Ja venen els reis...

Vinyeta del ninotàire Ferreres per al diari Ara d'avui dia de reis.

Els tres reis "màgics". (aconsegueixen entrar el seu discurs feixista, xenòfob, racista i anticatalà a les vostres cases).

L'Iran - Teheran (dia 9).

Minarets de la mesquita Shahid Motahhari, al carrer Mostafa Khomeyni, propera al hostel on m'allotjo.

Avui ha estat el darrer dia de voltar per Teheran, ja que la propera matinada, a les 5:00 agafo el vol de tornada. Avui he tingut un amfitrió de luxe per voltar per la ciutat, el Naser, que m'ha acompanyat en el seu cotxe al llarg del dia. Ens hem trobat a les 10 del matí a la xixeria on ens vam conèixer i hem anat directes cap al nord de la ciutat, al poble de Darband, on hi ha muntanyes i molts teheranians aprofiten el divendres festiu per anar a passejar. Hi ha uns telecadires que et pugen a una bona alçada i les vistes, de la serralada d'Elburz, amb la neu hivernal, són magnífiques. I l'aire més net que a la poluta ciutat.

Després de fer una volta per la zona hem parat a un lloc a fer un te i una xixa amb unes vistes espectaculars. Asseguts al terra sobre una catifa persa, descalços i amb els peus escalfadets a sota la tauleta central, hem tingut una horeta de pausa i conversa.

Després de l'excursió hem tornat al centre de Teheran a dinar. M'ha portat a un lloc que coneixia que feien bona carn a la brasa, i que per la quantitat de gent que hi havia a la cua, devia ser un bon lloc. He fet carn de xai amb l'acompanyament habitual de l'arròs, i aquest cop amb una terrina de iogurt amb un puntet d'all (tipus allioli) per sucar-hi el pa, i un platet d'un guisat de mongeta negra petitona amb verdures i una salsa espesa i fosca molt bona.

La següent aturada ha estat en una cafeteria molt bonica on hem passat una bona estona fent un bon cafè amb llet, i una partida d'un joc de taula molt popular a l'Iran, el Backgammon, que he après a marxes forçades, i en acabat una d'escacs, que cal dir, he guanyat clarament.

La següent parada (el Naser ja anava amb el "mono") ha estat en una xixeria propera d'un aspecte més refinat que la què ens vam conèixer a prop del meu hostel. Les xixes eren bastant més maques, i el tipus de clientela es veia més selecte. De fet, el preu de la xixa devia ser el triple, o més que el que havia pagat a l'altre. Entre una cosa i l'altre he acabat tastant diferents sabors de xixa. És una mena de pasta que barregen amb el tabac i li dóna el sabor (coco, poma, taronja, xiclet de menta, fruites variades...).

Després el Naser m'ha acompanyat fins al carrer de les botigues d'esport (aquí els gremis van per carrers) per comprar-me una samarreta de la selecció de l'Iran. Per 800.000 rials (uns 7 euros) he trobat una falsificació prou digna que m'ha convençut.

I d'aquí cap al hostel novament perquè el Naser havia quedat per sopar amb la filla i hem quedat de retrobar-nos cap al vespre a la xixeria "de sempre"... I només em quedarà que tornar al hostel a recollir la bossa, demanar un taxi i fer via cap a l'aeroport internacional Imam Khomeini per tornar a casa i celebrar els reis entre els meus. Ja oloro el pernil salat i el vi negre que em fotré.

Telecadires dels anys 70... per sort el cablejat és suís i bastant nou...

Diferents fruites confitades.

La torre Milad amb un restaurant circular a la part superior, amb les muntanyes nevades de fons.

El teatre nacional, inaugurat pel derrocat Sha.

L'Iran - Shiraz - Teheran (dia 8).

