Més enllà del rècord, cal remarcar que l'ambient era molt més festiu que quan es tracta d'un enfrontament entre els màxims rivals masculins, i que un cop acabat el partit les jugadores culers es van quedar una estona a la gespa per celebrar la victòria amb l'afició, i fer-se fotos amb els fans. Fins i tot vam poder veure com aficionades del Madrid vivien l'esdeveniment amb gran emoció i alegria i també es feien fotos amb les estrelles blaugrana.
La banda de rock murciana M-Clan (1992), abans de donar-se a conèixer pel gran públic, havia tocat en petites sales com el Tomstone de Terrassa (després Faktoria d'Arts, actual La Rasa 64) a mitjans dels 90. Un dels temes més coneguts i celebrats de la banda és aquest "Llamando a la tierra" inclòs dins de l'àlbum "Usar y tirar" de l'any 1999. Es tracta d'una versió de l'original "Serenade" de la Steve Miller Band.
 |
| La capçalera de la manifestació al seu pas per la Via Augusta. |
Vaga-vaga-vaga!
 |
| La passarel·la vista des del darrera. |
El passat divendres vaig pujar amb una colla d'amics a Torelló, per veure i viure per segona vegada en ma vida la festa de les senyoretes i homenots, que se celebra el divendres de carnaval d'aquesta ciutat osonenca. El fet que ajornessin la celebració del carnaval un mes va fer que la jornada no fos tan freda i que més d'un(a) pogués lluir les carns sota dels vestits.
A la plaça del poble instal·len una gran passarel·la per on desfilen tot de comparses amb nois disfressats de dona i noies disfressades d'home. Cal dir que el nivell alcohòlic dels participants acostuma a ser força elevat ja que la gran majoria han arribat a la plaça després d'una rua pels carrers del poble amb música, i és clar, molt d'alcohol.
El cert és que la imatge a l'arribar és força impactant si arribes cap al tard ja que la gent va força animada i tu encara no t'has posat a to. Tanmateix, no ens va costar gaire animar-nos veien desfilar la gent, i en acabat amb el concert del grup local de versions "Bandi-dos".
Com a anècdota de la jornada, vaig perdre el mòbil per uns instants, després de fer el "kapullo" amb la comparsa guanyadora de la desfilada, cantant el campions i botant amb ells com un energúmen. Duia el mòbil a la butxaca dels pantalons i va saltar sense que me n'adonés. Tanmateix em vaig adonar al cap de res quan vaig anar cap al WC químics per pixar i vaig posar les mans a les butxaques. Vaig entrar en cert pànic per uns moments. Vaig anar ràpidament al lloc on havia estat saltant com un "jilipolles" mirant pel terra i els rostres de la gent a veure si els meus ulls implorants connectaven amb alguna bona persona que l'hagués recollit del terra. També vaig dirigir-me a un mosso que atenia algun cadàver a prop dels lavabos per preguntar-li com ho podia fer si a ells els arribava el mòbil, i em va dir que si fos així, ells el deixarien a les dependències de la policia local.
Finalment, vam tenir la pensada de trucar al meu número des del mòbil d'una amiga, i van contestar ràpidament. Una bona noia, de la que ja ens havíem fixat, i rigut, a l'arribar a la plaça per la seva original disfressa de paleta (amb mocador al cap, barba i patilles llargues) va aparèixer amb el mòbil a la mà, i en aquell moment em va fer l'home més feliç de Torelló. Em sembla que si m'hagués demanat matrimoni, hauria acceptat (i això que sóc anti).
Ahir, coincidint amb una gran manifestació a Barcelona, i en altres ciutats catalanes, contra la sentència del TS d'imposar un 25% de castellà als centres educatius catalans, membres del govern i altres diputats parlamentaris es van fer aquesta fotografia (ara invertida per la vergonya que donen) com a mostra de suport a les manifestacions i a la vaga de la comunitat educativa contra aquesta sentència i contra la inacció d'aquest govern.
