El "temazo" del dimecres. The Dubliners - "Wild rover".

 

Avui és el dia de Sant Patrici, diada nacional irlandesa, que se celebra arreu del món allà on hi hagi un pub irlandès. Irlanda és una nació que porto al cor des que hi vaig passar uns mesos l'any 1999 treballant i descobrint alguns indrets. Em vaig enamorar del rugbi, dels seus esports tradicionals o "gaèlics", de la seva música tradicional i, evidentment, de la seva cultura de pub.

Aquest tema de la històrica banda folc irlandesa The Dubliners (1962-2012) és una vella cançó de taverna molt popular als pubs irlandesos.

Per si no ens tornem a veure, us estimo a tots/es!

 

Avui el Ministeri de Sanitat espanyol, seguint l'exemple de les autoritats sanitàries de França, Itàlia i Alemanya, ha decidit suspendre durant 15 dies l'administració del vaccí d'AstraZeneca com a conseqüència de diversos casos de trombosis a Europa. Vaja, potser tres o quatre casos entre 20.000.000 de vaccinats. A l'estat espanyol ha estat un cas entre gairebé 1 milió.

En tot cas, com que a mi em van vaccinar amb aquest vaccí, em vull curar en salut i aprofito per donar les gràcies a tots els que m'heu anat seguint per aquí amb regularitat, i només dir-vos que mireu de gaudir el màxim de cada dia de les vostres vides, i intenteu ser molt feliços. Jo no sé si ho podré ser gaire temps...

100 anys de l'escola lliure de Summerhill.

 

Avui l'escola de Summerhill (Suffolk, Anglaterra) fa 100 anys. Una fita que molt probablement, ni el seu ideòleg i fundador, A.S. Neill, podria haver imaginat. Fa 15 anys vaig tenir la gran oportunitat de visitar l'escola, gràcies al contacte que vaig fer amb la directora del centre, filla del fundador, Zoe Redhead, a través del sindicat d'estudiants de l'UAB, que vam conseguir portar-la a Bellaterra a donar una conferència, a l'Auditori de la Facultat d'Humanitats plena a vessar.

L'any 2013 vaig dedicar aquesta entrada al meu bloc a aquella experiència. En aquesta altra, i aquesta, i aquesta, diferents autors ens mostren el pensament d'A.S. Neill des de diferents òptiques i les relacions amb altres grans pensadors que van influir o en qui va influir el pedagog escocès.

He de reconèixer que la meva pràctica docent està molt influenciada per les teories d'A.S. Neill i l'experiència pràctica de Summerhill. Malauradament, el nostre sistema educatiu és pràcticament antagònic pedagògicament parlant a la proposta de Summerhill.

Nova legislatura, nou Parlament, nova Presidenta, nou President.

 

Apa, doncs ja tenim constituït el nou Parlament de Catalunya, i nova Presidenta, Laura Borràs. L'acte d'avui s'ha celebrat, extraordinàriament, a la sala auditori degut a la pandèmia del coronavirus. La mesa del Parlament ha quedat formada per una majoria independentista que era del que es tractava, amb dos membres de Junts (Laura Borràs i Jaume Alonso Cuevillas) i ERC (Anna Caula i Rubèn Wagensberg), i un de la CUP (Pau Juvillà), i dos més del PSC (Eva Granados i Ferran Pedret).

No tinc gaires esperances que res canviï en aquesta nova legislatura. Preveig quatre anys més d'autonomisme i polítiques neoliberals. Per aquest mateix motiu, veig poc probable que la CUP entri a formar part del govern que es preveu d'ERC i Junts. Veurem.

Recordant l'Eugeni.

 

Avui fa 20 anys ens va deixar un dels millors humoristes catalans de tota la història, l'Eugenio. El recordo avui amb aquest parell d'acudits curts, dels més populars del seu repertori.

El "temazo" del dimecres. Balkan Paradise Orkestra - "Chara".

 

La fanfàrria barcelonina, íntegrament formada per dones, va penjar aquest videoclip durant el confinament a l'inici de la pandèmia. Música amb molta marxa i un divertit videoclip, per recordar que dilluns va ser el dia internacional de la dona, i encara queda lluita.

Laporta, de nou, president.

 

Ahir es van celebrar les eleccions a la presidència del Barça, ajornades un parell de mesos degut a la pandèmia, i com ja era de preveure (jo vaig clavar bastant la porra), Jan Laporta va guanyar clarament els seus rivals, Font i Freixa (55%, 30% i 10% aprox.). Penso que aquesta victòria tan rotunda es deu per una banda a l'esperança de molts socis de reviure un Barça de nou triomfant com en la millor època culer a finals de la primera dècada del 2000. Per altra, molts culers també van votar en clau nacional, i sense dubte Laporta era el més desacomplexadament independentista dels tres. De fet, avui ja s'han sentit algunes veus des de Madrid alertant Laporta perquè no posi el club al servei de la causa independentista.

Sempre he dit que jo volia que guanyés Laporta, però això no significa que em caigui especialment bé el personatge. Més aviat tot el contrari. El trobo un personatge fatxenda, masclista, i esnob. Tanmateix, s'ha de reconeìxer que ho va fer molt bé en la seva anterior etapa. Si és capaç de fer-ho bastant igual que llavors, gaudirem molt novament.