Escenes terrassenques.

 

Dissabte passat, baixant la Rambla per anar a comprar l'esmorzar, em vaig trobar aquesta escena al balcó d'un dels pisos d'aquesta emblemàtica artèria. Un nen assegut tranquil·lament contemplant el carrer. Em va impactar força, ja que avui dia costa veure infants entretinguts simplement amb la contemplació del transit (escassíssim) de vehicles i de persones. No sé l'estona que hi devia romandre en total allà quiet i contemplatiu, però no vaig poder resistir la temptació d'immortalitzar el moment amb el meu telèfon mòbil.

El "temazo" del dimecres. Zebda - "Tolouse".

 

Ahir va fer 25 anys d'un dels grans concerts de la meva vida. Aleshores tenia 25 anys, i estava de viatge amb un col·lega de la uni per Eukadi, l'Iñaki. Em vaig assabentar que es feia el festival juvenil "Gazte Topagunea", una mena d'acampada jove del jovent abertzale, a Zaldibia, un poblet guipuscoà on em vaig trobar un súper festival molt ben organitzat amb una carpa gegant per prop de 10.000 persones. Aquella nit tocaven els bascos Negu Gorrial, els nord-americans Body Count, els francesos Zebda, i els també joves bascos Dut. Vaig deixar al col·lega a Vitòria i me'n vaig anar en tren fins a Ordizia, i d'allà xino-xano fins a Zaldibia (uns 4 km. aprox.).

El concert va ser memorable. Vaig descobrir els Zebda que després vaig seguir en alguns concerts per Catalunya, i també els Body Count, que vaig poder tornar a veure uns anys després a la sala Bikini de Barcelona. Al festival em vaig trobar alguns terrassencs coneguts que no tenia ni idea que hi serien. Al final del festival, recordo que vaig haver de patejar els 4 kilòmetres de la carretera de nit i sol, tot i que alguns joves també van fer com jo per poder agafar el primer tren de tornada a Donosti.

Bon viatge Arcadi.

 

Avui ens ha deixat un gran home, l'Arcadi Oliveres, als 75 anys, víctima d'un càncer. Un economista d'esquerres (de debò), activista per la pau i la justícia social. Fa poc més d'un parell de mesos que la seva família va comunicar públicament la malaltia de l'Arcadi i la seva decisió personal de no enfrontar-la, i acabar el seus dies a la seva casa de Sant Cugat, rodejat per la família, i de molts amics que l'han volgut acomiadar en vida i mostrar-li els seu afecte.

No l'oblidarem, així com no oblidarem el seu llegat i els seus aprenentatges.

DEP

Sèries: "Una Confessió".

 

Acabo d'acabar aquesta mini-sèrie anglesa de 6 capítols basada en fets reals, esdevinguts a un poble proper a Bristol a principis de la segona dècada del segle 21. El típic thriller policial, amb la investigació de rigor d'una desaparició, jutges, advocats, sospitosos, i polis bons i dolents. No us vull donar pistes perquè la gaudiu al màxim. Només us diré que dissabte vaig veure 4 episodis d'una tirada, i ahir el parell que em faltaven. Les actuacions també són magistrals. L'escola britànica és de les meves favorites.

Pedalant pel Priorat i el Baix Camp.

 

Pedalar per terres catalanes és sempre un plaer, i cap al sud del principat, un autèntic luxe. Les carreteres ben asfaltades, plenes de revolts, i amb bones rampes, del Priorat (Serra del Montsant), o el Baix Camp (serra de Prades), m'han deixat ganes de tornar-hi. Aquests dies tan sols he fet un parell de sortides, ja que anava amb més gent i hem fet altres coses plegats, però segur que m'hi deixaré caure amb qualsevol excusa per conèixer noves rutes i nous camis. Amb la furgo ja vaig fer algunes carreteres que em temptaven a treure la bici.

La primera ruta, per terres del Priorat, em va portar d'Escaladei a La Morera de Montsant, Cornudella de Montsant, Poboleda i de nou a Escaladei (uns 30 km.).

La segona, al Baix Camp, sortint de Prades, em va portar a Capafonts, Mont-ral, La Mussara, La Febró i de nou a Prades (uns 45 km.).

Vinyes a la serra del Montsant, entre La Morera de Montsant i Cornudella de Montsant.

Capafonts

Tornant a gaudir amb l'esport en viu. Barça - Elverum de handbol.

 

Aquesta tarda he tornat a un recinte esportiu, concretament al Palau Blaugrana, per veure un matx de la Champions d'handbol entre el Barça i l'Elverum noruec (37-25). Segons m'ha explicat el noi de la porta d'accés tan sols han venut 500 localitats (de les prop de 8.000 que té el palau), i tot i que l'ambient ha estat força més fred que el que estava acostumat, ha estat força agradable tornar a gaudir d'esport d'elit en viu. A més, la plasticitat i espectacularitat de l'handbol és viu en pocs altres esports, i personalment hi vaig jugar al llarg de la meva infància, i m'ha quedat l'afició ben viva. Tant de bo puguem continuar gaudint de l'esport en directe en el futur immediat, i sobretot del futbol. No m'agradaria acomiadar Messi des del sofà de casa...

...continuo actiu.

Setmana viatgera per terres catalanes (Delta de l'Ebre, Ribera d'Ebre, Priorat, Conca de Barberà) amb amics, bicicleta, i furgoneta. Començant a la platja de l'Eucaliptus de Sant Jaume d'Enveja, i acabant a Montblanc dinant a la Fonda dels Angels, una d'aquelles fondes de tota la vida amb cuina catalana i ambient familiar.

Entremig, moltes experiències viscudes, grans paratges i paisatges, monuments, places i ermites... Així de memòria i a preu fet: he estat a Sant Carles de la Ràpita fent uns vermuts i menjant anxoves, al Delta pescant, a Rasquera fent el vermut a la plaça del poble i dinant a l'Ermita de Sant Domènec, on també vam fer nit; A l'Ermita de Sant Gregori a Falset, un lloc espectacular i a tres minuts a peu, per després dinar a Falset amb vi blanc i negre a taula com no podia ser menys; per la tarda a Porrera passant per muntanyes de vinyes de color de terra; A Escaladei vaig començar una ruta en bici que em va portar a Morera de Montsant, Cornudella de Montsant i Poboleda, per tornar a Escaladei i visitar la seva Cartoixa; he dinat a Cornudella a la Fonda del Recó, què certament és al racó de la plaça de la Vila; hem fet nit a l'Embassament de Siurana jugant al dominó i bevent patxaran; he tornat a Siurana que sempre és bonic, i m'he tornat a sorprendre amb les cingleres que envolten i sustenten el poble; he dinat a Prades on encara no havia parat mai, i he fet fotos a la seva coneguda font que un cop l'any rajava cava; he rodat de Prades a Capafonts i d'aquí fins a Mont-ral, de Mont-ral fins a La Febró, per tornar a Prades;  He conduit els inacabables 20 km. de Prades a Poblet per una carretera de revolts preciosa i he fet nit al pàrquing del Monestir de Poblet; he visitat el Monestir i he dinat a Montblanc com us deia abans, i en acabat he tornat a casa a descansar.

Platja dels Eucaliptus.

Ermita de Sant Domènec.

Paisatge als voltants de Rasquera.

Creu gegant a l'Ermita de Sant Gregori (Falset).

Ermita de Sant Gregori.

Paisatge entre La Morera de Montsant i Cornudella de Montsant.

Cingles des de l'Embassament de Siurana.

Siurana i Embassament de Siurana al fons.

Prades.

Claustre del Monestir de Poblet.

Església del Monestir de Poblet.