Doncs avui s'ha sapigut la notícia que ERC, Junts, PSC i Comuns han arribat a un acord per petar-se la llei d'immersió lingüística a l'educació, que té prop de 40 anys, per fer una nova llei que doni llibertat als centres educatius per decidir els percentatges de cada llengua amb el que educaran els seus alumnes. És a dir, que si una escola decideix fer tan sols un 25% en castellà pel que sigui, podrà fer-ho. Traspassen la responsabilitat de l'aprenentatge o no de la llengua catalana als docents, en comptes de blindar la llengua amb lleis que és el que hi havia fins ara.
La veritat és que el nivell de submissió d'aquest govern amb l'estat espanyol és tan bèstia que ja no saps quina nova baixada de pantalons ens espera. Ara la llengua, després els Jocs Olímpics, i més endavant vés tu a saber. Lamentable. Indignant.
Espero que els votants independentistes que van votar els partits que ara ens governen s'ho pensin una mica millor la propera vegada.
Defensem la llengua!
Lluitem pel català!
No amaguem la llengua!
#Vaga23M
#vagaperlallengua
Demà la comunitat educativa torna a sortir als carrers per protestar contra les imposicions en matèria lingüística, dins l'àmbit educatiu, de l'estat espanyol i el conformisme dels nostres governants, que han acatat com a servils i dòcils dirigents de l'Autonomia la sentència del TS espanyol, que imposa una quota d'un 25% en castellà a tots els centres.
La vaga la convoquen els sindicats d'arrel catalana (COS, Intersindical, Ustec, i el sindicat d'estudiants dels Països Catalans, el SEPC). Als sindicats d'ànima espanyola (CCOO, UGT i CGT) aquesta vaga els fa una mica de nosa.
Partit per recordar el d'ahir del Barça al Santiago Bernabéu corresponent a la 29a jornada de lliga (0-4). Un bany en tota regla amb un resultat final curt per al Barça si tenim en compte totes les ocasions de les què va disposar. El domini del joc era per moments insultant, amb els jugadors del Madrid corrent amunt i avall sense cap possibilitat de recuperar la pilota. I les ocasions del Barça se succeïen davant la incredulitat, i indignació per moments, del públic local, que no va tenir ni l'oportunitat d'animar-se amb algun golet, o amb la creació de jugades de perill real.
La veritat és que el Barça ja començava a donar mostres de recuperació en el darrer mes, amb una bona ratxa de victòries, i recuperant una mica aquell estil que l'ha fet gran en el darrer quart de segle, amb domini de la pilota, pressió defensiva alta, velocitat de circulació, i varietat de recursos ofensius. La no dependència d'un jugador com Messi combinada amb l'aparició de nous referents ofensius de gran qualitat com Ferran, Aubameyang, Adama, o el propi Dembélè, donen moltes possibilitats en atac i més problemes a les defenses rivals.
És una llàstima que la reacció de l'equip hagi arribat a aquestes alçades de lliga quan resten tan sols 9 jornades (10 per al Barça que té un partit menys). La diferència amb el Madrid és prou gran com per no fer-se il·lusions, tot i que ja he sentit alguns amics animats amb les escasses probabilitats. En fi, com a mínim veig que la cosa va cap a amunt, i que enguany, quan la cosa pintava fatal, s'ha acabant aixecant el vol de la mà de Xavi Hernàndez, i estem a pocs partits de poder endur-nos un títol que encara ens manca a les vitrines, la Europa League. .
Ahir em vaig assabentar a través dels mitjans de la mort d'un ciclista terrassenc de 44 anys a causa d'una topada entre dos vehicles a la carretera de Castellar. De resultes de l'accident també va quedar ferit crític un segon ciclista i un tercer va ser traslladat a l'hospital amb ferides no tan greus.
Resulta que un dels conductors implicats va donar positiu en el control de drogues. Un altre cas de mort d'un ciclista a conseqüència de la irresponsabilitat humana. I en van molts. Masses.