Potser alguns, sobretot els que entreu amb assiduitat al bloc, us haureu preguntat com era que trigava tant a penjar entrades, més quan no acostuma a estar ni tres dies sense publicar. Resulta que a les autoritats de l'Iran no els agraden segons quines webs, i directament, les bloquen. Es primers dies a Teheran no vaig tenir problemes perquè suposo que els nois del hostel saben la manera per evitar aquests bloqueigs i tenen la wifi preparada per poder accedir a les aplicacions de google, que és on m'he trobat el problema posteriorment als llocs que he anat visitant. Avui, tornat a Teheran, al mateix hostel (7Hostels), he recuperat l'accés al bloc i he introduït tots els dies que no havia pogut entrar. Ho tenia tot apuntat a través del correu electrònic i les fotos triades i a punt per adjuntar. És per això que de cop i volta han aparegut els darrers sis dies de cop. Com a recomanació, si mai voleu viatjar a l'Iran i fer servir aplicacions de google, feu els processos necessaris a casa abans de sortir.

Avui, he fet poc el guiri, ja que he viatjat de Shiraz cap a Teheran de tornada, i a Teheran feia un dia plujós i fred i no he sortit a voltar. Tanmateix, m'han passat coses interessants... Us deixo un recull de fotos de diferents dies amb coses del país.

Pel matí, he esmorzat a l'hotel i he demanat un taxi perquè em portes, primerament, a l'estació d'autobusos on havia d'anar a recollir el llibre oblidat al bus d'Isfahan a Yazd. EL taxista que em va recollir a l'estació de Yadz i que l'endemà em va portar d'excursió, l'Amir, va fer les gestions amb la companyia de busos on m'havia deixat el llibre. Aquests el van trobar i el van portar de tornada a Yazd. Co que jo ja havia marxat cap a Shiraz, l'Amir el va recollir i el va deixar al conductor d'una altra companyia que feia la ruta Yazd - Shiraz. I aquest matí, no sense dificultats de comprensió amb els nois que t'intenten col·locar a la seva companyia per anar a alguna destinació, ha aconseguit fer-me entendre perquè m'acompanyessin fins a l'oficina de la companyia on, efectivament, tenien el meu llibre de Colòmbia. 

Feliç com un gínjol he tornat cap a on era el taxista esperant-me per portar-me cap a l'aeroport de Shiraz. Allà, he agafat un vol de la companyia Mahan que m'ha deixat en un dels aeroports domèstics de Teheran cap a les 13 del migdia. Feia un dia de pluja i fred, i he preferit agafar un taxi en comptes del metro. Error. A Teheran el transit és tan dens, lent i caòtic que ens ha portat més d'una hora per arribar al hostel. A més, hem hagut de fer uns ziga-zagues importants per arribar al lloc, i li havia d'indicar jo el camí al taxista! I, per cert, que aquí els agrada molt posar la calefacció a tot drap, i he hagut de quedar-me en mànigues de samarreta. Li he dit al taxista que al cotxe hi feia molta calor, i m'ha respost que era perquè a fora hi feia molt fred...

No he tornat a sortir del hostel fins l'hora de sopar, que ha estat d'hora (cap allà les 18:15. I ben sopat m'he tornat a deixar caure a la teteria o xixeria (catximba) a veure el meu amic Naser i els altres. Avui, hi he estat una bona estona, i el Naser m'ha convidat a acompanyar-lo al seu cotxe per poder beure un got de vi, acompanyat d'unes xocolatines. Aquí s'ha de fer així, de forma clandestina, ja que no és legal. El Naser m'explica moltes coses. Bé, de fet, em respon a moltes preguntes, tot i que ells també me'n fan, sempre amb la traducció del Naser. Hem quedat per demà per anar d'excursió per la ciutat. 

Mural amb alguns màrtirs de la guerra Irak-Iran (1980-88) a la ciutat de Shiraz.

La moda que ve de l'Iran.

Mural sobre rajoles de ceràmica a la ciutat de Yazd.

La clientela de la xixeria.

Interior d'una autobús VIP. Amb tres euros fas un viatge de 6 hores.

Mural per a dos màrtirs de guerra a Yazd.

Un plat típic iranià: arròs i unes tires de carn a la brasa (pollastre i xai).

Interior del hostel on vaig fer nit a Yazd. Luxe a preus econòmics.

L'Iran - Shiraz (dia 7).

Visió matinal de l'interior de la mesquita Nasir ol Molk.

