La segona dosi de...?

 

Cua per rebre el 2n vaccí a les portes del Centre Cívic de Ca n'Anglada.

Avui ha començat la campanya per posar la segona dosi del vaccí contra la Covid dels treballadors esencials de la Generalitat. M'he trobat una llarga cua a l'entrada del centre de vaccinacions massives, al Centre Cívic de Ca n'Anglada, tot i que el ritme de vaccinacions ha estat força ràpid i no he hagut d'esperar més de vint-i-cinc minuts.

En aquesta ocasió als usuaris ens han permès (o ens han obligat) a haver de triar entre el vaccí d'AstraZeneca i el de Pfizer. La primera dosi va ser d'AstraZeneca per a tothom, però arrel d'alguns casos de trombos en algun vaccinat, les autoritats han demanat un document signat pels demandants de conformitat amb que se li administrés la d'AstraZeneca. Jo ho tenia clar ja fa temps, que si rebia la segona havia de ser la mateixa que la primera. I així ho he demanat.

De moment, han passat gairebé 4 hores i no hi ha cap símptoma preocupant. Si estic uns dies sense escriure res, preocupeu-vos. ;-)

El "temazo" del dimecres. Hereus del Beat Feat Markus FM - "53 barres".

 

Rap des de Terrassa i en català. Bon flow i bones bases rítmiques, i lletres que surten del carrer i de la vida d'aquest jovent. Qui deia que no es podia fer bon rap en català? Me'ls apunto per quan actuïn per aquí a prop.

Pedalant per Gran Canària.

 

Camps en algun punt entre Las Palmas i Teror.

He passat cinc dies a l'illa de Gran Canària. És la segona vegada que hi viatjo, després del viatge que hi vaig fer el març del 2018. Aquest cop, he llogat una bicicleta per poder fer algunes excursions pel nord de l'illa. I pel que fa a la resta, doncs a Las Palmas, d'aquí cap a allà, menjant, llegint, descansant, a la platja... 

Escultura de Tritó, déu dels oceans, a la platja de la Laja.

Valls en el camí de Santa Brigida a Las Palmas.

Firga.

Catedral de Las Palmas.

Plaza de Cairasco.

Al fons, platja del Confital (Las Palmas).

Platja de las Canteras.

Platja de Las Alcaravaneras.

Quiosc modernista a la Plaça Sant Telmo.

La Covid s'ha endut el Carles Aranda "Litus".

 

Amb el Litus a La Plata, Argentina (20-08-2016).

El passat divendres, em trobava sopant al bar La Sagristia de Las Palmas de Gran Canària, on he fet una estada de cinc dies, i vaig rebre un missatge del Tomàs Pont, d'aquells que mai estàs preparat per rebre, on m'informava que el dia abans havia mort el Litus, el Carles Aranda, a l'Argentina, a causa de la Covid. Sabíem que l'havia agafat i que estava intern a l'UCI, però mai vaig pensar en la possibilitat que aquest maleït virus s'emportés a un home tan fort i noble.

Quina puta merda, amb perdó. Mai estem preparats per la mort d'un amic o un familiar, però encara menys quan es tracta d'algú a qui encara no toca. Ni molt menys. Rondava la cinquantena i vivia amb i per la seva dona i la seva filla. Recordo que quan el vaig visitar, vaig fer-li entrega de la camisa dels Minyons per a seva filla acabada de néixer (la Indira) i no va dubtar a posar-li per fer-li la foto i que la veiessin els amics en comú. També li vaig portar una foto ampliada del primer 4d10fm de la història dels castells, que havíem assolit els Minyons el novembre del 2015.

I és que una de les grans passions del Litus eren els castells. Va ser cap de colla dues temporades (1997 i 2000), i també serà recordat per ser artífex, juntament amb el Tomàs Pont i el Manel Lombarte, de la pinya, el folre i les manilles del primer 2d9fm carregat l'any 1993. Una autèntica gesta, que semblava impossible després dels 8 o 9 intents previs, sense èxit, dels Castellers de Vilafranca.

Ens deixa un gran casteller, un bon minyó, i una bellíssima persona. Adéu amic! Bon viatge!

El "temazo" del dimecres. Franco Batiatto - "Nómadas".

 

Ahir ens va deixar el cantant italià Franco Battiato als 76 anys. Tot i que he de reconèixer que no tenia cap dels seus discos, ni escoltava les seves cançons, la meva història té una etapa en que va entrar Franco Battiato, gràcies a un veí que va comprar el seu àlbum, i a les seves aparicions en programes de la televisió espanyola. Encara tinc al cap alguns dels seus èxits de l'època, i aquest "Nómadas" era un dels meus preferits. 

Sovint quan canto "a la italiana" ho faig imitant el Franco Battiato, més que no pas l'Eros Ramazzoti que és un altre dels cantants italians il·lustres.

El col·leccionista d'estampes.

 

Marià Fortuny i Marsal, 1863, El col·leccionista d'estampes I.

- Senyor, està fent vostè un treball magnífic. Fabulós!

- Vol dir? Jo encara penso que alguna cosa falla.

- Em penso que cap ull humà no gaire avesat al món de la pintura podria reconèixer que aquest retrat no és l'original.

- Tanmateix, em sembla que és força millorable.

- Bé, com a vostè li sembli. Però pensi que el senyor Von Straussen és al caure, i aquest home no sabria diferenciar un Goya d'un retrat fet pel meu fill.

- Però mai sabem a qui li pot acabar mostrant...

- M'estranyaria molt que aquesta obra la puguin contemplar gaires persones més enllà de la seva dona i les seves filles, que difícilment hagin sentit a parlar mai ni tan sols d'algun artista.

- Bé, en tot cas no em portarà gaire temps fer els quatre retocs que vull fer. En seguida l'aviso perquè se l'emporti.

- Perfecte senyor. Quan hagi acabat faci sonar la campaneta i vindre de seguida. Vol que li prepari un te?

- No, millor que no em distregui i pugui anar per feina. Encara sucaria el pinzell al te.

- Com vulgui. Marxo doncs. Estaré atent a la campaneta.

- Vagi, vagi, no pateixi. Ah, i avisi'm quan arribi el senyor Loras que vull ensenyar-li el nou projecte que tinc entre mans. Coneix vostè Edouard Manet? No? Doncs no pinta malament el francès. Després li mostro algun esbós. Podem fer duros amb aquest...

- D'acord. Fins aviat, doncs.

Aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes de maig.

50 anys junts.

 

Gràcies per fer-ho.

Gràcies per fer-me.

Gràcies per ser-hi.

Us estimo.