Aquestes notícies sempre em deixen trasbalsat, ja que sempre imagino que podria haver estat jo la víctima. I en aquest cas es tracta d'un ciclista d'edat molt similar a la meva. De fet, és una carretera que intento evitar al màxim per la seva perillositat i sinistralitat, tot i que de tant en tant hi passo.
S'apropa la temporada de ciclisme en carretera, i notícies tan dolentes com aquesta et fan agafar certa por.
Han passat gairebé tres anys (juny 2019) des que van denunciar una mestra, amiga personal, de Terrassa, i es va organitzar una campanya mediàtica en contra seva per part de l'espanyolisme ultra que cercava vendre una imatge d'uns docents catalans carregats d'odi contra Espanya i contra tot el que aquest país representa. I és per això que es van agafar al no cas de la nena de Terrassa com abans ho havien fet amb el cas dels alumnes fills de guàrdies civils a Sant Andreu de la Barca que presumptament havien patit l'ira dels seus malvats professors després de l'1O.
És tan fàcil denunciar, i tan difícil reparar el mal fet. M'agradaria saber, i espero que algun dia ho arribem a esbrinar, qui hi havia darrera la campanya d'assetjament a la mestra. Qui va posar diners perquè la família tirés endavant amb la denuncia jurídica. Quants calés devien donar-los perquè acabessin denunciant la mestra de la seva filla amb qui mai havia tingut cap problema.
Ara s'ha demostrat que tot va ser un invent i que la mestra mai va actuar com molts mitjans van donar per fet. Repararan el mal causat? Explicaran que allò que van escampar als quatre vents era pura invenció? Demanaran disculpes per haver acusat sense proves? Faran comunicats reconeixent que es van equivocar i que van acusar falsament? Segur que no. Formen part d'aquest estat podrit i catalanòfob.
Avui vull dedicar el tema a tots els docents esquirols que no fan vaga aquests dies i es queden treballant mentre la resta ens mobilitzem i lluitem pel bé comú. Amb treballadors com aquests, avui dia encara treballaríem 12 hores al dia, sis dies per setmana. Colla d'insolidaris apoltronats! Tan de bo el vostre passotisme i individualisme us passi factura en un futur no gaire llunyà.
Avui la comunitat educativa ha tornat a sortir al carrer massivament per protestar per la política educativa del Departament d'Educació, contra les retallades que s'allarguen en el temps, per l'estabilització dels interins, pel compliment de la llei pel que fa a inversió educativa (6%), per la derogació del Decret de Plantilles i de Direccions que ha acabat amb la democràcia als centres, contra els currículums imposats, contra els calendaris imposats i forassenyats, per la inclusió real de tots els alumnes, contra la segregació enquistada... Hi ha tantes coses per les què protestar!! Hem restat callats i dòcils molt de temps, i calia dir prou.
Aquest matí, milers de docents de totes les etapes educatives no universitàries, fins i tot alguns d'escoles concertades, ens hem trobat als Jardinets de Gràcia per anar fins a la Conselleria d'Educació, a la Via Augusta, a fer-nos escoltar. Demà i dijous hi ha noves mobilitzacions, i això no s'aturarà aquí. El dimecres 23 també hi ha convocatòria a favor de la immersió en català i contra la sentència que obliga a fer un 25% de classes en castellà. I a final de mes encara hi ha un parell de dies més de vaga anunciats. Em sembla que és ara o mai. És caixa o faixa. O aconseguim forçar un canvi de rumb en les polítiques educatives, o els propers anys la cosa pot degenerar encara més. Si cap.
Avui fa dos anys que les autoritats ens van demanar que ens tanquéssim a casa degut al creixement dels contagis del nou virus provinent de la Xina, la Covid_19. Recordo perfectament que la darrera setmana ja començàvem a tenir notícies de casos propers, i el dimecres 11 de març, van venir a recollir a un alumne perquè el pare havia donat positiu. L'endemà dijous ja van faltar alguns alumnes a classe, i per la tarda ja ens van comunicar que l'endemà no tornaríem a l'escola perquè ens confinaven.
