De Malaysia a Indonesia (bye bye Ruben).

Van passant els dies i gairebe no ens n'adonem. Dema tornem a l'inici del viatge, a Kuala Lumpur, on ens acomiadarem del Ruben que torna a casa (i a la feina, jiji) i continuarem la Maria i jo cap a Bali, una setmaneta mes. La veritat es que un s'acostuma rapid a les vacances i a la bona vida. Sense grans preocupacions mes enlla de si anem a aquesta platja o a aquella altra, si dinem mes d'hora o mes tard, si fem aquest "tour programat" o no, si ens quedem aqui un dia mes o un dia menys, si fem visita turistica o si anem de mercats i compres... vaja, un estres al cap i a la fi, pero molt menys estressant, no se si m'explico.

Les illes Perhentian son les mes tranquiles de les que hem visitat fins a dia d'avui. Tan tranquiles que fins i tot es trobava a faltar una mica mes d'animacio. Pero els tres dies que hi hem estat han servit per relaxar-nos encara mes, gaudir de la tranquilitat de l'ambient, dels seus habitants sempre amb un somriure a la cara i molt atents, i d'una zona selvatica a tocar del mar. Aqui hem fet les millors troballes aquatiques fins al moment, i hem vist peixos de tots colors, petits taurons, una tortuga en llibertat, coralls encisadors, una manta, etc., etc.

A l'illa no hi havia gaire mes a fer, aixi que la resta del temps l'hem ocupat de diverses maneres: dormint, llegint (per cert, ja m'he acabat "7 anyos en el Tibet" i l'he gaudit molt), escoltant l'MP3, jugant a volei a la platja amb uns quants natius i uns quants guiris, torrant-nos al sol (la meva esquena no se si aguantara gaires sessions d'snoorkel mes despres de la darrera), o fent-la petar al costat del mar, que tambe entrete.

Ah, haig de comentar que quan vam  sortir de l'aeroport de BCN, vam acordar que el primer dels tres que es trobes a algun/a conegut/da durant el viatge, rebria un parell de cubates gentilesa dels demes. La Maria va ser la primera a acostar-se a l'objectiu al reconeixer a un xicot gironi, que malauradament per ella, no la reconeixia, aixi que no el vam donar per bo. Dies despres em vaig topar de casualitat amb una companya professora d'educacio fisica a l'IES Terrassa, l'Alicia, amb qui coincideixo sovint als cursos de formacio de mestres d'educacio fisica, que viatjava amb el seu xicot. Va quedar tan parada com jo de trobar-me, i li vaig explicar el tema de la juguesca amb el Ruben i la Maria, que en aquell precis moment no estaven amb mi. Tot i que en un principi quan vaig explicar-los la meva troballa els dos van excusar-se en el fet que ells no l'havien vista i no ho podien donar per bo, unes hores mes tard vam tornar a trobar-nos a l'Alicia i el seu xicot, i els putes del Ruben i la Maria van seguir un altre cami per tal de no trobar-se'ls. Vaja, que em deuen dos cubates encara!

Ara estic a Kota Bahru, a l'estrem nordest de Malaysia, llestos per agafar un avio dema cap a Kuala Lumpur. Avui visitarem alguna mesquita (aqui son majoria musulmana, i de fet, l'unica provincia de Malaysia governada per musulmans segons diuen) i el mercat nocturn per sopar. A veure si el sopar sera tan bo i contundent com la mariscada que vam fotre a Hat Yai (Tailandia) abans d'abandonar aquell pais...

Adeu Tailandia.

Anem endavant en el nostre periple pel sudest asiatic, i deixem definitivament Tailandia. Ho fem per la frontera sud amb Malaysia, despres d'una parada final a Hat Yai, una ciutat amb barreja de cultures i religions (tais, xinesos, musulmans) on poder fer les darreres compres barates, un bon sopar a base de marisc, i el darrer massatge autenticament Thai.

Veniem d'estar tres dies a la tranquilissima zona de Rai Lai, al sudoest del pais. Una zona envoltada de roca i platges on a mes de disfrutar de la temperatura templada de les aigues, es pot escalar, fer immersions, alguna excursioneta per la jungla, o fer fotos a la nombrosa comunitat de micos que alla viuen.

Aqui vam contractar un tour per visitar unes quantes illetes de la zona i fer unes quantes immersions (snoorkel) per veure peixos de tots colors, coralls fantastics i fins i tot placton fosforescent a la nit. Tot aixo amb un sopar a la platja inclos quan queia el sol, que no vaig gaudir completament perque als cuiners thais se'ls va ocorrer condimentar el plat d'arros i gambes amb cilantrop dels collons (coi, mira que n'es de fastigosa aquesta herba). Hi va haver alguna noia del grup que no va ni tastar el plat. Jo, com a bon catala, vaig fer l'esfors, i vaig acabar menjant-m'ho tot.