Aquest matí a l'hotel m'he trobat el millor esmorzar des que estic a l'Iran. Es nota que l'hotel és de més categoria que un dels habituals hostels per on em moc. He pogut menjar uns remenats d'ou amb espinacs i amb una mena de samfaina, i unes patates amb ceba estofades. Tot acompanyat del pa tradicional (una mena de crep amb foradets que es serveix tou). Per cert, que avui a l'esmorzar m'he trobat el segon grup de catalans des que vaig arribar a l'Iran. Un matrimoni amb la filla, de Vilanova. M'han comentat que avien trobat a un parella de Terrassa a Shiraz mateix, però ves a saber... Terrassa és molt gran.

Ben esmorzat ja m'esperava el taxista d'ahir al vespre que m'havia venut la visita a Persèpolis, que està a més de 60 km. de Shiraz. Abans d'anar fins allà ens hem passat per la mesquita de Nasir Ol-Molk què té uns finestrals amb vitralls de colors a un dels laterals de la nau que amb els primers raigs de sol del dia donen uns colors a l'interior molt bonics. Per cert, que tot el què he visitat avui on feien pagar valia el mateix, és a dir, 200.000 rials (1'6 euros).

Tot seguit hem fet el viatge fins a Persèpolis. Ha estat ràpid ja que a les carreteres no hi ha molt trànsit i són bastant rectes. Un cop allà he anat pel meu compte a visitar el complex on resten una part dels antics palaus de l'imperi acadèmina sota les ordres de Dario al segle X a.C. En la seva construcció hi van participar artistes de diferents indrets, fins i tot allunyat als límits de l'imperi persa. Malauradament, avui hi havia força boira a la zona i les fotos no han quedat tan boniques i nítides com m'hauria agradat, però el cert és que trobar-te en un indret amb tants anys d'història al darrera impressiona. A banda de les monumentals construccions que encara reste, obvi.

La següent parada amb l'Ata, el taxista, ha estat el complexe funerari de Naghshe Rostam. Hi ha quatre monuments funeraris picats a les parets d'una muntanya d'unes dimensions que impressionen. EM pregunto com se les van arreglar per arribar tan amunt per picar la pedra. Quina mena de bastides farien servir... Per cert, que si a Persèpolis, tot i ser un lloc Patrimoni Material de la Humanitat, hi havia com a molt cent turistes, a la següent parada no crec que hagin arribat més de vint en el temps que jo hi he estat. Quin plaer fer el guiri sense a penes guiris que molestin.

 

L'Ata m'ha anat explicant moltes coses al llarg del viatge i m'ha donat moltes respostes a les meves múltiples preguntes. He sabut, per exemple, que ell no havia fet el servei militar (obligatori per als homes durant dos anys) perquè s'havia lliurat gràcies a que el seu pare havia participat com a soldat a la guerra Iran-Irak durant 64 mesos!! Sí sí, 64 mesos. I va ser ferit per bomba i va passar 7 mesos d'hospital. Cada 30 mesos de servei a la guerra els fills tenien dret a no fer el servei militar.

Hem tornat cap a Shriraz i l'Ata ja m'ha deixat. Aleshores he continuat les visites a la ciutat: a la mesquita principal on m'han caigut els collons a terra de l'espectacle que he vist. M'han fet entrar com a turista i m'han fet posar en una cua d'entrada on hi havia una família d'holandesos. No sabíem ben bé perquè ens feien esperar, i m'han dit que havien anat a buscar a uns guies. Quan ens ha dit que ja podíem passar jo he fet la meva i he anat tirant cap a la banda que m'ha semblat, sense que ningú em comentés res. Més tard m'he tornat a trobar al pare holandès i m'ha fet veure que jo m'havia "escapat" i que havia fet bé, ja que a ells i a altres guiris els feien anar on els guies deien i no tenien opció d'escapar; la ciutadella o fortí; i el gran Bazar de Shiraz. I abans de tornar a l'hotel encara he tingut temps d'entrar novament a la mesquita quan començaven la cerimònia per seguir-la una estona, i a sopar una mica abans de tornar definitivament a l'hotel.

Entrada a Persèpolis.