Recordo que aquella mateixa tarda em vaig posar a 37'4º de temperatura i vaig trucar al 061 per veure què havia de fer. Després d'una hora esperant que m'atenguessin, em van dir que si volia podia anar l'endemà matí al CAP a veure si em feien un test PCR. Afortunadament, l'endemà em vaig despertar bé i no tenia cap ganes d'anar al CAP a barrejar-me amb possibles positius.
El primer confinament va ser força llarg (uns dos mesos) i va deixar un munt d'anècdotes i de noves experiències i vivències. Vaig descobrir la terrassa comunitària, les videotrucades, l'educació a distància, les llargues jornades de solitud, l'esport sense sortir de casa...
(Article de la "terrassenca de l'any 2021", mestra, Doctora en Psicologia, professora de l'UAB, Maria Jesús Comellas per al Criatures de l'Ara. Molt d'acord com de costum).
Les immediateses, sovint, ens fan perdre la capacitat d’analitzar amb una certa perspectiva allò que realment és necessari i fonamental. S’han fet, darrerament, debats sobre el domini insuficient que tenen molts alumnes de la llengua anglesa per obtenir el títol dels estudis realitzats. És cert que cal que el jovent tingui oportunitats laborals en qualsevol part del món, però ¿no s’hauria de treballar també perquè puguin trobar oportunitats laborals de proximitat i de qualitat?
Sembla que la nostra tendència etnocèntrica i anglocèntrica està marcant unes urgències educatives més que qüestionables, ja a les primeres etapes del sistema educatiu. I això provoca, com ja ha passat anteriorment, que el recurs fàcil sigui mirar enrere per trobar causants i fins i tot culpables. Les universitats han al·legat que l’alumnat no arriba amb suficient preparació en anglès després d’haver cursat l’ESO i el batxillerat. Lògicament, aquests miren enrere perquè constaten que quan imparteixen assignatures en llengua anglesa l’alumnat té moltes dificultats perquè no arriben prou preparats de primària. La solució sembla que passa, ja fa molts anys, per les activitats extraescolars en acadèmies privades, fet que continua creant un biaix social molt important. I ara també és mira l’etapa infantil i, fins i tot, l'escola bressol com a mare dels ous.
Aquesta mirada cap al futur pot ser interessant si es té en consideració no la llengua estrangera sinó, sobretot, l’educació fonamental i bàsica, que ha d’arribar a la totalitat de l’alumnat. Perquè amb aquesta focalització es deixa infants i adolescents, els que saben anglès i els que no, amb unes mancances molt més importants que el domini d’una llengua estrangera. Per què no donem més importància a com eduquem la nostra població per afavorir un grau més elevat de maduresa, progressiva? Per què hem deixat de banda els debats, des de l’ètica dels comportaments i actituds? Per què hem tret la filosofia, la història o la literatura?
És fonamental que aprenguin, sense biaixos i estereotips, a prendre decisions per a la seva salut, per millorar les relacions, per no deixar-se seduir per propostes de consum i d’oci i per a tot allò que la tecnologia els posa a l'abast. No cal que des de petits ens preocupem tant pel seu futur professional, sinó més aviat pel seu futur com a persones que han de viure en una societat complexa, amb pandèmies o no.
No sóc gens amant del Festival d'Eurovisió, però a través d'un amic he conegut aquesta banda moldava que barreja música d'arrel balcànica amb hip hop, i punk, i que ja havia participat en dues edicions abans de la d'enguany (al maig). Ja sabeu que a mi la música balcànica m'encanta, i la veritat és que aquesta barreja de músiques té una marxeta impressionant. Des de ja em poso a cercar concerts d'aquesta banda.