A Rai Lai s'hi poden fer algunes coses mes, com ara visitar alguna cova plena de ratpanats i amb unes formes rocoses fascinants, grimpar fins a una llacuna dins de la muntanya i contemplar una vista preciosa de la zona, llensar-te des de dalt de les roques al mar, relaxar-te tot mirant als joves del poble com fan anar els malabars de foc, prendre't un bon batut de fruites a la piscina del resort, llegir placidament a l'entrada del bungalow... vaja, vacances de debo.

Ara toca anar cap a les illes malaysies de Pulau Perhentian, a la costa nordest del pais. Esperem arribar avui mateix despres de creuar la frontera amb Tailandia. Encara no sabem quants canvis de transport haurem de fer, ni si sera gaire complicat creuar la frontera. Diuen que en aquesta zona hi han hagut revoltes en els darrers anys, pero sembla que actualment la cosa esta tranquila. A mes, dema es l'aniversari de la reina, i no crec que li vulguin espatllar la festa...

Calma - Bogeria - Calma

Avui hem arribat a Rai Lai, al sudoest de Tailandia, despres de passar sis dies magnifics i relaxants a l'illa de Ko Tao, a l'altre banda del pais. Al llarg d'aquests sis dies hem recorregut aquesta espectacular illa de poc mes de set quilometres de llarg i tres d'ampla, amb bellissimes platges i no gaires turistes en comparacio amb d'altres punts turistics del pais. L'illa esta plena de motoristes que van amunt i avall a tota hora. Nosaltres tambe vam llogar un parell de motos i ens hem dedicat a recorrer unes quantes platges i alguna cosa mes.

No hem abandonat la meravellosa experiencia dels massatges (Thai, oil massage, foot massage...), hem vist la popular i no menys esfereidora lluita tailandesa o Moay Thai en el "pavello" de l'illa, hem estat a garitos de patja increibles on relaxar-se de nit o de dia sembla obligatori...

La sorpresa desagradable de l'illa de Ko Tao ens la vam emportar ahir al vespre just abans de la marxa. Quan vam sortir de la caleta on haviem passat la jornada per recollir les motos i anar a per l'equipatge al bungalow on haviem estat allotjats, ens vam quedar astorats al no trobar la moto que jo conduia. No hi era alla on l'havia aparcat com en moltes altres ocasions. Mai havia patit per la possibilitat que em robessin la moto, pero just el dia que haviem de marxar, me la prenen. Comensaven aqui tres hores d'angoixa i patiment. El primer que feiem era anar a demanar consell a un conegut catala que treballava alla fent immersions aquatiques. El seu consell: marxar de l'illa sense el passaport i no haver de pagar la moto nova, i fer un passaport nou a Bangkok. Segons ell era inutil anar a denunciar el fet a la policia local.

Aixi doncs, decidits a marxar sense el meu estimat i tantes voltes utilitzat passaport, el Ruben acompanya amb la moto que ens quedava a la Maria al port on haviem d'agafar el vaixell. Jo vaig a un local d'internet per informar-me dels passos a seguir per fer un passaport nou i comenso a moure fils per tal de guanyar temps. En aquestes arriba el Ruben a buscar-me per dur-me al port en la moto, i quan estem a punt de marxar el Ruben veu la meva moto aparcada al davant del local d'internet!!! Miracle!!! Hi poso la clau, i efectivament, es la meva moto. Amb una cara de felicitat poques vegades vista ens decidim a trobar-nos de nou amb la Maria amb cavallet inclos. Pero abans que hagi agafat velocitat m'atura un frances i comensa a explicar-me que aquella moto es seva!!!

Despres de mitja hora o mes de discusions amb el frances, un thai, i algun guiri mes, arribem a la conclusio que la moto es la meva i que hi ha gat amagat pero que no tinc ganes ni temps per discutir-ho mes. Aixi que agafo la moto definitivament i anem cap al local on l'haviem llogat a recollir el passaport i marxar cap al vaixell que estava a punt de marxar. Em van quedar molts dubtes i incognites de que coi havia passat amb la moto, i si els de la casa de lloguer me l'havien jugat per cobrar una indemnitzacio o que.

