Si només veus la meitat de l'esport, potser és que t'han saltat un ull amb una pilota de goma.

Tenim un govern molt sensibilitzat amb l'esport femení, però que se li'n refot que un bon grapat de catalans hagin perdut un ull a causa dels projectils llançats per la policia (espanyola i catalana) quan exercien el seu dret a protesta i manifestació. Sembla com si els fets de l'1O, o les protestes post-sentència dels Presos Polítics, els quedessin molt lluny ja. 

Si aquesta classe política ens ha de dur a la independència, anem arreglats...

Arròs a Sant Feliu del Racó.

Si em demanessin que triés quins són els meus menjars favorits, segur que la paella estaria al top-5. La de peix, és clar, amb les seves gambes, sípia, calamar, i escamarlans. A mesura que m'he anat fent gran, l'he apreciat cada cop més, acompanyada d'un vi blanc fresquet, evidentment. Em resulta impossible no repetir si n'ha quedat a la paella. La meva mare té la mà trencada i fa un arròs insuperable, però darrerament, amb els amics, quan ens trobem per fer un àpat, les paelles estan agafant protagonisme, com avui a Sant Feliu del Racó (Castellar del Vallès). I avui m'ha tocat pringar una mica i posar-me davant del foc, i considero que l'obra (gastronòmica) ha quedat força bona. I, naturalment, he repetit.

Bola de Drac: 30 anys de la seva estrena en català.

Un dia com avui de fa 30 anys TV3 estrenava la sèrie infantil japonesa "Bola de Drac", que va esdevenir un èxit d'audiència inesperat, i una moda amb milers de fervorosos seguidors joves al llarg dels 90's. Va ajudar, a més a més, milers d'infants catalans a aprendre i/o desenvolupar la llengua catalana, ja que a la sèrie s'hi va enganxar tothom, catalanoparlants i castellanoparlants.

Recordo que els primers episodis de la sèrie em van impactar força i m'hi vaig enganxar de seguida. Després, a mesura que els capitols se centraven en lluites interminables vaig anar perdent l'interès, i diria que la segona època de "Bola de Drac Z" ja no la vaig seguir a penes.

Potser avui dia, amb la multitud de canals televisius que hi ha, i les plataformes d'internet, és difícil que els infants s'enganxin a sèries a través de TV3, i potser per aquest motiu, sembla com si la televisió pública hagués llançat la tovallola de competir per captar el públic infantil, i només cal veure com ha decaigut el nivell del seu canal infantil, el Club Súper 3. Trist, perquè és un dels principals instruments per normalitzar el català a nivell social.

La Mola un dia de boira baixa.

Avui he tornat a pujar a La Mola a dinar durant la pausa del migdia a l'escola. M'ho he hagut de pensar dues vegades, i fins i tot he fet un gir sencer a una rotonda de Matadepera donant voltes al cap (i a la rotonda) de si pujar o no pujar, ja que el temps no acompanyava gaire. Al final m'he decidit i he pujat, i no me n'he penedit gens. Malgrat la boira baixa, no feia gens de fred i, a més a més, a dalt al restaurant no hi havia ningú dinant i m'han atès amb molta celeritat.

A la baixada he pres alguna instantània pels camins propers al cim pel Camí dels Monjos que em recordaven a algunes pelis d'aventures o fantàstiques. Sempre et pots mirar La Mola amb ulls diferents.

Aquí no hi ha boira, però aquesta imatge m'ha emboirat els ulls.

El "temazo" del dimecres. Mr. Freak Ska - "Tal faràs, tal trobaràs".

El Jaume Cuadrada és un mataroní amant de les músiques jamaicanes des de ben jovenet. Recordo conèixe'l a finals dels 90 o principis del 2000 en un concert de La Thorpe Brass al Morell, on em va ensenyar les tres formes bàsiques de ballar l'ska clàssic. L'any 2001 formava la banda The Cabrians, amb la qual encara toca la guitarra, i el 2011 formava els Mr Freak Ska, on a més de tocar la guitarra fa de cantant principal.

El seu primer àlbum amb aquesta banda va aparèixer l'any 2011 sota el títol de "Ska Casolà", amb aquest videoclip promocional. Una cançó d'ska clàssic amb la lletra en català.

Et felicito fill.

Luís Suárez m'envia aquesta felicitació.

Ahir dilluns, el meu bloc (el més semblant a un fill que tinc) va fer 9 anys de vida. Ja sé que molts dels que passeu per aquest bloc em porteu un grapat d'anys d'avantatge pel que fa a antiguitat a la bloquesfera, però em sembla a mi que nou anys al peu del canó en aquest món decaient, no és "moc de pav".

Els que em seguiu amb assiduïtat, ja sabeu de quin peu calço i quins són els meus temes d'interès. I suposo que el temps que em mantingui al peu del canó continuaré donant la tabarra amb els castells, la política, la música, els meus viatges, l'esport, l'educació, l'humor, l'actualitat...

Apa doncs, ja m'he autofelicitat! Ens anem veient per aquí!

PerVARtir la competició.

Veient els darrers partits del Barça per la tele, i els errors clamorosos (veieu vídeos adjunts dels dos darrers partits dels blaugrana) en l'arbitratge, i el què és més greu, en el vídeo arbitratge, no puc deixar de sospitar que algú dels de dalt no vol que el Barça guanyi títols aquest any. D'una altra manera no s'entenen errors tan palmaris, que podrien passar com a error d'apreciació (o de visió fins i tot) pel que fa a l'àrbitre principal del partit, però que quan l'arbitre del VAR se'n desentén, et fa venir sospites molt fosques al cap. 

En fi, per sort ahir aquest error arbitral no ens va costar els tres punts al camp del Betis, però sí que ens va fer perdre l'eliminatòria de la copa del rei el passat dijous a San Mamés. A veure quantes errades més acumulem al marcador de greuges d'aquí a final de temporada...