Gravats a les parets d'un antic pavelló persa de Persèpolis.

Algunes dels centenars de columnes a Persèpolis resten en peu.

Complex funerari de Nahshe Rostam a pocs quilòmetres de Persèpolis. Hi ha les tombes de 4 reis amènides.

Meravellosa la mesquita d'Imamzadeh.

Mesquita d'Imamzadeh.

Mesquita d'Imamzadeh.

Mesquita d'Imamzadeh.

Una de les torres a la ciutadella de Karim Khan.

Zona dels banys a l'interior de la ciutadella.

L'hora de la pregària a la mesquita d'Emamzadeh.

L'Iran - Yazd - Shiraz (dia 6).

Torre reformada de l'antiga muralla que envoltava Yazd.

Avui a les 9 m'ha vingut a recollir al hostel l'Amir per anar a fer l'excursió aparaulada. En un parell i mig d'horetes m'ha acompanyat en el seu cotxe als jardins de Dolat-Abad, un recinte on l'antic sha hi anava a passar els mesos de més calor amb un sistema de refrigeració força original amb una torre alta en forma hexagonal per on es filtrava l'aire exterior i entrava fresc a l'edifici. Després hem anat a visitar el temple Zoroatrista (del filòsof Zaratrusta) de Atash Berahm, on hi reposa una flama que els fidels han mantingut encesa des de fa centenars d'anys segons s'explica. La tercera excursió ha estat a la Torre del Silenci, un altre temple zoroatrista que en aquest cas s'utilitzava per fer la cerimònia fúnebre coneguda com "a l'aire", és a dir, que portaven el difunt a una zona elevada i l'extenien a sobre d'un forat perquè els voltors només deixessin els ossos, i en acabat, destruïen els ossos amb un algun component natural corrosiu. L'home torna a la terra.

L'Amir m'ha deixat directament a l'estació d'autobusos per agafar el bus de les 12:30 que m'havia de dur fins a la nova destinació: Shiraz. Un viatge de sis hores per paratges bàsicament desèrtics amb algunes muntanyes i una mica de neu fins i tot. Més del mateix que havia contemplat viatjant pel país fins a dia d'avui.

Un cop a Shiraz, per fer via, he agafat un taxi per anar fins al hostel (a Shiraz també tenen metro). EN aquest cas hotel, ja que resulta que on havia reservat és un hostel d'una cadena hotelera i m'han acabat col·locant en una altra habitació més maca. M'han demanat que, ja que em mantenien el mateix preu per una millor habitació els fes bona publicitat al Tripadvisor... 

 

Un cop instal·lat he anat a fer el volt i sopar, i he conegut a un noi (33) allà on feia un entrepà, que m'ha convidat a fer un te amb la seva família a un hotel molt bàsic allà a prop. Compartien una habitació de la mida de la meva sis persones: el pare, la mare, dues filles i un fill, i la iaia. El noi es deia Hassan i tenia un anglès molt bàsic però suficient per comunicar-nos mínimament. M'ha explicat que ell era àrab, i que els seus avis havien arribat a l'Iran des d'Irak. Vivien en una ciutat propera a la ciutat iraquiana de Basora. El Hassan tenia 33 anys i treballava de mariner. Eren a Shiraz perquè la seva filla es visités a un metge de la ciutat, que pel que m'ha dit tenen gran reputació. M'he quedat amb ells més d'una hora i els he ensenyat algun vídeo que tenia al mòbil de castells i de la meva escola. A l'acomiadar-nos el Hassan m'ha abraçat com si fóssim amics de tota la vida.

Interior d'un dels pavellons als jardins de Dowlat Abad.

Treballadors dels jardins de Dowlat Abad parant per esmorzar.

Icònica imatge de la religió zoroatrista al Temple del Foc.

El Temple del Foc, dels fidels Zoroatristes.

La flama que crema des de fa centenars d'anys al temple del Foc.

Construccions al complex de la Torre del Silenci.

Part superior de la Torre del Silenci, amb el forat on deixaven els cadàvers.

Torre del Silenci.

Paisatge camí de Shiraz.