En fi, tot ha passat i ja tornem a la calma de Rai Lai. Encara mes tranquil i petit que Ko Tao. Estem en un Resort de puta mare, amb piscina i una paret natural de mes de 300 metres al darrera i una platja al davant. I tot aixo per 700 Bahts, es a dir, uns 16 euros. Ara tocarelaxar-se de nou i fer passejades i banys al llarg de la zona. Sense moto, aixo segur! Aqui no se'n veuen de motos... :-)

De Bangkok a Ko Tao.

Resum dels darrers dies de viatge:

- Pad Thai: menjar tipic tailandes consistent en un pat d'espagueti saltejat amb verdures i pollastre o porc. Em sembla que ens els dies que portem, la meva dieta ha consistit en un 80% en aquest menjar.

- Moai Thai: Lluita o boxa tailandesa bastant bestia. No hem entrat a veure com lluitaven, pero vam estar a porp del pavello on es fan les lluites principals i vam coincidir amb un lluitador mentres resava davant d'un petit altar darrere del pavello. Curiosament el jove lluitador lluia l'equipacio del Barsa i no ens vam poder estar de fotografiar-nos amb ell.

- Rates: Bangkok es una ciutat de contrastos, i pots trobar els majors luxes al costat de la bruticia i la pobresa. La zona on paravem semblava una zona residencial de qualsevol ciutat costera, amb els seus restaurants, agencies de turisme, locals de massatges, xiringuitos diversos... tot aixo no ocultava la bruticia als carrers (no saben el que son els contenidors de brossa aqui?), i les enormes rates passejant pels racons obscurs del carrer quan la ciutat recuperava la calma.

- Temples: N'hi ha per tot arreu i acostumen a ser encantadors i sovint espectaculars per les seves formes arquitectoniques, les imatges dels budes, els gravats, les espectaculars teulades, la gran quantitat de colors, l'olor d'incens, les oracions i meditacions dels lames, les ofrenes de la gent...

- Xafogor: A Bangkok es bastant insofrible. Per sort hi ha els Tuk-tuks que et porten a tot arreu per quatre duros i al ser oberts et passa l'airet i la sensaci es molt millor. Quan pares, o per la nit si intentes dormir sense aire condicionat o ventilador, es pot passar bastant malament. Sort que ja arribem al mar i ens podrem refrescar quan ens caigui la suor.

- Tuk-Tuk: Com ja he dit, es tracta del sistema de transport mes economic i divertit de la ciutat de Bangkok, i ens n'hem fet un fart d'agafar-ne, i de negociar preus. En aixo, val a dir, hi tinc la ma trencada, i fent servir la tactica de "dos s'amaguen, un negocia", hem pogut fer llargs trajectes per 60-100 bahts (1,5-2-5 euros).

Overbooking i remuntada.

Ja som aqui, ja hem arribat (aixi sense accents perque escric des de Bangkok)! I no ha estat ni facil, ni molt menys rapid. Vem sortir a les 3:00 de la porta de casa meva i arribavem a la porta de l-hotel de Kuala Lumpur a les 16:30 h. d-alla, que ve a ser les 10:30 de casa. Es a dir, prop de 32 hores despres. I entremig, tota una serie de complicacions i desventures.

El primer problema serio el vam tenir arribats a l-aeroport d-Istambul. Alla haviem de fer una connexio de vols per arribar a Kuala Lumpur. La sorpresa ens la vam trobar quan un treballador de l-aeroport ens va venir a buscar a la cua de la companyia que ens haiv de dur a KL, i ens va comunicar que el vol anava "overbooking" i que no hi cabiem ni la Maria, ni jo, ni quatre persones mes. L-opcio que ens oferia per arribar a KL era agafar un altre avio set hores despres que ens portaria a Bangkok, i alla un altre avio que ens portaria finalment a KL. I haviem de deixar al Ruben que si que hi cabia i que hauria de continura el viatge solet per unes hores...

El paio de l-aeroport es va disculpar en nom de Turkish Airlines intentant-nos converncer que hi havia hagut algun problema informatic i que els nostres noms no havien aparegut registrats en el vol d-Istambul a KL. Vaja, una excusa molt poc creible. Ens va oferir pero anar fins a Bangkok en classe Business (que diuen que esta de conya) i esperar-nos fins l-hora de sortida en una d-aquelles sales VIP de l-aeroport tan "pijes", amb barra lliure de menjar i beure (tot i que tampoc es que s-hi lluissin massa).

