".


El Jaume Cuadrada és un mataroní amant de les músiques jamaicanes des de ben jovenet. Recordo conèixe'l a finals dels 90 o principis del 2000 en un concert de La Thorpe Brass al Morell, on em va ensenyar les tres formes bàsiques de ballar l'ska clàssic. L'any 2001 formava la banda The Cabrians, amb la qual encara toca la guitarra, i el 2011 formava els Mr Freak Ska, on a més de tocar la guitarra fa de cantant principal.

El seu primer àlbum amb aquesta banda va aparèixer l'any 2011 sota el títol de "Ska Casolà", amb aquest videoclip promocional. Una cançó d'ska clàssic amb la lletra en català.

dimarts, 11 de febrer del 2020

Et felicito fill.

Luís Suárez m'envia aquesta felicitació.

Ahir dilluns, el meu bloc (el més semblant a un fill que tinc) va fer 9 anys de vida. Ja sé que molts dels que passeu per aquest bloc em porteu un grapat d'anys d'avantatge pel que fa a antiguitat a la bloquesfera, però em sembla a mi que nou anys al peu del canó en aquest món decaient, no és "moc de pav".

Els que em seguiu amb assiduïtat, ja sabeu de quin peu calço i quins són els meus temes d'interès. I suposo que el temps que em mantingui al peu del canó continuaré donant la tabarra amb els castells, la política, la música, els meus viatges, l'esport, l'educació, l'humor, l'actualitat...

Apa doncs, ja m'he autofelicitat! Ens anem veient per aquí!

dilluns, 10 de febrer del 2020

PerVARtir la competició.




Veient els darrers partits del Barça per la tele, i els errors clamorosos (veieu vídeos adjunts dels dos darrers partits dels blaugrana) en l'arbitratge, i el què és més greu, en el vídeo arbitratge, no puc deixar de sospitar que algú dels de dalt no vol que el Barça guanyi títols aquest any. D'una altra manera no s'entenen errors tan palmaris, que podrien passar com a error d'apreciació (o de visió fins i tot) pel que fa a l'àrbitre principal del partit, però que quan l'arbitre del VAR se'n desentén, et fa venir sospites molt fosques al cap. 

En fi, per sort ahir aquest error arbitral no ens va costar els tres punts al camp del Betis, però sí que ens va fer perdre l'eliminatòria de la copa del rei el passat dijous a San Mamés. A veure quantes errades més acumulem al marcador de greuges d'aquí a final de temporada...

dissabte, 8 de febrer del 2020

Catalunya, un país per beure'l.























Em sembla que he comentat en més d'una ocasió que una de les meves aficions preferides és menjar i beure. Ja sigui a casa, a casa dels pares, on tinc la sort de tenir una mare que cuina molt bé, en un bar o un restaurant, o en un àpat amb amics, gaudeixo menjant i bevent. És un dels plaers que la vida ens ha regalat, i intento gaudir-lo al màxim, tot i que amb moderació i intentat equilibrar la dieta al màxim, que si no ja sabem que passa... Tanmateix, no em puc estar de fer, de tant en tant, alguns d'aquells àpats que acabes ben tip i no pots engolir res més, ja sigui una calçotada, una barbacoa, o una celebració especial. I en tot bon menjar, no pot faltar un bon beure.

A Catalunya tenim la sort de comptar amb una gran varietat de begudes amb DO catalana com ara el vi, el cava, la cervesa, la ratafia, el vermut, el licor d'arròs, etc., i amb una relació qualitat-preu força competitiva. Jo ja fa temps que intento consumir exclusivament begudes de la terra, que no tenen res a envejar a les d'altres contrades. Tampoc vull dir que em negui a tastar begudes de fora, però com a norma, intento ajudar els productors d'aquí.

De vins en tenim de molt bons i de diferents zones. Jo estic bastant acostumat als vins de la DO Montsant, tot i que també m'agraden molt els Priorats, els Costers del Segre, o de la Conca de Barberà. Bé, de fet, diria que m'agraden els vins de tot arreu, però tinc el paladar més acostumat a algunes varietats.


dijous, 6 de febrer del 2020

Xalant amb el Barça de Mirotic.


A mi m'agrada l'esport, així en general. Practicar-lo i veure'l per televisió. Especialment quan juga el Barça en alguna de les seves múltiples disciplines, en les què, afortunadament, acostuma a destacar i a guanyar títols i partits. L'Equip de bàsquet del Barça l'he seguit des que tinc us de raó. Des dels 80's amb els De la Cruz, Seara, Epi, Howards o Davis, passant pels gloriosos 90's amb Solozabal, Epi, Jiménez, Norris... fins avui. Els darrers cinc anys el Barça ha travessat una espècie de període fosc amb pocs títols i moltes decepcions. Fins aquest any, que sembla que han fet un equip de nivell que competeix de tu a tu amb qualsevol, i que sap treure els partits a base de sacrifici, tècnica, i qualitat individual. I per sobre de tots, sorgeix amb autoritat la figura de Nicola Mirotic, un montenegrí provinent de l'NBA, i que als seus 28 (29 d'aquí cinc dies) anys, ha decidit abandonar la millor lliga del món per tornar a ser un jugador decisiu a Europa, amb el Barça.

Ahir, va tornar a mostra la seva qualitat individual i la seva ascendència dins l'equip, agafant la responsabilitat de jugar-se la darrera pilota del partit en un mà a mà amb el defensa rival, a qui va deixar amb un pam de nas amb un parell de fintes antològiques. Brutal. 2 més 1, que va acabar sent solament 2 per evitar la jugada de pissarra del València (76-77). Grans.

dimecres, 5 de febrer del 2020

El "temazo" del dimecres. The Animals - "House of the rising sun".


Aquesta cançó dels anglesos The Animals (Newcastle, 1962), és d'aquelles que mai em canso d'escoltar, i que sempre que la sento a la ràdio m'emociona. Una balada rock amb l'inconfusible so del teclat, i una veu súper reconeixible i única. Un clàssic immortal.