L'Iran - ISfahan - Yazd (dia 5).

Avui m'he aixecat més d'hora que altres dies, a les 7:30, i sense esmorzar al hostel m'he anat directament cap a l'estació de metro per anar fins a l'estació de busos i agafar un cap a Yazd.

El viatge, d'unes 4 hores, ha transcorregut per paisatges àrids i relativament plans. Algunes muntanyetes i un tros on hi havia neu trencaven la rutina. He viatjat súper còmode, en un autobús molt confortable, amb pantalla interactiva a cada seient, i amb una caixa amb un suc i tres paquets de galetes i coses per l'estil.

Arribat a Yazd, se m'han apropat diversos taxistes cercant client i me'ls he tret de sobre seguint el meu pas. Quan he parat un moment per mira el mòbil n'hi ha hagut un que m'ha seguit i m'ha demanat que on anava. Quan li he ensenyat el nom del hostel que tenia apuntat en llengua persa m'ha reconegut com el noi de Barcelona que esperaven. És a dir, que o el coneixien al hostel o era del hostel. Li he preguntat el preu  per anar fins al hostel i ha coincidit amb el preu que m'havien dit els del propi hostel, 120.000 rials (1 euro). De camí al hostel m'ha tret la seva targeta de guia turístic i m'ha ofert fer una visita a llocs de la ciutat. Li he preguntat preu i estona, i m'ha semblat més que raonable (900.000 rials per dues hores i tres llocs d'interès, i després em deixen de nou a l'estació d'autobusos per anar a Shiraz).

El hostel m'ha sorprès positivament. No m'esperava un lloc amb tant encant i tant modern. L'habitació és molt maca i confortable i la decoració del hostel preciosa. L'atenció també magnífica. M'he instal·lat en un plis-plas i he sortit a visitar el centre històric de Yazd. Que si la mesquita, que si la torre del rellotge, el complex d'Amir Chakmaq... I vinga fotos...

He tornat que ja era fosc i he vist com alguns botiguers s'escalfaven al carrer amb bidons i fusta, segons m'ha dit el recepcionista dels hostel per no pagar tant de llum. Tornant he tingut el segon contratemps amb els diners des que sóc a l'Iran, si tenim en compte el del canvi de moneda del dia d'arribada a l'aeroport on hem van estafar uns 12 euros. Avui, la dependenta d'una pastisseria m'ha tornat el canvi de menys. D?un preu de 40.000 rials li he donat un bitllet de 100.000, i em tornava només 20.000. Li he recordat el preu i el bitllet que li havia entregat, i fent la despistada ha tornat a treure el bitllet que li havia donat per certificar que era aquell el que jo li havia donat, i tot seguit m'ha tornat el que faltava de canvi... Vaja, una flor no fa estiu. Ni dues.

Avui he "celebrat" el canvi d'any al hostel on m'allotjava. Bé, realment no he fet res d'especial, a banda de fer un te al pati interior preciós del hostel. No hi havia turistes a la vista i és clar que els musulmans no celebren el cap d'any cristià. He enviat alguns missatges pel whattsapp als amics i a la família, dues hores i mitja abans que ells celebressin el canvi d'any. Hehe.

Finalment, m'he deixat al bus el llibre que venia llegint al llarg del viatge, "Sobreviviendo a Pablo Escobar" (un llibre que vaig comprar el assat estiu a Colòmbia i que explica la història de presidiari del sicari del capo del cartell de Medellín, John Jairo Velásquez, "Popeye"). He parlat amb la recepció de l'hotel perquè es posin en contacte amb la companyia de busos "Royal Safar" i intentin localitzar-lo i poder recuperar-lo. Seguirem informant...

Cúpula de la mesquita Jameh.

Un finestral de vitralls a la mesquita Jameh.

Una dona llesta per llegir l'Alcorà a la mesquita on hi havia hagut l'antiga biblioteca.

Vista exterior de la mesquita Jameh.

Una torre del temps.

Façana del complex Amir Chakhmaq.

Tracionional arc al complex Amir Chakhmaq

Figura de fusta que els homes transportan un cop a l'any en memòria d'un dels profetes musulmans.