Fins aqui, tot i la gran putada del retard i tal, vam pensar que tampoc estaria malament fer un vol de mes de 9 hores fins a Bangkok en classe business, que diuen que pots estirar les cames i tot, aixi que vam acabar acceptant l-alternativa i intentant reorganitzar el viatge. Al Ruben el vam poder colar una estona a la sala VIP perque menges una mica i li vam escriure a un full tot el necessari perque pogues arribar fins a l-hotel que teniem reservat a KL. El malson i la rabia van venir mes tard quan vam comencar a comprovar que allo que ens havien dit d-anar en classe business era un engany com una catedral. Vam discutir i discutir amb els treballadors de Turkish, pero no hi va haver manera. Total, que al final ens acoplaven com la resta en classe turista.

A l-aribar a Bangkok, la cosa va anar mes lligada i no vam haver d-esperar gaire per agafar el vol cap a KL. Un cop alla, taxi cap al centre, cap a l-hotel on haviem quedat amb el Ruben, que ens esperava malassegut en un sofa de la recepcio perque no l-havien deixat anar a l-habitacio perque no estava al seu nom... Res, sis hores esperant-nos per KL...

I despres de fer una mica de res de turisme per KL (veieu foto de les torres Petronas), l-endema al migdia, os sigui aquest mati, vol cap a Bangkok. Despres de dormir mes de 12 hores (no recordo l-ultima vegada que vaig dormir tant) i perque ens ha despertat la de la neteja...

Bye Bye y hasta otro ratito...

Doncs això, que me'n vaig de vacances cap al sudest asiàtic i suposo que no em serà tan fàcil això d'escriure al bloc. Intentaré informar i mostrar-vos algunes coses destacables del periple asiàtic que avui començo, juntament amb el Rubén i la Maria.

Apa, que us vagin bé les vacances (a qui en faci) i ens veiem pels assaigs de Sant Fèlix, que l'hem de liar grossa... 2d9fm, pd8fm, 4d9fa?...

El primer fitxatge: Alexis Sánchez.

El FC Barcelona acaba de fer públic el fitxatge del xilè Alexis Sánchez, provinent de l'equip italià de l'Udinese, que ve a reforçar la davantera blaugrana i a competir per un lloc a l'onze amb Pedro i Villa (suposo que ningú pensa que pugui fer fora a Messi). Diuen els experts i els que l'han vist jugar regularment, que Alexis és un crack que encara no ha explotat totes les seves virtuts als ulls dels amants del futbol. Ara se li obre una possibilitat immillorable per fer-ho, a les files del millor equip del món, rodejat dels millors jugadors del món. Lluiria el mateix Messi si no tingués al seu costat a Xavi i Iniesta? Crec que la resposta a la pregunta es fa evident havent seguit una mica la Copa Amèrica que s'està disputant aquests dies a l'Argentina...

El fitxatge d'Alexis ha estat com un culebrot de més d'un mes de durada. El mitjans de comunicació s'han tornat bojos amb el secretisme de les negociacions pel fitxatge entre l'antic equip del xilè, l'Udinese, el Barça, i el representant del jugador. A les tertúlies radiofòniques esportives, i a la premsa especialitzada, se'ls havien acabat els arguments per parlar del tema. S'estaven tornant bojos per tal d'omplir els seus programes o les pàgines dels diaris amb alguna informació rellevant sobre l'assumpte. I és que sembla que els dirigents blaugranes han après a negociar com cal, i ara no es filtra als mitjans el punt en que es troben les negociacions per tal de no encarir el producte. Un drama pels mitjans, però un avantatge pel club.

Ara queda saber com acabarà l'altre culebrot de l'estiu, el possible traspàs del capità català de l'Arsenal, Cesc. En aquest cas, tot i la coincidència amb el cas del xilè Alexis, pel que fa a l'interès del jugador per venir al Barça, sembla que els responsables del club londinenc no tenen la intenció de despendre's del seu jugador insígnia. Si més no, no al preu que està disposat a pagar el Barça. I en aquestes ens trobem, amb un jugador que ha manifestat clarament que vol tornar a Barcelona, un club interessat a fitxar però a un cost assumible, i un altre club que no vol deixar d'ingressar el màxim possible pel seu crack. La veritat, és una sort pel Barça el fet de que Cesc no sigui un jugador imprescindible en un futur immediat. Crec que l'equip té la posició ben coberta amb Xavi, Iniesta, Busquets, Thiago, Keita i Mascherano. Així que no cal llençar la casa per la finestra i si l'Arsenal no rebaixa considerablement les seves pretensions, doncs bon vent i barca nova. Podem esperar, i de pas enviem un missatge a tots aquells que marxen del Barça i després volen tornar: no us serà fàcil. Haver-ho pensat abans.