Passejant per la Serra de l'Obac.

 

Vista de Montserrat amb una mica de vacarissana a l'esquerra.

Els terrassencs tenim una gran sort de tenir a tocar el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Aquests dies de tancaments perimetrals municipals, els terrassencs podem fer bones excursions ja sigui dins del terme municipal, o entrant a termes municipals limítrofs com ara Matadepera, Mura o Vacarisses. No t'acabes les rutes i els camins.

Avui he fet una caminadeta per la Serra de l'Obac, una bona part de la qual és dins del terme municipal de Terrassa. Hem deixat la moto al pàrquing de la casa Nova de l'Obac i hem fet arribat fins un dels pou del glaç que hi ha pels voltants. Un de ben bonic.

M'agrada molt aquesta serra perquè es veu molt bé Montserrat, i a l'altre banda, La Mola.

Pou de Glaç.

La casa Nova de l'Obac allà al fons a mà dreta.

Narcos i Narcos Mexico, dues sèries brutals.

 

Em sembla que ja vaig parlar de la sèrie Narcos fa un temps enrere. Tanmateix, tot just fa un parell de dies vaig acabar de veure la segona temporada de la seqüela Narcos Mexico, que narra el naixement i l'expansió dels cartels de la droga en aquest estat centre-americà a través de la història dels seus protagonistes principals. Si bé el negoci de la coca va desenvolupar-se a Colòmbia, els mexicans van ser socis necessaris dels primers per poder entrar la droga al gran mercat dels EEUU, i van anar guanyant en poder pel fet de fer la feina més important i complicada, el transport de la droga cap a un dels països majors consumidors del món.

A la sèrie s'explica la destacada figura del narcotraficant Miguel Félix Gallardo, el "jefe de jefes" que va aconseguir unir els diferents clans en una federació, fins que els interessos particulars de cada clan, i les ganes de fer caure aquell que manava per sobre de tots, van facilitar la detenció d'aquest, i la dissolució de la federació. I aleshores, la cruenta guerra entre càrtels pel poder.

Frisant perquè arribi la tercera temporada.

El "temazo" del dimecres. Whitesnake - "Here I go again".

 

Els Whitesnake són una de les bandes clàssiques del Heavy Metal. Nascuts a Anglaterra l'any 1978 continuen en actiu i tenen més de 20 àlbum a les seves espatlles. L'any 1987 van assolir un gran èxit amb el seu àlbum de títol homònim al del grup, on s'incloïa aquest "Here I go again", segurament, el seu hit més popular de la seva trajectòria.

És d'aquells temes que sempre agrada escoltar ja que transmet bona energia i bon rotllo. No els he vist mai en directe, però el meu germà que es bastant més heaviorro segur que els ha vist en uns quants festivals.

Terroristes de casa nostra.

 

Avui ha començat el judici dels atemptats terroristes del 17A a l'Audiència Nacional de Madrid i s'ha pogut veure un vídeo inèdit trobat pels mossos al xalet d'Alcanar on es van immolar diversos dels joves terroristes. Al vídeo apareixen tres dels joves preparant els explosius amb els que volien atemptar a Barcelona i que, afortunadament, no van poder portar a la pràctica.

Més enllà del fanatisme religiós que van inocular en els cervells d'aquests joves, m'ha sobtat el comentari en perfecte català d'un d'ells, quan al vídeo amenaça als mossos dient-los que "se van a enterar". Estic convençut que aquest comentari no és gratuït i que alguns d'aquests joves devien patir la criminalització i la discriminació, per raó del color de la pell, per part de policies d'aquest cos. Em pregunto fins a quin punt aquest odi que sentien cap a la policia va influir en la decisió de convertir-se en terroristes.

Fregant-me els ulls.

 

Històric. Increïble. Inaudit. Inversemblant. Impactant...

Ja us podeu fregar els ulls i tornar a llegir el resultat i el resum dels gols del partit d'ahir del Madrid al camp del València. 4 a 1, i tres dels gols del València des dels nou metres, materialitzats tots tres per Carlos Soler (un amb repetició inclosa del llançament per entrada a l'àrea de dos jugadors abans d'hora).

Mai en els més de 90 anys del campionat de lliga havien xiulat tres penals contra el Madrid. Mai! I pocs ens pensàvem viure-ho mai tampoc, sobretot tenint en compte que amb el nou sistema de rearbitratge, el VAR, el Madrid continua sent beneficiat amb decisions, com a mínim, molt discutibles.

Els més malpensats, com jo, ja patim per la reacció del totpoderós entorn blanc, amb el mafiós president al capdavant, mitjans de comunicació de la caverna, empresaris, polítics..., i les pressions que molt probablement rebran molts àrbitres a partir d'aquest fet extraordinari.

La vacarissana.

 

Avui he anat fins al poble veí de Vacarisses per la carretera de Rellinars, pujant el coll de l'Obac per baixar tot seguit cap al poble Vacarisses per la urbanització dels Caus. Baixant cap al centre històric del poble m'he trobat amb aquest espectacle de la naturalesa tan conegut per la gent de la zona, la vacarissana. He sabut del nom que donen a aquest fenomen meteorològic quan he explicat a casa dels pares que l'havia vist, i la meva mare m'ha dit que a casa seva, a Viladecavalls, quan la veien des d'algun turó o punt elevat podien preveure algun canvi meteorològic i ja l'anomenaven així.

Cercant una mica per internet he comprovat com el nom és força popular i que el fenomen es dóna més habitualment en els mesos freds, quan el sòl és fred i l'escalfor del sol fa que sorgeixi aquesta boira per la condensació de l'aigua en l'aire. Un espectacle al costat de casa.

Antoni Font Pedrosa.

Me la sua.

 

Portem un mes esmorzant, dinant, berenant i sopant eleccions nord-americanes. Afortunamdament, avui dia tenim moltes plataformes televisives més enllà dels canals habituals, i sempre pots refugiar-te en les pel·lícules o en un munt de sèries molt interessants i entretingudes (com ara Narcos, una sèrie sobre narcotraficants que reflexa fidelment les relacions entre política i crim organitzat).

Em sap greu que la televisió pública catalana dediqui tants minuts, diners i esforços, per informar-nos de les eleccions nord-americanes, i en canvi no ens informi del que passa, per exemple, als veïns de la Catalunya nord, o a Armènia, o al Kurdistan. Nord-americanisme per la vena. 

De fet, a mi me la sua qui guanyi les eleccions dels EEUU. M'és indiferent ja que sé que la meva vida no canviarà perquè hi hagi un president republicà o un de demòcrata. De fet, em penso que ni la vida dels nord-americans canviarà gaire. Pura façana, i pur màrqueting. No hi ha res més semblant a un president nord-americà republicà que un president nord-americà demòcrata.