Memorable el darrer capítol de la 3a (potser darrera?) temporada del Bricoheroes, amb l'aparició estel·lar de Joan Laporta, fent d'ell mateix en una esperpèntica presentació del contracte de 20 anys que unia el FC Barcelona als Bricoheroes per encarregar-se del manteniment de les instal·lacions del Camp Nou.
Els gags dins l'estadi (als vestidors, la sala de premsa, a la gespa, a la llotja, a les grades, a la sala de màquines...) es van anar succeint, a quin més esbojarrat. Llàstima que no s'animés algun jugador del primer equip a fer un "cameo". Tanmateix, amb el presi al costat dels dos impresentables, ja en vam tenir prou per fotre'ns un bon fart de riure.
Podeu veure l'episodi fent clic aquí.
Avui ens ha deixat en Pau Riba, als 73 anys, un dels grans de la música catalana, víctima del maleït càncer. Deixa un gran llegat en forma de discs i enregistraments d'actuacions seves, a banda d'alguns llibres. Ha estat un referent musical per a molts músics catalans avui en actiu (Albert Pla, Quimi Portet, Adrià Puntí...), malgrat no haver estat mai un músic de masses, ni haver venut milions de discs. Tanmateix, la revista Enderrock va escollir el seu àlbum "Dioptria" com el millor àlbum català del segle XX.
Serà recordat com el cantant hippie, transgressor, iconoclasta, un punt boig. DEP.
(Comunicat sindical unitari sobre la convocatòria de vaga de cinc dies al març).
Des de la darrera crisi de fa més de deu anys en la qual es van retallar condicions laborals afectant la qualitat de l’educació i als drets laborals, només hi ha hagut un guany amb el retorn d’una hora lectiva a partir del curs 2017-18. Malgrat els compromisos obtinguts de retorn de condicions laborals dels grups parlamentaris en què s’assumien les nostres reivindicacions, aquests drets retallats s’han cronificat i l’administració els ha donat per assumits. Bona part del professorat que ha iniciat la seva vida laboral aquests darrers anys, ha entrat a treballar en unes condicions laborals pitjors i sense cap perspectiva de millora a curt termini.
Els sindicats d’Educació, de manera unitària, considerem que aquesta conselleria ha oblidat que és la seva obligació promoure el respecte i el reconeixement al col·lectiu docent davant de la societat. Rebutgem l’actitud de menysteniment del conseller Gonzalez-Cambray envers els treballadors i treballadores i l’actitud impositiva i autoritària mostrada en desatendre i negligir la negociació real amb els representants sindicals per un retorn de condicions laborals que ara més que mai mereixem.
Precisament avui aquesta conselleria ha tornat a convocar una mesa sectorial només per poder aprovar un calendari escolar que ja ha reiterat en nombroses ocasions que és inamovible i no per negociar res amb la part social. És per això que els sindicats de manera unitària hem decidit no presentar-nos a una mesa que és un pur tràmit pel Departament i no avalar així el seu modus operandi que menysté la negociació col·lectiva.
De manera unitària reclamem i exigim:
Des dels centres educatius diem al Departament que la nostra paciència s’ha acabat, que els dos anys de pandèmia sense els recursos necessaris, sumats a les retallades de fa més de deu anys i al modus operandi d’aquesta administració, han provocat que ens mobilitzem. L’evident manca absoluta de voluntat negociadora per part del Departament d’Educació, no ens deixa cap altra sortida que la mobilització per fer la pressió suficient per revertir les retallades i obtenir perspectives de millores laborals.
Exigim per sobre de tot una negociació real, que el personal del Departament tingui millores a les seves condicions laborals i no noves retallades. Ara més que mai cal que fem front a un departament autoritari, perquè després del calendari, que ha estat la darrera gota, amb el comportament d’aquesta conselleria, de segur que hi haurà noves «sorpreses».
