A l'agost La Mola val un post.

Botifarra amb seques per esmorzar al restaurant de La Mola. Què més es pot demanar?

Aquest agost, a banda dels quatre dies que vaig passar per La Cerdanya, he estat fent excursions vàries (a peu i en bici) pel parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que és el que tinc més a prop i mai em cansa. L'altre dia vaig anar amb tres col·legues a fer la ruta Coll d'Estenalles-Montcau-La Mola-Coll d'Estenalles, que feia temps que no feia. Diria que vam passar per un "malpàs" que no havia fet mai o un cop potser, amb una grimpada curta amb tres grapes a la paret i algun arbre per subjectar. Ahir vaig pujar per la ruta més habitual dels dipòsits, i com que era núvol vaig trobar molt poca gent. Em vaig creuar a tres que baixaven (un d'ells un vell conegut amb el que vaig parar a xerrar un quart d'hora ben bo) i una treballador del restaurant quan ja arribava a dalt, i a l'era de la casa hi havia un grupet de tres més. Més tranquil pràcticament impossible.

Vistes de la plana del Bages des del cim del Montcau.

Casa-monestir de La Mola.

Castells by National Geographic.

Impressionants imatges castelleres en aquest documental breu de National Geographic. Val la pena sobretot per la qualitat de les imatges, la majoria preses al Concurs de Castells de Tarragona i a la diada de Tots Sants de Vilafranca del Penedès. Alguns castellers narren les seves experiències personals, què signifiquen i com viuen els castells. No s'estalvia el fet que els castells cauen i que et pots fer mal. De fet apareixen un bon grapat de caigudes des de diversos plànols.

Posats a criticar, no entenc per què fan parlar els protagonistes en castellà, si després han de posar subtítols en anglès de tota manera...

Un mite del bàsquet mundial que se'n va abans d'hora. "Chicho" Sibilio.

El dominicà "Chicho" Sibilio.

Ahir va morir als 60 anys l'exjugador del FC Barcelona de bàsquet a la dècada dels 80's, "Chicho" Sibilio. Jo em vaig enganxar a l'esport a la dècada dels 80 gràcies, en part, a atletes com ell, que em feien somniar amb jugades espectaculars amb una pilota a les mans. Recordo els duels d'aquell Barça dels Chichos, Solozabal, Epi, Norris, Jiménez... contra el Real Madrid dels Iturriaga, Corbalán, Fernando Martín, Romay, Viriukov... o contra la Penya dels Margall, Montero, Jofresas, Villacampa... Quins espectacles més excitants i elèctrics! Potser el millor equip del Barça de bàsquet de tota la història de la secció (?).

Vaig viatjar a la República Dominicana fa un parell d'anys i vaig tenir l'oportunitat de parlar amb alguns exjugadors professionals de l'illa en un petit pavelló de la capital, Santo Domingo, i em comentaven de les gestes del seu més gran representant del bàsquet, i de la seva categoria com a persona. Un gran en tots els sentits. El Julius Erving del Barça. DEP.

50 anys dels assassinats de la "família" Manson.

Fa 50 anys que Charles Milles Manson, va liderar un grup de joves hippies (una secta en tota regla) per cometre diversos assassinats a Los Angeles (9 i 10 d'agost del 1969), entre els quals la dona del director de cinema Roman Polansky, Sharon Tate, que es trobava a la mansió familiar. La mateixa nit ja havien assassinat a diversos familiars i amics del productor musical Terry Melcher a la seva residència. No en van tenir prou amb aquesta ràtzia de crims i l'endemà encara van assassinar el propietari d'un supermercat, Leno Labianca i la seva dona.

Els assassinats van donar la volta al món, no només per tractar-se de víctimes amb un cert grau de popularitat, sinó per l'acarnissament amb que van actuar els botxins, que van donar desenes de punyalades a les víctimes i van deixar missatges amb la sang de les víctimes a les parets o als electrodomèstics.

El 16 d'agost del mateix any van ser detinguts els integrants de l'escamot assassí. Manson va morir a la presó el novembre del 2017 a l'edat de 83.

Com de costum, l'estat espanyol, tard i malament.

Presoners republicans-

Avui el govern espanyol ha fet public al BOE el llistat de republicans de l'estat espanyol que van morir als camps de concentració-extermini nazis. D'aquesta manera, molts familiars podran registrar oficialment al registre de morts al familiar difunt. Han hagut de passar prop de 45 anys després de la mort del dictador Franco perquè l'estat espanyol es dignés a fer aquest gest de memòria i reparació. Merda de país... 

Entre els milers de víctimes (4.427), hi apareix un familiar per part d'àvia materna originari de Monistrol de Calders, el Rafael Catot Sallas. La història d'aquest home i de tota la seva família és ben trista i cruel (l'exili, el camp de refugiats, la mort de germans, l'empresonament d'un altre germà, el camp de concentració i la mort...), i donaria per escriure un llibre. A veure si la tieta de França s'anima i ho deixa escrit.

Uns dies per la Cerdanya.

Bellver de Cerdanya des del costat de La Seu d'Urgell.

Ahir vaig tornar a Terrassa després de quatre dies rodant i relaxant-me també per la Cerdanya. En concret al càmping Solana del Segre a Bellver de la Cerdanya. He pogut fer un parell de rutes en bici de carretera, concretament fins a l'estació d'esquí de La Molina i fins a l'entrada de la pista que porta al refugi de Malniu, més amunt de Meranges, des d'on surten un bon grapat d'excursions a l'estany de Malniu, al Roc de la Llosa o al cim del Puigpedrós.

Aquesta segona ruta em va oferir una sorpresa de cicloturista novell per la zona, ja que el tram d'Éller fins a Meranges es gairebé completament per pista de terra (uns 4km) i l'única alternativa era tornar a baixar fins la carretera principal de La Seu a Puigcerdà per agafar el trencall de més endavant cap a Gréixer. Així que no em va quedar més remei que fer la pista, baixar fins al riu Duran i travessar la vall cap a Meranges, i a partir d'aquí carretera única fins a Malniu. Per cert, una carretera amb trams amb l'asfalt en males condicions o, fins i tot, sense asfalt.

A banda de la bici també he tingut temps de conèixer una mica Bellver o Martinet, pobles amb molt d'encant i on sembla com si la vida s'hagués aturat fa quaranta anys, si no fos pels restaurants per a turistes.

Martinet.

A l'estació de La Molina també es recorden dels presos polítics.

Paisatge típic de La Cerdanya prop d'Alp.

Carretera de Bellver a Cortàs i Éller.

Pista de Meranges al Malniu.

Vista de La Cerdanya des de la carretera Meranges-Malniu.

El "temazo" del dimecres: Partidaris - "Si jo fos pescador".

Avui es compleixen 90 anys de la mort del poeta Joan Salvat-Papasseit. Aquest poema el va musicar amb força èxit Joan Manel Serrat a l'àlbum "Res no és mesquí" de l'any 1977, tot i que una dècada abans, Rafael Subirachs ja l'havia musicat en un doble single. També l'Ovidi Montllor es va atrevir amb una cançó recitada del poema.

La versió del vídeo és del grup Partidaris, en directe a la sala Clap de Mataró l'any 2009.

Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:

els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals
per a prendre'n de nous.