Per tot això, els sindicats sotasignats unitàriament hem decidit tirar endavant unes mobilitzacions molt contundents amb la convocatòria de cinc dies de vaga durant el mes de març per als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març de 2022.
És l'hora del compromís, de donar exemple al nostre alumnat i lluitar pel que és just. Fem arribar un missatge alt i clar a l'Administració: estem aquí, estem dempeus i diem PROU a l'actitud del departament d'Educació que enrocant-se en una postura d'autoritarisme i empitjorament de condicions laborals, ha tancat la porta al diàleg i la negociació amb els que estem a les aules. Perquè les paraules se les emporta el vent i els actes són els que ens representen.
ANEM A LA #VAGAEDUCACIO
MOBILITZEM-NOS!
Fa com una setmana que es va iniciar l'atac de les tropes russes a Ucraïna i la guerra continua. Ja se n'ha escrit i parlat molt al voltant del tema, i encara ara no tinc una opinió en ferm, més enllà de l'evidència que les guerres sempre són una catàstrofe humana. Allà on siguin. I que els ucraïnesos no seran els primers ni els darrers a patir-ne les conseqüències (ja hi ha centenars de milers d'exiliats, i s'espera que prop d'un 10% de la població ucraïnesa abandoni el país durant el temps que duri el conflicte.
També sembla força evident que el principal responsable en l'inici de les hostilitats han estat els russos, que van envair Ucraïna des de l'est del país. Des d'aquest punt de vista, semblaria que la culpa és dels russos, però no podem obviar que en la darrera dècada els ucraïnesos han estat fustigant la comunitat russa a la zona del Donbass (Lugansk, Donnetz...).
També és parla del conflicte internacional que tenen les grans potències mundials pel control del planeta, i que Ucraïna és un país força estratègic pel fet de fer frontera amb Rússia, a banda del trànsit de gas i altres recursos. Putin no vol permetre l'OTAN arribar fins a la porta de casa, i és per això que vol tenir controlada Ucraïna. De fet, ja hi tenia un president aliat, Victor Ianukovitx, que va guanyar les eleccions democràtiques del 2010, però que va acabar enderrocat l'any 2013 degut a la revolta "Maidan" (instigada i promoguda a saber per qui...).
Bé, més enllà de saber qui són els més culpables/responsables, la realitat és que les guerres sempre deixen víctimes innocents que no en tenen cap culpa. Esperem que aquest conflicte no s'allargui en el temps com va passar a principis dels 90's a l'antiga Iugoslàvia. i naturalment, que no hagin de morir tants innocents.
Magnífic duet del cantaor de Xàtiva, Pep Gimeno "Botifarra" i Bárbara López, i Miquel Pérez a la guitarra, fent aquesta versió del tema popular arreu dels Països Catalans, de l'Hereu Riera. Un cant que té força similituds a alguns cants flamencs, o de l'altre banda de la Mediterrània.
El passat dissabte vaig poder tornar a gaudir de la gran veu del Botifarra en un concert d'alçada a l'Auditori de Barcelona, acompanyat per la Banda Municipal de Barcelona. Un acompanyament de luxe per una de les millors veus dels Països Catalans. Memorables les interpretacions de la Muixeranga i de la Malaguenya de Barxeta, amb dedicatòria a la lluita dels catalans inclosa.
Tal dia com avui del 2002 desapareixien de la circulació les pessetes, la moneda amb que vaig créixer i vaig aprendre a fer els meus primers pagaments. Tinc alguns records ben nítids d'aquesta moneda com per exemple els cinc "duros" que costaven les màquines de videojocs dels salons recreatius, o les partides de futbolín al bar del davant de l'institut. O els duros que em regalaven de ben petit per comprar alguna llaminadura. O els vint "duros" amb que em pagava un frankfurt i una Coca-Cola. I quan vaig començar a sortir de nit, que amb 500 peles feia. Entre dos fèiem un "talego" de costo. Amb aquells pressupostos, avui no tindria ni per comprar el berenar al forn. Hehe.
